La nit del dimecres a Barcelona amenaçava amb pluja, però ni la calor ni el cel gris han aturat els milers de persones que han omplert, per segon dia consecutiu, el Poble Espanyol per a gaudir en directe de Guitarricadelafuente. Un públic divers, on a simple vista s'han pogut veure reflectides les dues etapes musicals de l'artista: els qui van descobrir-lo en el seu inici més ‘cayetano’ i els qui ho han fet ara, en una versió més lliure, sensual i sense etiquetes.

Gairebé deu minuts passades les deu, Álvaro Lafuente —el seu nom real— ha arrencat amb Full time papi, el tema insígnia de la seva nova etapa d'Spanish Leather, el seu segon disc d'estudi, on aborda sense por temes com l'alliberament sexual i la masculinitat fràgil. Sense preàmbuls, ha seguit amb BABIECA! i Futuros amantes, els dos primers temes del seu nou disc que han marcat des de l'inici el ritme de la nit. “Bona nit Barcelona. Em sento a casa meva”, ha dit l'artista valencià, amb evident emoció. Fa cinc anys que l'artista viu a la ciutat comtal i, canviant amb naturalitat entre català i espanyol, confessa que és Barcelona la que ha inspirat bona part de la seva música.

El concert ha seguit amb temes com El conticinio, Poses i Caballito, aquest últim rescatat de La Cantera, el seu àlbum debut. Amb Pipe dream ha confessat una cosa que resumeix tot l'esperit del concert: una sensació de llibertat que ha anat creixent des que va sortir del seu poble natal, Benicàssim. Un dels moments més íntims ha arribat amb Puerta del Sol, interpretada al piano, mentre el cel espurnejava amb una certa intensitat, sumant delicadesa al moment. El silenci respectuós del públic ha convertit la plaça en un temple. Alternant amb cançons de La Cantera, ha deixat clar que la seva proposta ha madurat, però sense perdre la seva essència que l'ha convertit en un referent musical actual.

Guitarricadelafuente al Alma Occident Festival (Sara Suciu)

A la segona meitat del concert, Guitarricadelafuente ha alternat hits com Mataleón, ABC i Port Pelegrí, amb un públic completament lliurat a ell. També ha interpretat la recent col·laboració amb Troye Sivan, In My Room. Durant aquesta última, ha aparegut en escena un poltre dels de gimnàstica artística, sobre el qual ha jugat amb sensualitat mentre cantava. Amb Mil y una noches, ha tornat a l'univers de La Cantera, cantant dempeus sobre el poltre. A Agua y mezcal ha sorprès amb una performance carregada de simbolisme, buidant el contingut de dues ampolles sobre l'escenari i esquitxant al públic. El cantant ha gaudit, s'ha mogut amb l'espontaneïtat d'un nen totalment lliure, com si l'escenari fos el seu pati d'esbarjo. Sabia què feia i com ho feia.

Quan ha sonat Quién teme a la máquina?, ha signat la seva particular carta d'amor a Barcelona: “Torne a Barcelona, cantant amb amor”. Seguit d'una picada d'ullet divertida a l'artista Bad Gyal amb un parell de frases de Blin Blin: “me reporto en tu zona, cada día más culona". L'artista no ha volgut oblidar-se tampoc dels seus orígens, amb Sixtinain, una cançó rarament interpretada en viu,+ que va compondre amb el seu cosí, a qui ha dedicat un commovedor “t’estimo, cosí”.

No obstant això, ha estat Guantanamera la que ha aconseguit l'ovació més intensa de la nit. Assegut, guitarra en mà, amb una melodia suau i veu continguda, Guitarricadelafuente ha omplert la plaça del Poble Espanyol d'emoció i pells estarrufades. Tot el públic, a l'uníson, ha cantat la popular cançó que l'artista va llançar el 2018 inspirat en el seu poblet de Terol, Cuevas de Cañart.

Per acomiadar-se, ha triat una cançó ideal per a dir adéu a Barcelona: amb Tramuntana ha posat fi a aquesta nit que ni la pluja ha pogut interrompre. Una lletra dedicada a Barcelona, ciutat que ja no només és un escenari més, sinó la seva casa i també la seva musa. El públic ha respost amb molt d'amor… i amb una pluja de clavells i gira-sols que ha caigut sobre l'artista, qui s'ha mostrat emocionat i molt agraït per la calor que el públic de la ciutat li ha brindat. Potser no és casualitat que Guitarricadelafuente triés abandonar l'escenari amb Gitana Hechicera de Peret de fons, deixant clar, com diu la cançó, que "Barcelona té poder". Ell ho ha deixat clar aquesta nit.