“S’han descobert molècules d’aigua al cràter Clavius, un dels cràters més grans de la Lluna que es pot veure des de la Terra!”. Amb aquesta il·lusió anunciava l’Agència Espacial Nord-americana (NASA) la troballa d’aigua a la Lluna, gràcies al telescopi SOFIA, el passat 26 d’octubre.

?? Water molecules were found in Clavius Crater, one of the largest craters visible from Earth on the Moon! This discovery from our @SOFIAtelescope indicates that water may be distributed across the surface, & not limited to cold, shadowed places. More: https://t.co/oIcCbbl50Y pic.twitter.com/Q5Ve6QwZJM

— NASA (@NASA) October 26, 2020

Una fita més de la NASA en l’exploració espacial i que s’afegia a una efemèride encara més tronada assolida cinc mesos abans: l’èxit de la missió Crew Dragon 2, retransmesa en directe i seguida arreu. Fou històrica perquè pels Estats Units suposava tornar a enviar astronautes a l’espai des del seu territori nou anys després. Encara més, ho havien fet amb un coet -el Falcon 9- i una aeronau de l’empresa privada TESLA: un abaratiment de costos que obria la porta al turisme espacial. El fet que es pogués recuperar el propulsor automàticament deixava el públic bocabadat. Un èxit anunciat amb bombo i platerets que contrastava amb la discreció amb què la Xina assolia una fita similar amb el retorn d’una aeronau experimental després de dos dies en òrbita.

I Europa? Poden els èxits de les grans potències i la retòrica nacionalista espacial eclipsar la feina de l’Agència Espacial Europea (ESA)? “La NASA és un soci molt important de l’ESA i per tant sempre ens n’alegrem dels seus èxits”, diu al Diari de Barcelona Johan-Dietrich Wörner, director general de l’agència europea. Afegeix que aquesta aliança és especialment forta en el camp dels vols amb astronautes i que, per tant, l’èxit de la missió Crew Dragon 2 obra a l’ESA les portes d'aquests vols. “Hi estem treballant”, afirma, bo i qualificant d’”impressionant” la manera com la NASA impulsa els vols espacials humans. “Malauradament, el pressupost de l’ESA ens impedeix dur a terme projectes similars”, lamenta.

Quan se li pregunta si l’ESA podria quedar enrere o atrapada en la cursa espacial de tercers, Wörner és clar: l’agència sempre cerca la cooperació. No sols entre els Estats europeus que la integren, sinó també amb tercers. I recorda que l’any passat, els 22 països que la integren van aprovar un pressupost quinquenal rècord: 14.400 milions d’euros fins el 2026. Ara bé, és aproximadament un terç del de la NASA. Al director general no li agrada parlar de cursa espacial. S’estima més parlar de competició, tot i que insisteix en la cooperació, “una eina extremadament eficient per fer coses que els Estats per si sols no podrien assumir”.

For the #Space19plus budget details and exact funding from each Member State, please see https://t.co/VvdPkJyeL3 pic.twitter.com/shud6OEX2s

— ESA (@esa) November 28, 2019

L’astrònom Josep Manel Carrasco, investigador i doctor per la Universitat de Barcelona, comparteix plenament el principi de la col·laboració. “L’esperit de l’Estació Espacial Internacional (EEI) és això: americans, russos, japonesos, europeus. Passa que amb Trump tenen problemes perquè va dir que no volia res amb els xinesos”. Carrasco, que forma part de l'Institut de Ciències dels Cosmos, explica que a causa del vet, ara aniran per la seva banda. I destaca que el gegant asiàtic vol ser-ho també a l’espai.

“No volen tenir la pressió d’una cursa espacial, d’estar competint contra algú. Van a la seva, estan fent les coses de forma molt accelerada, però pas a pas i sense fer soroll”. Per exemple, enviant robots a la Lluna per posar-hi astronautes algun dia i fent les seves pròpies estacions espacials. “No tenir-los com a socis pot ser un error”, avisa. D’aquí que advoqui perquè Europa no deixi de treballar amb ells.

I tecnològicament, l’agència pot quedar enrere? L’investigador creu que no: “Quan parlem de la Crew Dragon ja no és una competició, sinó un plantejament del tipus: tu en què ets bo? Tu què faràs? Tu la part d’enviar astronautes i jo la part d’experiments”. Explica que Europa fa temps que no aspira a enviar astronautes a l’espai, sinó a entrenar-los i que vagin en càpsules americanes o russes. 

Per això la Crew Dragon no és una competició directa, aclareix. L’ESA continua enviant astronautes a l’EEI, però amb coets d’altres. “Els nostres no estan certificats per enviar persones, sinó sondes i satèl·lits”. És a dir, Europa “compra” els bitllets per viatjar a l’espai.

L’ESA, per a què?

Si qui posa la logística per a les missions tripulades són altres, què fa l’ESA? Wörner explica al DdB que l’agència que dirigeix no té una missió més important que una altra, sinó “quatre pilars”: Ciència i Exploració; Seguretat Especial; Aplicacions i Habilitació i Suport. Cada un amb missions específiques. Per exemple la BepiColombo per explorar Mercuri; una base a la Lluna; els nous coets Ariane 6 i Vega C; o Gaia, el projecte per elaborar el mapa més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia.

Coets Ariane 6 i Vega C

Procés d'assemblatge de l'Ariane 6

Carrasco creu que l’ESA és una bona eina perquè Europa pugui invertir en l’espai. “Espanya, per exemple, no podria fer res si no fos sota el paraigua de l’ESA. Aquests projectes tan grans, sense col·laboració, serien impossibles”. I apunta altres beneficis: la presència a l’agència retorna en contractes industrials per fer diferents parts dels satèl·lits i explotar la ciència.

L'Ariane 6 admet dues configuracions

Posa com a exemple l’observació de la Terra, mirar cultius, controlar incendis, analitzar el canvi climàtic… A més d’enviar experiments a l’EEI per desenvolupar tecnologies a gravetat zero, que després es puguin aplicar a la Terra. “I la part de navegació amb el sistema Galileu, l’alternativa no militar al GPS”, recorda.

L’investigador, de fet, participa en la missió Gaia, “una fortalesa molt gran perquè els americans no han sabut fer una missió com aquesta. En la part d’astrometria -de mesurar la posició de les estrelles- Europa és pionera, i la tecnologia la desenvolupem nosaltres”.

Admet, però, que l’ESA té una feblesa: el pressupost. “Cada país dóna molt poc. Hi ha una part fixa i una voluntària, normalment bastant minsa. En funció del que dónes, també reps per enviar un astronauta, per exemple”. No pronostica una davallada pressupostària per la pandèmia, però en canvi comenta que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea planteja algunes incògnites que han obligat a reorganitzar estructures i càrrecs.

Formació d'estrelles a la Via Làctia

Abans del roig, la Lluna

Com a espècie, la mirada pel que fa a l’exploració espacial és fixada a Mart. Ara bé, no és l’objectiu prioritari. A curt termini, la NASA ha anunciat la missió Artemisa: la voluntat que una dona trepitgi el nostre satèl·lit el 2024, i posteriorment establir-hi una base amb astronautes permanents.

Una missió que segons Carrasco, “omple titulars i dóna rèdit electoral. Si es pensen les coses des d’aquesta òptica, la ciència que es pot fer és limitada”. No pas perquè sigui irrellevant, sinó perquè el fet ha d’anar acompanyat d’objectius. L’investigador posa com a exemple la cursa espacials dels anys 60 i 70. “Fins a l’última missió Apolo, la XVII (el 1972), no van enviar el primer geòleg a mirar les roques. No hi hem tornat perquè els polítics no volen, no perquè no hi hagi ciència a fer”, lamenta.

Establir una base a la Lluna seria el pas intermedi per colonitzar Mart. L’investigador català aclareix, però, que és un pas previ que no caldria. “El que cal per fer coses a la Lluna en part pot ser similar al que cal per anar a Mart. Però també poden ser molt diferents: un viatge a la Lluna són tres dies, a Mart són vuit mesos”. Ras i curt, l’entrenament per enviar persones vuit mesos fins al planeta roig no s’aconsegueix a la Lluna: la necessitat de recursos és molt diferent. 

”S’ha escollit la Lluna perquè és un objectiu assolible en poc anys”, afirma. L’astrònom recorda que Trump volia arribar a Mart en el seu mandat, i utilitzar-ho per a la reelecció. Els experts van fer-li veure que era massa agosarat. Per ara, s’hi envien sondes. No hi ha data per a un viatge tripulat, perquè la tecnologia per a fer-lo encara no existeix.

I doncs, té interés tornar a la Lluna més enllà del component propagandístic? La quantitat d’Heli 3 que hi ha “enganxat” a la seva pols, que serviria com a matèria prima per obtenir energia mitjançant mitjançant la fusió nuclear, més controlable que la fisió. I utilitzar-la com a combustible per llançar naus cap a Mart, per exemple. “Ara no és rendible, perquè enviar una nau a la Lluna és molt car comparat amb l’energia que produiràs. Però desenvolupant-ho, en un futur, potser sí que ho serà”, aclareix Carrasco.

Desmuntant una falsa dicotomia

Suficients o no, els pressupostos per a l’exploració espacial són milionaris. Una crítica previsible és preguntar-se quin sentit té voler explorar l’espai si a la Terra centenars de milers de persones moren per la covid-19, milions viuen en la pobresa i la sacsejada econòmica mundial s’albira terrible. 

El director general de l’ESA tira de filosofia per defensar la inversió en l’activitat espacial: “A banda de ser una infraestructura per a la vida diària, té un gran poder social: el fascinant projecte espacial inspira la gent i du a la motivació d'una actitud activa per a un futur millor”. Segons argumenta, l’espai demostra les possibilitats de treballar plegats més enllà de “les crisis terrestres”. I paral·lelament ens dona informació sobre la “salut” del planeta.

El Sentinel-6 és un radar-altímetre que mesurarà els canvis en el nivell del mar. Es llançarà dimarts i forma part del programa Copèrnic de l'ESA, exemple de cooperació entre diverses agències internacionals.

“Si deixes d’invertir a l’espai segur que els diners aniran a fer la vacuna més ràpidament? Potser no”, afegeix Carrasco, lligant el debat  amb l’actual context de crisi sanitària. “Qui pot dir que tota aquesta tecnologia per anar a l’espai no acaba servint per desenvolupar vacunes i erradicar malalties?”, es demana. Recorda, a més, que a l’EEI els experiments mèdics que s’hi fan per a l’osteoporosi, o per a la pèrdua de massa muscular, després tenen una aplicació mèdica a la Terra. 

Per deixar encara més clar per què no s’ha d’abandonar la investigació espacial, tira de pragmatisme irònic. “Semblava que l’astronomia no havia de produir cap rèdit tecnològic, que no servia de res mirar galàxies. I resulta que la tecnologia per millorar el senyal d’una ràdio antena després t’ha dut el Wi-fi a casa i ha fet la pandèmia més suportable”. Tenir temps per observar el cel també hi ajuda.