A Barcelona s'han presentat 24 candidatures i un dels blocs més disputat dins de la campanya electoral són les polítiques d'habitatge, la gestió de les ocupacions il·legals i els lloguers socials. El que tenen en comú tots els partits és que situen l’habitatge com a un problema a millorar durant els propers quatre anys.

Ada Colau porta al capdavant de la ciutat des del 2015. Però malgrat ser l'Administració que més ha invertit en habitatge, la implantació del pla de les Superilles i haver reduït en un 11% el trànsit a la ciutat, les xifres d'habitatge social i de lloguers no són tan prometedores.

A Barcelona hi viuen més d'1 milió i mig de persones, però la ciutat només compta amb uns 700.000 habitatges i un potencial de construcció que no arriba a les 800.000 llars. La limitació de Barcelona ha fet que el mercat de l'habitatge augmenti amb preus descontrolats en els darrers anys. Fa 10 anys el preu mitjà del lloguer a Barcelona era de 682€/mes. Ara és de 980,40 €/mes.

BComú

L'actual alcaldessa manté la mateixa línia de govern que fa vuit anys. Entre les diferents propostes de Barcelona en Comú, s'hi destaca convertir la Borsa d'Habitatge en una immobiliària pública de referència. Des del 2015, s'han fet esforços per atraure habitatges privats per al lloguer social mitjançant mesures com garanties de pagament, ajudes per a la rehabilitació i reducció de l'IBI. Ara, es proposa impulsar un nou portal immobiliari i reforçar els equips per ampliar habitatges i facilitar relacions justes entre propietaris i llogaters.

Un dels altres punts claus de la Colau és l'ajut per pagar el lloguer. El partit espera la possibilitat de crear un habitatge públic i assequible amb un total de 4.000 pisos en vuit anys, dels quals un 30% siguin destinats als joves. També, es preveu complementar l'ajut del lloguer amb una garantia municipal que facilita l'emancipació, com una nova iniciativa dins la Borsa d'habitatge.

L'ampliació dels pisos públics continua sent el propòsit del partit. Durant els quatre anys vinents, tenen previst l'entrega de 5.000 habitatges públics i assequibles i 2.000 en construcció. Si les eleccions són favorables, s'espera que durant els 12 anys de govern s'hagi construït un total de 9.000 pisos.

ERC

"Ni dividida, ni resignada; una Barcelona per a tothom". Aquest és el lema amb el qual Ernest Maragall es presenta a les municipals com a candidat d'Esquerra Republicana.

ERC no vol "un pla de l'habitatge fet com sempre i amb els de sempre"; vol respostes del segle XXI. Per complir amb l'objectiu de "recuperar una Barcelona on poder viure, amable amb els seus habitants i generadora d'oportunitats", aposten per la creació de 20.000 habitatges nous, fixar una Renda Bàsica Universal i un salari mínim de 1.500 euros per poder fer front a la vida a la ciutat i aconseguir més espai pels vianants revertint les proporcions actuals.

Pel que fa a la seva proposta principal d'habitatge, Maragall aposta per recuperar les xifres de 5.000 habitatges l'any, obtenint-ne 20.000 després de quatre anys de mandat, dels quals 8.000 es destinarien a lloguer social. A més, per protegir els desnonaments, destinarien 25 milions a la creació de lloguers socials. Una línia molt semblant a la de la Colau.

PSC

D'altra banda, Jaume Collboni encapçala les llistes del partit socialista posant com a prioritat absoluta pel seu mandat l'habitatge: "Aquesta política l'hem de fer entre tots, en sòl públic i privat amb una planificació a llarg termini i amb visió metropolitana".

El PSC aposta per impulsar el "Pla Viure a Barcelona", un pla que busca donar solucions als diferents col·lectius que tenen dificultat en trobar habitatge a Barcelona. El seu objectiu d'oferta social és del 15% i s'assoliria el 2050, és a dir, 35.000 es destinarien a habitatge social a llarg termini del 70.000 que volen construir.

Actualment, les regulacions vigents estableixen que el 30% dels habitatges de nova construcció han de ser destinats a l'habitatge social, amb l'objectiu de proporcionar alternatives d'habitatge a les persones amb ingressos més baixos, però no estan donant resultat. Collboni aposta per rellançar aquest 30% de reserva d'habitatges i impulsar un nou pla específic per a l'emancipació juvenil a Barcelona amb models co-living.

TriasxBCN

Xavier Trias també es presenta per ser alcalde de Barcelona sota la candidatura TriasxBCN. Aposta per un progrés econòmic i social per tornar a posicionar a Barcelona com la capital i referent internacional, prenent la seguretat i el desenvolupament econòmic com a prioritat.

Pel que fa a "la situació d'emergència de l'habitatge", proposa aplicar polítiques per solucionar l'emergència de l'exclusió residencial; no només per a persones en risc d'exclusió social sinó també per a persones treballadores o joves que amb els ingressos recurrents no poden accedir o mantenir el seu habitatge. Les mesures per aconseguir-ho, però, no són gaire específiques.

D'altra banda, sí que proposa augmentar el parc d'habitatge a 30 anys vista, tenir un lloguer assequible a la ciutat i demanar la cessió dels habitatges de la Sareb i grans tenedors per lloguers socials. A més, apostaran per l'operador mixt metropolità d'habitatge i reformaran l'obligació del 30% buscant "mesures alternatives".

Trias posa de manifest "el fracàs" del govern d'Ada Colau, durant el qual afirma que el preu dels lloguers ha augmentat fins a un 49%, atribuint-ho a la mala gestió de l'alcaldessa.

PP

Per abordar aquesta situació, Daniel Sirera del Partit Popular (PP) suggereix plans per facilitar la construcció de 40.000 nous habitatges a Barcelona i preveu augmentar el parc d'habitatges públics i socials per satisfer la demanda de la ciutat. "Busquem fomentar la col·laboració amb el sector privat per incentivar l'habitatge assequible", proposa el partit. No obstant això, argumenten que aquesta normativa ha generat dificultats i limitacions per al desenvolupament de nous projectes i ha contribuït a l'encariment dels habitatges en el mercat.

Valents

La candidatura d'Eva Parera al capdavant de Valents no segueix la línia dels altres partits. Entre les mesures que proposen, s'hi destaca la supressió de l'obligació de reservar el 30% de l'espai en la construcció. Parera considera que aquesta proposta desincentiva la inversió i penalitza als promotors immobiliaris: "No és l'Ajuntament qui construeix sinó les promotores i les consultores i vostè els ha declarat els seus enemics", afirma la candidata en contra de l'alcaldessa.

En un intent de millorar l'eficiència administrativa i reduir les demores, Parera recomana agilitzar la concessió de llicències. Es reconeix que la lentitud en la tramitació de les llicències comporta costos per als negocis, que han de fer front a les despeses d'iniciar una activitat sense tenir totes les autoritzacions tancades, la qual cosa els fa perdre temps i diners. Amb aquesta mesura, es permetrà que certs negocis comencin a funcionar mentre se simplifiquen la resta de tràmits, mesura que també es podrà aplicar en els tràmits per a la construcció de nous habitatges.

C’s

Ciutadans ho té clar: sota el lema "ni ocupes ni desocupes, llibertat i seguretat per a tothom", Anna Grau expressa la seva opinió sobre les persones ocupades de Barcelona i afirma que "ser ocupa no és guai, ser ocupa és un delicte".

Paral·lelament, el partit també es mostra descontent davant la feina dels darrers quatre anys de l'alcaldessa Colau: "8.000 habitatges que no han sortit, se'n prometen i no se'n fan", assegura Grau.

Ciutadans proposa avalar els joves que entrin al mercat de lloguer oferint una xifra realista de 2.500 habitatges de lloguer assequible i rotatori per als joves que poden sortir fàcilment tirant només de salaris municipals. No obstant això, la candidatura no està a favor de la llei d'habitatge del Pedro Sánchez: "Fa por. No sortirà lloguer, no sortirà habitatges i després tot serà plorar sobre el drama que tindrem".

Aquesta llei estatal d'habitatge entrarà en vigor pròximament i afectarà els lloguers imposant un increment interanual màxim d'un 3% respecte al preu de l'any anterior, entre altres mesures. L'aplicació d'aquesta llei estatal buscar dotar a les comunitats autònomes d'eines per facilitar l'habitatge digne.

La transposició del govern català i de l'Ajuntament de Barcelona seran claus i podran obligar al futur alcalde o alcaldessa a haver de modificar aquestes mesures i plans.