M’he enamorat d’una mora de Vic, 
del barri del Remei. 
No és ben bé mora, és amazic. 
 
M’agraden els seus ulls negríssims 
quan la lluna fa el seu ple. 
Cada dimecres a la tarda ens asseiem 
a la terrassa d’un bar, que encara no té nom, 
a menjar xauarmes i fàlafels i cuscús i  
viandes variades i tes verds.
Ens ho partim tot, meitat i meitat,
com si féssim un tall simètric al meló 
i ens repartíssim totes les llavors, 
com a bons amants. 
 
Després? Després  fem l’amor al seu pis, 
destartalat i desmanegat, ple de catifes orientals, 
amb olor d’encens pertot, 
i cal·ligrafies estranyes per mi. 
Hi fem l’amor fins a altes hores de la matinada, 
fins que el seu alè i el meu es fonen. 
Si ella plora d’emoció  
li eixugo les llàgrimes amb la llengua. 
Si jo ric de desig em mostra els seus pits dolcíssims, 
petitíssims, tendríssims, rodoníssims, 
 i em tapa la boca fins que gairebé m’ofega. 
 
Llavors, oh llavors, comencem un vaivé de cossos 
al compàs d’un free jazz que ens balanceja 
fins a fer-nos caure del llit.
Reposats em mostra el seu alfabet mil·lenari, 
pronuncia aquests sons que em transporten 
a terres llunyanes, corulles de sorres,  
savis i sons antics. 
 
Ai, m’he enamorat d’una mora de Vic, 
del barri del Remei. 
No és ben bé mora, és amazic.

Biel Barnils ens recita M'he enamorat d'una mora de Vic, un poema que forma part del seu primer poemari Capcorestómac, publicat el 2019. 

Pel poeta, no hi ha cosa més revolucionària que l'amor! “Enamorar-se genera moviments sísmics, guerres, visions paranormals, taquicàrdies, grans encerts i grans fracassos, fa moure el món i l'atura de cop”, assegura Barnils. Aquest poema el va escriure a raig i després el va retocar poc, un fet que no sempre li passa. M’he enamorat d’una mora de Vic funciona molt bé dit en veu alta, “i ja que l’amazic diuen que és la tercera llengua més parlada als Països Catalans, ja que no em semblava una exageració de poeta escriure’l des del cap, el cor i l’estómac”.

Amb aquest poema, Barnils fa una crida: “Barregem-nos, barregem-nos, que el món s'acaba (i sobretot perquè al Poder no li interessa!) A qui ho entengui, salut”.

L’activista de la paraula, Biel Barnils i Carrera (Barcelona, 1976), ha cursat estudis en humanitats, realització audiovisual, gestió cultural i arts aplicades a l’escultura, i sempre ha tingut un gran interès en la paraula. Fill petit del periodista i traductor, Ramon Barnils, Biel s’ha dedicat durant molts anys a recitar poesia, a fer-ne tertúlies i a presentar llibres. També ha col·laborat en diversos mitjans i és autor del llibre, L’orgia verbal. Converses amb Màrius Serra (Edicions Dau) i de Caminades foixianes: 3 dietaris de viatge carregats d'LSD, amb il·lustracions d'Olga Capdevila (Adicciones porquesí, 2019). 

Capcorestómac (Témenos Edicions, 2019) és el primer poemari que ha que publicat Biel Barnils, una antologia dels 60 poemes que l’autor salva de la foguera, tal com presenta el seu llibre. Uns poemes “ordenats per pensament, sentiment i estómac, és una manera com una altra d'ordenar-los, encara que estigui lluny de la veritat i l'exhaustivitat perquè hom no sap mai on comença una cosa i on acaba l'altra".