Homeo
Per Gerard Boada i Gisela Boada
Publicat el 20 de març 2022

El govern espanyol porta anys intentant canviar l’estat legal de l’homeopatia. Europa fa de barrera. Una llei del 2001 de la Comissió Europea permet la venda de medicaments homeopàtics amb un registre especial i molt més simple que el dels medicaments convencionals. Els fàrmacs homeopàtics han de complir una sèrie de requisits: una via d’administració oral o externa i no sobrepassar d’una centèsima part de la dosi més baixa de la matèria primera que conté un medicament convencional. 

L’exigència més important, però, és l'absència d’indicació terapèutica en la seva etiqueta. Així és com l’homeopatia surt al mercat legalment. A diferència d’un medicament convencional, que s’ha de sotmetre a assajos clínics, la medicina homeopàtica no ho ha de fer. Brussel·les ho justifica per l’escassa concentració de principis actius que tenen, que dificulten la comprovació de la seva eficàcia mitjançant aquestes verificacions. 

El PSOE, al 2018, va pressionar la Comissió Europea perquè modifiqués el text, ja que, argumentava, no es podia anomenar i tractar un producte com a medicament si no tenia una evidència científica i una indicació terapèutica. Europa va desestimar la petició i va acusar Espanya de ser l’únic estat membre que estava en desacord amb el marc regulador europeu.

Per aquesta raó, la llei espanyola que regeix la pràctica i comercialització d’aquests productes, els reconeix com a “medicaments homeopàtics” i la seva venda gaudeix, com és el cas de la resta de medicaments convencionals, d’un IVA reduït del 4%.

 A Espanya no es pot comercialitzar la medicina a base de plantes, que és com defineix la llei espanyola els tractaments alternatius, sense la prèvia inscripció en el registre de medicaments creat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). El gran conjunt de farmacèutics està en contra del que es considera com a pseudociències, entre les quals es troba l’homeopatia.

Falta d'evidència científica 

Les pseudociències són totes aquelles pràctiques que l’OMS i la Unió Europea titllen com a medicina tradicional i complementària. Porten, però, l’etiqueta de medicina al davant, al cap i a la fi. Per registrar els tractaments d’homeopatia que sí que necessiten autorització terapèutica dins del llistat espanyol cal documentació bibliogràfica, informes d’experts que assegurin el seu funcionament.

 En són l’excepció aquells medicaments que puguin demostrar que porten trenta anys d’ús farmacològic. Si no, uns quinze anys durant els quals s’hagin utilitzat a la Unió Europea o hagin tingut un dictamen favorable del Comitè de Medicaments de Plantes de l’Agència Europea de Medicaments.


"La situació de l'homeopatia a l'estat espanyol és alegal". Carlos Alonso, president de FarmaCiencia


El 2019, l’estat espanyol va aconseguir retirar 66 productes homeopàtics perquè no presentaven la documentació sol·licitada per adherir-se al registre de l’AEMPS. Això no vol dir que no es puguin comercialitzar. Aquests medicaments retirats del catàleg ara es venen sense la indicació terapèutica, seguint les indicacions de la normativa europea.

Carlos Alonso, el president de FarmaCiencia, una associació de farmacèutics a favor de l’evidència científica, afirma que no hi ha cap medicament homeopàtic que tingui l’autorització de l’AEMPS. La situació dels productes homeopàtics a Espanya, com a mínim, qualifica Alonso, "és alegal". Ell mateix, però, matisa que l’associació no està en contra de l'homeopatia, sinó “de la seva consideració com a medicament i de la seva venda en farmàcies”.

En aquest sentit, el doctor Guillermo Basauri, secretari general de l'Assemblea Nacional d’Homeopatia (ANH), afirma que per als metges homeòpates “és una eina que utilitzem a les nostres possibilitats de tractament”, i assegura que es tracta d’un complement més a la medicina tradicional: “On trobo el benefici més gran és combinant medicaments homeopàtics amb un altre tipus de medicaments”, reconeix.

Pèrdua d’oportunitat

El Col·legi de Metges de Barcelona es desmarca de qualsevol opinió. El problema se situa quan s'utilitza l’homeopatia com a tractament principal. Insisteix en el seu caràcter complementari, sempre amb l’obligació d’informar correctament el pacient sobre el producte i el seu procediment. L’òrgan, que vetlla pels interessos col·lectius i un bon ús de la medicina, només indica quina ha de ser la pràctica correcta, però no pot entrar a valorar si un producte s’ha d’utilitzar o no.


"És una eina que incorporem als nostres tractaments"
Guillermo Basauri, secretari general d'ANH


Un dels perills que més se li atribueix a l’homeopatia és el que el president de FarmaCiencia descriu com “la pèrdua d’oportunitat terapèutica”. El fet que, per medicar-se amb tractaments a base de plantes provoqui que el pacient deixi d’utilitzar el tractament tradicional i avalat científicament, pot fer que el malalt perdi temps per curar-se i arrbar a provocar, en alguns casos, problemes més greus.

Les intencions del govern espanyol respecte als medicaments a base de plantes queden reflectides amb campanyes com #CoNprueba. Aquesta té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania perquè estigui a favor de l’evidència científica. Dins la llista de tècniques que ja estan considerades com a pseudoteràpies, hi ha les flors de l’alba o la psicohomeopatia. L’homeopatia està en el llistat d’aquelles pràctiques que encara s'han d'analitzar, ja que tenen publicacions relatives al tractament. Però això no implica que rebin suport de la comunitat científica i que se n'avaluï l'eficàcia i seguretat.

Seguint aquesta línia, fins al 2016, la Universitat de Barcelona (UB) oferia un màster en Homeopatia per a metges i veterinaris. Aquell mateix any, la UB va retirar aquests estudis de cara al següent curs acadèmic per falta d’evidència científica, tal com afirma al diari la mateixa entitat. Per la seva banda, el director dels estudis, el Dr. Fernández Quiroga, explica que va ser una decisió presa de manera unilateral sense previ avís als responsables dels estudis.

El màster fins i tot ja havia estat renovat per la Comissió Avaluadora. “Sembla que va ser una decisió personal del rector”, declara Fernández Quiroga. El doctor atribueix el tancament del màster a grups de pressió que actuen amb un suport governamental.

El president de FarmaCiencia explica que cap producte homeopàtic no passa per un estudi seriós de mètode doble cec. Aquest tipus d’assaig experimenta amb dos grups diferents. Un de control i un altre de tractament. El primer rep placebo, mentre que al segon se li ofereix el medicament que s'ha d'estudiar. Ni els que ofereixen el medicament ni els que el reben saben determinar quin tipus de tractament estan atorgant a cada grup. Aquesta és l’anàlisi per la qual passen tots els medicaments registrats. Excepte l'homeopatia, segons declara Alonso. 

Si l’homeopatia presenta tots aquests dubtes, per què se segueix venent? El director de FarmaCiencia detalla que de la mateixa manera que “hi ha metges molt dolents, també n’hi ha de farmacèutics. Hi ha un grup que ens neguem a enganyar els pacients i n'hi ha un altre que, si la demanen, la venen”.

La realitat és que la confiança en l’homeopatia entre la població espanyola s’ha reduït del 25% el 2018, al 17% el 2020, segons dades de l’informe de percepció social de la ciència a Espanya —de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)—. A més, l’informe revela que el 2020 hi va haver un augment de la pràctica d'aquesta medicina alternativa, que va passar del 17% el 2018 al 24% el 2020.

L'homeopatia a Europa
França ha estat un dels països amb més tradició històrica de la pràctica de l'homeopatia, a més de situar-se com el centre econòmic de les grans farmacèutiques homeopàtiques com Boiron. Des del 1984 l'estat finançava fins al 30% d'aquests medicaments.

A partir del 2019, però, el govern francès va decidir deixar de finançar els productes homeopàtics progressivament, des de l'1 de gener del 2021 fins al 2022. La decisió va venir motivada per un informe de l'Alta Autoritat Sanitària francesa (HAS, per les seves sigles en francès) on es demostra, a partir de 24 estudis clínics, la falta d'eficàcia científica de l'homeopatia.

El Regne Unit, dos anys abans, ja havia deixat de finançar l'homeopatia amb fons públics per falta d'evidència científica. Diferent és el cas d'Alemanya, Suïssa o Luxemburg, que mantenen un finançament d'aquest tipus de medicina alternativa fins i tot a les assegurances bàsiques.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —