El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han acordat incrementar la taxa turística per als creuers que fan escala a Barcelona i hi romanen menys de 12 hores al port de la ciutat. Aquesta mesura, proposta per Collboni, ha estat un dels temes centrals en la seva primera trobada institucional, celebrada aquest dimecres al Palau de la Generalitat.

Collboni ha expressat la necessitat d'obrir un debat "assossegat" sobre la fiscalitat turística a Catalunya, defensant que aquesta podria esdevenir una font de finançament per a les polítiques públiques. A més, l'agenda de la reunió ha inclòs altres qüestions d'actualitat política, com l'habitatge, la seguretat i la mobilitat a la ciutat.

L'alcalde ha explicat que la reunió amb el president Illa ha estat extensa i productiva, destacant el seu compromís de liderar una transformació econòmica a Catalunya. També ha subratllat la coincidència amb el president en un projecte comú per fer de Barcelona "el motor i la punta de llança dels grans projectes de l'horitzó 2025". Aquest projecte se centrarà en els serveis públics, la sostenibilitat, i unes polítiques públiques orientades als ciutadans: "En definitiva, volem una Barcelona compromesa i exigent", ha afirmat.

Segons Collboni, Barcelona ha patit en els darrers anys una "manca d'inversions socials" necessàries, fet que ha obligat la ciutat a finançar partides que la Generalitat no havia contemplat en els seus pressupostos, com ara les escoles bressol, les polítiques d'habitatge o l'impuls del Pla de Barris. Salvador Illa ha reafirmat el seu compromís amb aquestes qüestions, anunciant que s'abordaran amb més detall en una comissió mixta el pròxim 22 de novembre, la primera d'aquest tipus des del 2011.

Fiscalitat Turística

En relació amb la fiscalitat turística, les dues administracions han acordat, a proposta de l'alcalde, incrementar la taxa turística per als creuers que fan escala a Barcelona i que s'hi estan menys de 12 hores. Collboni ha destacat que actualment hi ha 1,6 milions de passatgers de curta estada que passen per la ciutat, amb unes perspectives de creixement que "no són assumibles".

També ha proposat obrir un debat "assossegat" sobre la fiscalitat turística a Catalunya i ha defensat que aquest tipus d'impostos puguin servir com a font de finançament per a polítiques públiques perquè ara mateix "no s'adrecen a la promoció de les ciutats sinó a la compensació pels usos que fan els turistes".

L'objectiu d’aquesta pujada és assegurar que el finançament tingui un retorn social per als ciutadans de Barcelona. L’alcalde ha afirmat que ja s’estan duent a terme iniciatives com Clima Escola, amb la qual aquest nou curs, 23 escoles de la ciutat gaudiran de climatització gràcies al finançament turístic.

Desbloqueig de 1700 pisos públics

L'estiu passat, l'Ajuntament de Barcelona va oferir a la Generalitat 27 solars per construir 1.700 pisos públics de lloguer. Aquest acord es va formalitzar al gener mitjançant un conveni que establia la cessió dels terrenys per part de la ciutat i atribuïa la seva gestió al Consorci d'Habitatge, integrat en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l'Ajuntament. Tot i el principi d'acord, la construcció dels primers habitatges no es va poder iniciar a causa del bloqueig dels pressupostos i la posterior convocatòria d'eleccions anticipades.

Després de la reunió, Illa ha manifestat la seva intenció de respectar l'acord pactat amb l'expresident Pere Aragonès, anunciant que el projecte es reactivarà amb la construcció dels primers 637 habitatges, amb el compromís del nou Govern de complir amb l'objectiu inicial de construir els 1.700 pisos planificats.

L'alcalde de Barcelona, ha anunciat que l'Institut Català del Sòl (Incasòl) actuarà com a promotor principal en la construcció d'habitatges protegits a la ciutat. No obstant això, ha subratllat que no serà l'únic impulsor d'aquestes polítiques. "La manca de sòl disponible s'ha pogut resoldre en un temps rècord i la xifra total d'habitatges protegits a la ciutat arribarà als 10.000", ha destacat. Collboni també ha afirmat que "aquest fet, evidència la necessitat de comptar amb més recursos i promotors per continuar impulsant la construcció d'habitatge assequible".

En relació amb el conflicte dels pisos turístics, Illa ha declarat el seu propòsit a l'alcalde de suprimir-los de la ciutat abans del 2028 -tot i que el seu mandat acaba el 2027-. Collboni ha assenyalat que Barcelona es troba en una situació d'emergència amb "un augment del 70% en els lloguers durant els darrers 10 anys". L'alcalde considera que la solució es basa en dos eixos principals: la regulació i eliminació de pisos turístics, i la promoció d'habitatge protegit per als joves i la classe treballadora.

Seguretat i Mobilitat

El 18 de setembre, Collboni es reunirà amb la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, així com amb els màxims responsables dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana amb l'objectiu d'abordar l'estratègia operativa contra la delinqüència i el narcotràfic, tant a Barcelona com a l'Àrea Metropolitana. L'alcalde ha afirmat que aquesta batalla es guanyarà, tot i que serà de forma progressiva, i ha ressaltat la importància de "transmetre missatges clars perquè la ciutadania sàpiga que s'està treballant amb determinació per combatre aquests problemes".

D'altra banda, envers la mobilitat de la ciutat, i en particular amb el servei de metro, Collboni ha destacat la intenció d'ampliar les línies en els pròxims anys per augmentar la capacitat de transport a tota l'Àrea Metropolitana. Aquesta proposta busca recuperar l'impuls que va tenir la ciutat fa 10 anys amb les extensions del metro, millorant l'accessibilitat. Les obres, que tindran lloc entre 2030 i 2035, inclouran l'arribada de la Línia 1 a Badalona, l'extensió de la Línia 3 fins a Esplugues i Sant Just, i la connexió de la Línia 4 fins a la Sagrera.

Pla de Barris

Finalment, s'ha tractat la iniciativa municipal del Pla de Barris. L'alcalde ha subratllat que l'objectiu principal d'aquest projecte és combatre la desigualtat existent entre els districtes de Barcelona, posant focus en les zones més desfavorides de la ciutat i Àrea Metropolitana.

Illa ha expressat el seu suport total a la implicació de la Generalitat en els projectes de dinamització d'aquests barris, ressaltant la necessitat d'un pressupost extraordinari i constant durant un període determinat, juntament amb els recursos addicionals imprescindibles.