“Si amagueu les ampolles quan ve la Guàrdia Urbana, no tindreu cap problema”. Aquest és el consell que ens donen quatre joves quan arribem a la platja de Somorrostro, a la Barceloneta. Hem repetit tres cops que som periodistes i que volem fer-los unes preguntes, però amb uns quants cubates, la comunicació es pot fer difícil.

L'objectiu inicial de la incursió era el d'observar els “temibles” botellons que se solen formar a les platges els dissabtes a la nit. Només el cap de setmana passat, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van desallotjar 6.600 persones entre el Born, Arc de Triomf i les platges de Barcelona.

Una estona abans d’aquest intent de conversa, sortíem del metro Ciutadella - Vila Olímpica per apropar-nos a Somorrostro, una de les zones més concorregudes els dissabtes a la nit. Fent camí cap al Passeig Marítim, veiem una corrua de joves molt ben vestits. Unes camises i uns vestits que no veia des de l'últim cop que vaig trepitjar una discoteca, el febrer del 2020.

"Que estrany", comento a un col·lega del DdB que ha accedit a acompanyar-me. "Aquests no van a fer un botellón a la platja ni de conya", aposta ell. Teoritzo que, potser, com que no han pogut entrar en una discoteca en dos anys, agafar una tromba a la platja ha esdevingut una ocasió especial digna de les millors gales.

Efectivament, el meu company tenia raó. Quan arribem al Passeig Marítim, veiem que s’han format llargues cues als exteriors de les discoteques de la zona. Fa dos anys, Pachá, Opium, Carpe Diem i Shoko tenien fama de ser freqüentades, en part, per estudiants d’Esade i similars. Ahir a la nit, aquest públic havia desaparegut del tot. Recorrent les cues, només s’hi sentia l’anglès, l’italià, el francès, l’alemany i altres llengües que no vaig saber ubicar.

Un total de dues persones porten mascareta en la cua per entrar a un local de la Barceloneta.

“No estaven prohibides les discoteques?”, us podríeu preguntar. No erraríeu pas. Les discoteques estan prohibides, sí, però bars i restaurants, no. L’Ajuntament de Barcelona va obrir un procediment gratuït temporal perquè els propietaris de discoteques canviessin el tipus d’activitat per poder obrir les nits, si es complien els protocols Covid.

Al pis inferior, anivellat amb la platja, la situació és prepandèmica. Centenars de persones esperen i fumen a l’exterior més immediat de les discoteques, creant un núvol de fum en el qual no m’atreveixo a endinsar. Les persones amb qui parlo són totes turistes i estan de vacances. En alguns casos, gent d’aquí fa de guia turística dels seus amics internacionals. La majoria tenen entre 25 i 30 anys, són europeus o nord-americans i venen en grups d’entre cinc i deu persones. No és per generalitzar, però absolutament ningú porta mascareta.

A l’interior, desenes de taules són ocupades per grups fent una copa. I, quan aquesta copa es transforma en dues copes, o tres copes, la distància de seguretat entre les taules es converteix inevitablement en una pista de ball. Hi ha bengales, xampany i reggaeton a tot drap. 

És un bon moment per recordar que les darreres restriccions del Govern no permeten menjar al carrer en grup. No es poden fer pícnics a parcs i platges i, per descomptat, beure alcohol en espais públics queda rotundament prohibit. Amb el DOGC a la mà, la parella que està estirada a la platja bevent una ampolla de vi blanc i contemplant l’espectacular lluna avermellada que s’aixeca darrere la mar té més números d’acabar amb una multa que els turistes que fumen i ballen i beuen i criden sota la protecció del perímetre de la propietat privada de la discoteca.

La parella que comparteix vi blanc a la llum de la lluna comparteix la totalitat de la platja de Somorrostro amb una trentena de grups més. Per fer-nos una idea, hi ha més de vint metres entre grup i grup. Exceptuant un parell de grups de quinze o vint persones, cap supera els deu integrants. Estan asseguts en tovalloles i fan cubates i cerveses. La majoria són joves d’entre vint i trenta anys que beuen i xerren sense fer especial xivarri. També hi ha alguna família amb nens.

Una família juga a voleibol a pocs metres d'una discoteca.

Ens allunyem uns metres i, en l’esplanada asfaltada que separa la platja de Somorrostro amb el Port Olímpic, veiem una desena de grups que fan els típics cubates que fas abans d'entrar a un restaurant. Acostant-nos-hi, evidenciem que també són turistes. Un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana s’endinsa en silenci absolut a l’esplanada. No tenen escapatòria. Si decidissin baixar del cotxe i començar a posar multes, marxarien amb els diners suficients per renovar tota la flota d’autobusos de Barcelona. Marxen tan sigil·losament com han entrat.

M’acosto als policies i demano si és legal que les discoteques estiguin obertes i plenes de gom a gom. “No estan tancades?”, pregunta l’urbano que va de copilot. De fons, sona Ella me levantó. “Deuen figurar com a restaurants. Això sí que està permès”, puntualitza el conductor.

Donem un darrer cop d’ull a les discoteques i segueixen més animades que mai. Uns venedors ambulants ens asseguren que entre setmana mai no hi ha ningú, però que cada dissabte, aquell passeig s’omple de turistes. A mitjanit, marxem cap a casa per poder arribar-hi abans que comenci el toc de queda, a la una de la matinada. Quan abandonem la platja, la festa està més viva que mai.