Lluny queden de competir amb la popularitat de Zeus altres personatges mitològics, com ara la Pesanta, l'Home de la mar o el gegant Puigmal. Tanmateix, la riquesa mitològica d'arrels catalanes és més àmplia del que la majoria coneixem. El Diari de Barcelona ha parlat amb Daniel Rangil, autor del llibre Mitologia dels Països Catalans (Efadós, 2022), i amb la il·lustradora de l'obra, Laia Baldevey, especialitzada en fantasia. De la mà, s'han engrescat en l'odissea de rescatar i mostrar més de trenta personatges d'aquesta part de la cultura popular dels Països Catalans.

Té molta mitologia Catalunya?

D. R. Sí que en té. Però ha estat bastant desconeguda. Normalment, quan es parla de mitologia, un va a parar a la mitologia grega, que ens ha arribat d'acord amb la literatura. La mitologia catalana, com la majoria de mitologies d'arreu del món, s'ha transmès per via oral. Els estils literaris són molt diferents: en la mitologia grega queda molt clar els personatges, en la catalana estan amagats en rondalles, llegendes, costums o creences. N'hi ha una bona colla.

Com la definiries?

D. R. Una mitologia de transmissió oral que no és sofisticada com la grega, on aquest és pare d'aquell i fill de l'altre. Hi ha coses molt transcendents, perquè al final la mitologia intenta explicar de manera senzilla coses molt complicades. Et trobes amb elements que estan contats com si fossin senzilles rondalles.

La mitologia catalana parteix d'un rerefons real?

D. R. La immensa majoria de personatges són inventats per declarar una cosa. Ara bé, també entraríem en una discussió inacabable si, per exemple, parléssim de les ànimes en pena. Si realment quan morim transcendim i el nostre esperit continua vivint. Un altre cas seria el d'un personatge que és mitològic, però absolutament real, com la bruixa. Dones de carns i ossos, entorn les quals s'ha creat un personatge mitològic, però evidentment reals.

Daniel: “No ens limitem a la descripció del personatge sinó que en busquem per tot el món que s’hi assemblin i ens facilitin la comprensió dels nostres.”

Com se t'ocorre elaborar un compendi sobre la mitologia dels Països Catalans?

D. R. És un tema del qual m'hi he passat mitja vida donant-li voltes. El llibre ha sortit ara, però. Als anys vuitanta el meu oncle em va regalar El costumari català, de Joan Amades on, entremig de moltes coses que detalla hi trobes pinzellades de personatges mitològics nostres. Això ja va ser un descobriment per mi. L'any 89 vaig fer un viatge pel nord, per la costa cantàbrica, Astúries i el País Basc, on em vaig adonar que els personatges de la mitologia autòctona estaven molt valorats. T'hi trobaves figuretes d'un personatge, pòsters o llibrets...

I a Catalunya com es conviu la mitologia?

D. R. Aquí, d'una manera actualitzada, no ho teníem. Tot el que es podia trobar provenia de la literatura d'abans de la guerra, del temps de la República. Vaig considerar que això s'havia de donar a conèixer aquí i vaig començar a investigar-ho. Ja l'any 1993 vaig editar un pòster de mitologia catalana titulat: Éssers mitològics dels Països Catalans, amb 24 personatges. Després he anat seguint. El 2015 vaig començar a fer un blog de mitologia catalana, el 2016 i 2017 un calendari de personatges de la mitologia catalana... He fet el llibre quan ja no quedava cap més remei.

En Daniel Rangil fullejant les pàgines del llibre 'Mitologia dels Països Catalans' - Imatge cedida per Daniel Rangil

Què diferencia aquest llibre d'altres com el de Joan Amades?

D. R. La recerca sobre personatges mitològics l'havien fet folkloristes que arriben fins més o menys els temps de la guerra del 36. Aleshores, tenien uns mitjans diferents dels actuals. Ells es basaven molt en el treball de camp on es busca la gent, que jo també ho he fet. A l'hora de recercar a escala mundial històries que tinguin semblances amb els teus personatges per entendre'ls millor, ells estaven més limitats.

Clar...

D. R. El que aporta aquest llibre que els altres no van tenir opció de fer és que aquí no ens limitem a la descripció del personatge des del nostre punt de vista sinó que en busquem per tot el món, que s'hi assemblin i, per tant, ens facilitin la comprensió dels nostres. A nosaltres, la mitologia ens arriba força desdibuixada i potser trobem un altre personatge en una altra mitologia que s'hi assembla, però en la qual s'expliquen més coses i t'ajuda a entendre més bé el tema.

Laia: “La mitologia avui en dia no la conservem com una creença, però conservem frases fetes, tradicions o maneres de fer.”

Les il·lustracions són un tret diferencial respecte altres compendis que s'hagi pogut fer en el passat?

D. R. En els últims anys han sortit llibres de mitologia catalana, però jo penso que es limitaven a contar el personatge, la part més superficial sense entrar en els fons, els orígens i els significats, que anaven acompanyats d'una il·lustració. Jo plantejo el llibre perquè no s'assemblés als publicats fins ara, en un principi, sense il·lustracions. Canvio d'opinió quan descobreixo el que fa la Laia. Si les fa ella, el llibre tindrà il·lustracions, si no, no.

Com has intentat aportar en el relat a través de les il·lustracions? Quins reptes tenies i com els has afrontat?

L. B. En dibuixar personatges del folklore català, com que jo em vaig especialitzar en il·lustracions de fantasia, és un àmbit en el qual ja tenia experiència. Per mi ha d'existir un equilibri entre fer una cosa prou atractiva dintre del mercat i de les estètiques d'allò que s'està fent, ja sigui en videojocs, El Senyor dels Anells, mitologies que ens arriben més a l'ordre del dia com la nòrdica; i ser veraç, tenint rigor en la construcció d'aquests personatges que cal recuperar de textos antics. Trobar aquest mig-mig era important.

D'on t'inspires per dibuixar, per exemple, Puigmal, entre d'altres?

L. B. Avui en dia tenim la possibilitat de referenciar-nos ara amb altres mitologies i altra gent que ha tractat temes similars. En comparació amb les referències que es tenia als anys 20, és molt diferent. Crec que hi ha hagut mercats i cultures que han sabut fer molt atractiva la seva mitologia. Des de la mitologia celta, que jo crec que és una de les que més ens arriba amb històries de follets, per exemple, fins a la mitologia nipona, que la tracten en les seves ficcions d'una manera totalment normal. Hi ha tot un seguit de referents que ens són visualment familiars que els podem adaptar perfectament a la nostra mitologia. Jo no sé com es podia imaginar una persona medieval aquests personatges, perquè els seus referents visuals eren totalment diferents dels meus, però a la vegada crec que tenim referents sobre altres il·lustracions de fantasia que abans no hi havia.

Daniel: “L’Home de la mar és el que personatge que em va fer més il·lusió, perquè estava molt poc explicat, i jo he trobat que ve directament de la mitologia sumèria.”

Quina ha estat la il·lustració que consideres s'ha acotat més a les descripcions?

L. B. Ostres, crec que en podria dir una amb la qual en Daniel i jo hi estaríem d'acord: la Molsosa.

D. R. Sí, sí, la Molsosa està molt bé.

L. B. Poder no és la més espectacular del llibre, però vaig tenir molt clar el que volia dibuixar i crec que copsa de manera molt rodona els diferents vessants que té el personatge. No és un personatge que te'l trobis descrit gràficament com un home alt i prim, que porta un barret vermell. Sí que et trobes coses que la fan molt diferent. Amb un sol dibuix s'agafava molt a la idea que et podies fer al personatge.

L'autor de 'Mitologia dels Països Catalans', Daniel Rangil, i la Laia Baldevey, la il·lustradora dels personatges que poblen les pàgines del llibre - Imatge de Santi Dommel

Com investigues la mitologia en aquests nous temps?

D. R. Per una banda, m'ha ajudat molt haver treballat divuit anys al Montnegre pel treball de camp que hi vaig fer. Vaig publicar tres llibres que és el recull de cultura general del Montenegre i es basen en les converses amb 140 persones que vivien en masies de la Selva del Montnegre. Jo no parlava amb la gent perquè em parles de mitologia. Però en algunes converses alguns xerraven de tresors ocults, Dones d'aigua, de la Pesanta, serpents... Això ja et dona una base del treball de camp. I després, publicacions com les de Joan Amades, o l'Arxiu de Tradicions Populars, així com revistes de la Renaixença, que avui en dia estan digitalitzades, ofereixen un bon recull d'aquestes històries.

Aquest llibre és una feina d'historiador o bé la mitologia ha transcendit i encara és viva avui en dia?

L. B. Evidentment són coses que venen del passat que avui en dia no les conservem com una creença, però conservem frases fetes, tradicions... coses que a vegades no tens molt clar perquè les estàs fent, però si t'hi pares a pensar, tenen molta relació amb una creença que en cert moment estava molt arrelada. Avui en dia no la considerem una religió, un pensament màgic, com es considerava en aquella època, però evidentment hi ha coses arrelades a la cultura.

D. R. I hi ha gent que sí que creu en alguns d'aquests personatges com els follets. A Islàndia, sobretot, pel que he sentit dir, hi ha molta gent que ho considera ben real, el tema dels follets. O el tema de la Pesanta, per exemple.

Laia: “El llibre recull força personatges pel gran públic que jo crec que els hi seran completament desconeguts.”

Quina és la llegenda que més us agrada?

D. R. L'Home de la mar és el que em va fer més il·lusió, perquè és un personatge que tot just surt en un paràgraf del costumari català d'en Joan Amades, com si no tingués gaire importància. Amb el poc que explica he anat estirant el fil i al final he arribat a la conclusió que és un personatge que ens ve directament de la mitologia sumèria. Ve de fa 4 o 5 mil anys, i el seu nom "Home de la mar" es correspon exactament amb el nom en la llengua sumèria. El personatge es deia "Apkallu", que vol dir això: Home de la mar. I afegeixo: potser el capítol del qual estic més satisfet és el de les bruixes, que també és el més llarg del llibre amb diferència, i és un capítol a què vaig dedicar mig any i vaig intentar aprofundir en la matèria tant com vaig poder.

Laia Baldevey, il·lustradora del llibre 'Mitologia dels Països Catalans' (Efadós, 2022) - Imatge cedida al DdB per Laia Baldevey

Quina sinergia hi havia en la producció de les il·lustracions pel llibre?

L. B. Jo, des del primer moment, tant per part del Daniel com de l'editorial, rebo llibertat total i absoluta per fer el que vulgui. No se'm demana ni un nombre concret d'il·lustracions. Llavors el primer va ser dir: "Em sembla que cal il·lustrar aquestes coses". I a partir d'aquí jo anava passant esbossos i coses molt senzilles per ensenyar com m'havia imaginat jo el personatge i que em comentés ell com ho havia fet. En alguns vam coincidir moltíssim i n'hi havia d'altres en els que jo llegint el text m'emportava una sensació diferent. Un cas molt concret és el de l'Home de la mar. Perquè en català està molt poc descrit i, per tant, està molt obert a interpretació, i jo me'l vaig imaginar d'una manera molt diferent de la que tenia el Daniel al cap, que era més similar a la representació sumèria. I en alguns casos vam haver de fer una mica d'estira-i-arronsa, però en general, vam coincidir bastant en tot.

Heu descrit algun mite que no hagués estat tractat anteriorment?

D. R. Jo veig una diferència entre quan ho he fet ara pel llibre, i quan ho vaig fer fa gairebé 30 anys pel pòster. Al pòster vaig introduir alguns personatges que Amades no havia recollit en els seus llibres però que estaven recollits en una revista de dialectologia, perquè Amades no els va posar a cap llibre, però els va explicar oralment a Salamanca. El pòster va tenir molta difusió, llavors tots els personatges que van sortir allà, a partir de llavors, ja no eren uns absoluts desconeguts.

L.B: Per les 30 persones [riu] que deu haver-hi a Catalunya que han estudiat sobre aquest tema probablement hauran sentit a parlar d'aquests personatges, però pel gran públic jo crec que n'hi ha força que els hi seran completament desconeguts. Jo fa anys que llegeixo sobre el tema, i alguns m'han vingut completament de nou. Així que crec que n'hi ha uns quants que sorprendran.

Daniel: “El llibre ha caigut en terreny adobat. Hi havia una necessitat de saber més sobre la nostre mitologia.”

I creieu que heu renovat el que ja es coneixia dels mites?

D. R. Jo crec que sí. Per una banda, les imatges dels personatges han quedat renovades, hi ha personatges que abans dels pòsters o calendaris no s'havien dibuixat mai. I, per altra banda, el que sí que aportem de nou son significats. És a dir, personatges que ja se sabia que existien, però ens hem adonat de les connexions que tenien amb d'altres d'arreu del món.

L. B. Jo també penso que sí. Crec que aquest llibre podrà ser un referent durant molts anys per tota la gent que vulgui saber que hi ha darrere d'aquests personatges. I les il·lustracions també penso que s'han renovat, i era necessari perquè no tenim referents visuals de tots aquests personatges de Catalunya. És una manera d'arribar a molta gent, que se'ls quedi gravat a la retina. És un llibre que la gent podrà anar a buscar durant molt de temps.

D. R. Jo crec que ha caigut en terreny adobat. Hi havia una necessitat de saber més sobre la nostra mitologia. L'acollida que ha tingut el llibre tot just ha sortit ho demostra.