Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, el 90% dels ‘influencers’ anuncien marques sense indicar-ho
Per Júlia Albacar Subirats i Abril Ballesteros
Publicat el 13 de febrer 2021

La recent polèmica protagonitzada per un seguit d’influencers en fer publicitat encoberta sobre apostes esportives, ha evidenciat la falta de control del contingut que es publicita a les xarxes. Aquest darrer cas, que ha estat denunciat per FACUA davant del ministeri de Consum, no n'és una excepció. Segons un estudi publicat per la Universitat Complutense a inicis del 2020, nou de cada 10 influencers espanyols fa publicitat encoberta. El debat sobre com s’hauria d’anunciar la publicitat i quins mecanismes tenim per fer front a aquestes males praxis torna a estar sobre la taula. 

Fa unes setmanes, diverses influencers com Marina Yers (1,6 milions de seguidors a Instagram) o Genissa Pica (97,3 milers) van anunciar, a través del seu Instagram, el canal de Telegram d’un tipster, una persona que aconsella a quins partits de futbol s’ha d’apostar per guanyar diners, sense indicar que es tractava de publicitat. Les alarmes a Twitter van saltar perquè tots els perfils van fer servir el mateix mètode. 

La influencer catalana Carla Di Pinto (291 mil seguidors a Instagram) reconeix que només les influencers més rellevants indiquen quan es tracta d’una acció remunerada. “Treballem per pressió social i com més influencers ho adaptin, les altres també ho faran”, afirma al Diari de Barcelona, i anima a tots els influencers a indicar quan es tracta d’una acció pagada “per guanyar transparència i una comunitat honesta; escriure #publi o #ad no costa res, i aporta molta credibilitat”.

Legislació i mecanismes de control

A l’ordenament jurídic espanyol, la publicitat encoberta és objecte de tipificació múltiple, ja que està prevista per l’article 5, 7 i 26 de la llei de competència deslleial. A més, cada comunitat autònoma té lleis de defensa dels consumidors, que estableixen submarcs sancionadors. 

En el cas concret de la publicitat sobre el joc, qui té la competència és la Direcció General d’Ordenació del Joc, que depèn del Ministeri de Consum. Però el control de la resta de publicitat recau sobre les comunitats autònomes. A Catalunya, l’Agència Catalana de Consum (ACC) és l’autoritat de protecció del consumidor que en gestiona les reclamacions a través de la mediació i l’arbitratge, abans de recórrer a la via judicial, de la qual no tenen competència. 

Xavi Baquero, de l’Agència Catalana de Consum, afirma que no han detectat un augment de les denúncies per publicitat a les xarxes, però en tenen coneixement per l’informe elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 2019. Arran d’això, el març del 2020 es van comprometre a treballar en un decret llei per millorar la protecció de la infància i la joventut en el consum digital. 

L’estudi de la Universitat Complutense conclou que és necessària una “regulació detallada, específica i clara sobre el supòsit dels influencers”. Rubén Sánchez, secretari general de FACUA, reconeix que la llei de competència deslleial actual ja estableix que la publicitat s’ha d’identificar com a tal. “Tot i que la llei sempre és millorable, la solució a la falta de control i duresa de les sancions no és canviar la llei, sinó que els governs autonòmics canviïn la seva actuació i exerceixin la seva potestat sancionadora”, explica al Diari de Barcelona.

Sánchez assenyala que “hi ha poquíssims controls d’ofici i, quan és FACUA qui denuncia casos de frau publicitari, poques vegades hi ha multes i encara menys repercussió pública d’aquestes multes, que solen ser molt reduïdes”. La llei del codi de consum de Catalunya, per exemple, només preveu la publicació de les sancions imposades com a sanció accessòria. Des de FACUA exigeixen que es modifiqui la normativa perquè els obligui a publicar els expedients sancionadors que es posin. 

La trampa de l'autoregulació

Des de l’1 de gener està en vigor el Codi de conducta sobre l’ús dels influencers en la publicitat d’Autocontrol, l’organisme independent d'autoregulació de la indústria publicitària a Espanya. Les empreses i influencers que estiguin adherits a l’entitat l’han de complir obligatòriament i Autocontrol ha constituït un Jurat de la Publicitat per la resolució de reclamacions per infracció del codi. Tot i això, aquest codi no té rang legal, de manera que el seu incompliment no implica cap sanció per part de l’administració.

Des de FACUA es destaca la doble vessant de l'autoregulació dels sectors. Expliquen que, si bé és cert que hi ha empreses que estan apostant per complir la legislació, “històricament, en moments en què s’han demanat millores legals en determinats àmbits, els empresaris han presentat codis de conducta per evitar que el govern els regulés”. Per a Sánchez, en canvi, “és fonamental el control governamental”.  

Di Pinto creu que, tot i que la publicitat a les xarxes és un “procés complex” i cada vegada més, les marques demanen que es mencioni que es tracta d’una col·laboració remunerada. La influencer considera que “la millor sanció seria, com a usuaris o consumidors, enviar un missatge a l’influencer demanant que etiqueti la publicitat, sempre amb respecte”. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —