Mentre dispares els rivals del Fallout 4, ara pots vestir el teu avatar amb una samarreta amb el lema de Black Lives Matter. La nova tendència dels videojocs és incorporar elements de reivindicació social i reflexió crítica. Malgrat l'intent, aquests elements encara es troben en un segon pla en els videojocs més populars, que reprodueixen en el món virtual les dinàmiques discriminatòries que es donen en la societat.

Avatar de Fallout4 amb samarreta 'I can't breath' CaixaForum (Nexus Mods)

La indústria dels videojocs ha esdevingut una de les més importants del planeta: factura més que la música i el cinema junts, assolint més de 133.670 milions d'euros a escala global. Dels 3.100 milions de consumidors que té el sector un 26% dels jugadors tenen de 6 a 14 anys, segons l'anuari 2020 de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI). Aquest mercat en expansió està dominat pels més menuts.

Mentre que les dones representen un 45'9% del total dels jugadors, només representen un 18'5% del total de treballadors en el sector. Un aspecte que va fer saltar les alarmes de la Ministra d'Economia, Nadia Calviño, que reclama a l’anuari d’AEVI "incorporar el talent i la visió del conjunt de la població" en aquesta indústria.

La base de la socialització

Des de petits, el joc és un element essencial que ens acompanya en la tasca d'entendre els processos de socialització i de construcció de mons. Aquesta dimensió lúdica és representada en l'actualitat pels videojocs, que han transcendit l'àmbit estricte del joc i s'han transformat en un fenomen com a mitjà cultural, en un món en què joc i vida convergeixen cada vegada més.

Aquesta comparació es mostra a Homo Ludens, l'exposició ubicada al CaixaForum fins al 18 d'abril. Ofereix una nova interpretació dels conceptes videojoc i gamer en un entorn interactiu en què, en les diferents sales, es plantegen preguntes relacionades amb el futur de la indústria i mostren àmbits en què l'ésser humà es relaciona amb el videojoc.

La introducció d'un discurs amb elements de crítica social als videojocs, pren més importància si es té en compte que a Espanya 7 de cada 10 menors d'edat en són jugadors. L'experta en construcció de la identitat gamer i investigadora del Grup MEDIUM, Júlia Vilasís-Pamos, celebra aquesta diversificació temàtica però adverteix al Diari de Barcelona que "encara hi ha resistències masclistes, racistes, classistes i heteronormatives".

Per la seva banda, el comissari de l'exposició del CaixaFòrum, Luca Carrubba, diu al DdB que és "gràcies, en part, al desenvolupament independent que els videojocs s'han allunyat d'aquesta idea reduïda de 'videojoc per a home-blanc-occidental' i, cada vegada més, podem jugar jocs diversos, fets per persones que no es corresponen amb els estereotips i que proposen mecàniques de joc que no tenen res a veure amb el matar-espoliar-destruir".

Jugar amb l'alternativa

Homo Ludens mostra l'alternativa als videojocs tradicionals. Tearoom és un videojoc creat l'any 2017 per Robert Yang que "permet reviure la repressió exercida sobre la comunitat homosexual" a la dècada dels 60 als Estats Units. En una escena explícita, es recrea la situació de persecució que patien les persones LGTB+, que havien d'amagar-se als lavabos públics per mantenir relacions sexuals. En aquest, el penis està representat per metralladores i rifles perquè, segons Yang, "l'únic que la indústria del joc no censurarà són les armes".

Aquest és un exemple del minoritari sector indie, que ja fa anys que dedica esforços a reivindicar noves formes d'entreteniment i crítica social. Carrubba creu que el món dels videojocs mai ha estat d'esquena a les problemàtiques i qüestions socials. Tot i això, Vilasís-Pamos destaca que "l'accés a determinats títols està determinat per la condició de classe del jugador o jugadora. Aquest fet és determinant sobre l'experiència i la percepció de la cultura del videojoc".

En els darrers anys han sortit algunes iniciatives socials vinculades als productes principals d'aquesta indústria. El projecte Block by Block, impulsat per l'ONU, utilitza el joc de construcció Minecraft per fomentar la participació ciutadana a l'hora d'idear espais urbans en països com Kènia, Suècia i el Nepal. Altres jocs com Cities: Skylines han col·laborat a resoldre complexos problemes relacionats amb l'urbanisme, l'habitatge o la contaminació.