El suïcidi i les lesions autoinfligides són la principal causa de mort no natural a Catalunya entre els 15 i els 64 anys. Si aterrem aquestes xifres, l’any passat 3.092 persones – 604 a Catalunya – van prendre’s la vida, el que suposa un 36,5% respecte a les morts no naturals –un 20% a Catalunya–, segons xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

De les 604 víctimes a Catalunya, 56 corresponen a joves d’entre un i 29 anys: això implica que una de cada cinc morts no naturals a Catalunya l'any 2022 van ser fruit del suïcidi. 

Les dades són molt més que això: ens mostren una realitat quotidiana que necessita d'entesa i solucions. És per això que el Diari de Barcelona s’ha posat en contacte amb el Departament de Salut de la Generalitat i les associacions Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS) i Obertament amb l’objectiu de posar cara i ulls a aquestes dades, analitzar i deconstruir l’imaginari col·lectiu que estigamtitza les víctimes i supervivents d'aquesta mort. 

El Codi Risc del Suïcidi i el Pla de Prevenció, un “abans i un després”

Davant d'un problema real i fugint de l'anècdota dramàtica i puntual, Catalunya va decidir fer un pas endavant en la prevenció del suïcidi amb el Codi Risc del Suïcidi. “El Codi de Risc del Suïcidi és un programa que s’aplica l’any 2015 a Catalunya amb l’objectiu de prioritzar l’atenció a partir de la urgència i on es fa el seguiment dels pacients amb més alt risc de suïcidi a través de trucades”, explica Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC) 2021-2025 i director del Servei de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell.

Aquest Pla es planteja com un pas endavant en l'acompliment de les estratègies de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la prevenció del suïcidi arreu de tot el territori català, posant èmfasi en la detecció i la intervenció precoç. Palao posa en relleu el conjunt de millores i actuacions previstes en aquest programa, com un conveni amb l’Estat Espanyol amb el qual es podrà accedir cada mes "a les famílies de les persones que han mort per suïcidi”.

“Gràcies a l'Observatori de la Prevenció del Suïcidi de Catalunya, es podran identificar els familiars i recomanar-los el centre de salut més proper on se’ls proporcionarà atenció psicològica”, afegeix Palao. Cal destacar que a aquest servei hi podran accedir tots els supervivents d'una mort per suïcidi, i els mateixos hospitals seran els que es posaran en contacte amb ells davant d'un cas. No obstant això, el servei serà voluntari, i estarà a disposició dels que ho necessitin.

El primer any de funcionament de la Taula de Prevenció del Suïcidi i del Telèfon de l’Esperança, el 061, ha estat “extraordinari” i ha marcat “un abans i un després”. “S’ha millorat l’accés de forma equitativa sense diferències territorials i tothom pot trucar al telèfon a través del qual tens atenció professional immediata”, afirma el coordinador. El 2022 el 061 va rebre 6.000 trucades i, des del principi d'aquest any, n’ha rebut més del doble.

Manel Balcells, Diego Palao, Núria Casalé i Cecília Borràs a la roda de premsa del Departament de Salut del 7 de setembre. | Cedida per la Generalitat de Catalunya

Sobre la creació de l’Observatori de la Prevenció del Suïcidi, Palao afirma que ha estat cabdal: “Els països que han aconseguit reduir les taxes del suïcidi ho han assolit perquè han aplicat plans de prevenció com el que tenim ara nosaltres aquí”.

“No només es treballa des de Salut. Per reduir la mortalitat calen accions de diferents fronts i l’Observatori és una estructura professional que permet aplicar intervencions i accions universals per detectar grups de risc fins i tot abans que aparegui la conducta suïcida”, conclou.

Més suïcidis masculins, però més temptatives femenines

El suïcidi es tendeix a associar als joves, sovint perquè són els casos que més sorprenen i que més importància guanyen mediàticament. Ara bé, és la principal causa de mort no natural entre els 15 i els 64 anys: no es tracta d'un problema únicament dels adolescents.

De fet, la franja d’edat en la qual més persones se suïciden és la que oscil·la entre els 55 i els 60 anys, especialment homes que es troben a les portes de la jubilació. "En el cas d’aquestes persones adultes, la seva situació personal és la que els porta a la decisió de prendre’s la vida, ja sigui per problemes socials, econòmics, laborals, racials o de gènere", descriu Carles Alastuey, vicepresident i coordinador dels grups de suport de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS).

Per contra, "en el cas dels joves solen ser les conductes de risc, la manca de maduració, la impulsivitat i la poca reflexió les que els porten a posar fi a la seva vida", compara Alastuey.

En relació amb qüestions de gènere, tres de cada quatre víctimes són homes, però, en canvi, hi ha més temptatives suïcides per part de dones. Segons el coordinador de l'Associació de Supervivents (DSAS), la primera dada té a veure amb la diferència entre la manera com tenen els homes i les dones d'expressar els sentiments, mentre que la segona la relaciona amb els mètodes emprats per prendre’s la vida.

“En un suïcidi, els homes tenen moltes més probabilitats de morir que les dones, ja que utilitzen mètodes més violents amb un resultat de mort més eficaç”, assegura Alastuey.

Els supervivents d’una mort per suïcidi, el doble d’invisibles

Davant un cas de suïcidi normalment se sol centrar tota l’atenció en la víctima. Tanmateix, el col·lectiu de persones afectades per aquesta mort és molt nombrós, i se les anomena survivors (supervivents en anglès).

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que al voltant de sis persones queden profundament afectades durant molt de temps pel suïcidi d’una persona propera. Si a Catalunya l’any 2022 s’han suïcidat 604 persones, unes 3.624 aproximadament han quedat profundament afectades per aquesta mort. 

Lectura del manifest el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi a Barcelona | Cedida per Carles Alastuey

És molta gent i és important que també rebin atenció, que és precisament del que s’encarrega l’Associació de Supervivents. El suïcidi és una realitat invisibilitzada, però els supervivents d’una mort per suïcidi són el doble d’invisibles i estan estigmatitzats pel fet que no és un dol ordinari. 

“Aquestes persones tenen un risc més elevat de morir a causa del suïcidi. És un dol amb unes característiques molt específiques, ja que poden quedar temes pendents per aclarir que generen culpabilitat”, apunta el responsable de l’associació.

Accions informatives a diversos hospitals el dia 10 de setembre | Cedida per Carles Alastuey

La DSAS assegura que el fet de tenir el testimoni de persones que han perdut algú té un poder preventiu molt bo, perquè permet visibilitzar la problemàtica suïcida i les seves conseqüències. Tal com assegura Alastuey, "molts psicòlegs i professionals de la salut han arribat a comparar aquest xoc traumàtic amb l’experiència d’un camp de concentració pel fort impacte emocional que genera". 

Per aquest motiu, el seu tractament és molt complicat. L’estratègia de l’associació és validar l’expressió dels sentiments, no condemnar el que s’explica, normalitzar-ho i donar informació bàsica fent pedagogia de què suposa el dol d’una mort per suïcidi. 

Accions informatives a diversos hospitals el dia 10 de setembre | Cedida per Carles Alastuey

Els grups de dol són, majoritàriament, molt positius, ja que segons Alastuey “és important poder compartir l’experiència quan la persona està preparada perquè permet veure que també hi ha gent que està passant per la mateixa situació i que no estan sols”. 

En un 90% dels casos provoca una evolució molt positiva. No obstant això, a algunes persones no els funciona i se’ls recomana un treball terapèutic més individual amb un psicòleg o psiquiatre.

Accions formatives sobre la prevenció del suïcidi a Palafrugell, organitzada per l'Ajuntament | Cedida per Carles Alastuey

Tal com va comentar el conseller Manel Balcells el passat 7 de setembre, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha implementat un nou servei sistemàtic per a tots els supervivents d’una mort per suïcidi. Com ja s'ha comentat prèviament, aquest servei permetrà contactar a través de trucades amb l'entorn, i oferir atenció psicològica al centre de salut més proper a tots els que ho necessitin. L’Associació de Supervivents valora molt positivament aquesta nova mesura, tot i que resta a l’espera de comprovar les seves limitacions que tingui a la pràctica.

Diego Palao explica que l'objectiu és poder tractar l'entorn de forma immediata i evitar la cronificació del dol. D'aquesta manera es redueix el risc de suïcidi, s'evita caure en una depressió profunda i les persones poden superar la crisi i anar recuperant dins del possible la seva vida social. També detalla que ja tenen experiència en l’àrea de Sabadell, a l'Hospital Universitari Parc Taulí, i que té un impacte molt positiu en les persones afectades que es troben en una situació de vulnerabilitat.

Desconstruint l’imaginari col·lectiu

Un dels principals problemes dins la nostra societat és l’imaginari col·lectiu que hi ha entorn el suïcidi. Avui dia, tot i que s’està millorant, el suïcidi continua essent un tema tabú, i l’estigma que el rodeja genera silenci, por, vergonya, incomprensió i culpa per tots aquells que tenen aquests sentiments o pensaments. Falses creences que provoquen que la persona que ho pateix encara li costi més expressar-se o parlar del tema. 

Tal com explica Ariadna Rogero, responsable de mitjans i activisme de l’associació Obertament, “la ideació suïcida és un símptoma i es considera un problema de salut tractat a psiquiatria i psicologia”. “L’entorn ho ha d’entendre com a tal, escoltar a la persona, i no caure en falsos mites com ‘tens tota la vida’ o ‘vols cridar l’atenció’”, afegeix. 

"No s'ha de caure en falsos mites com ‘tens tota la vida’ o ‘vols cridar l’atenció’"

Rogero també defensa que per tal de normalitzar-ho seria important que des de l’àmbit educatiu es treballés des de petits aprenent a expressar els sentiments i a acceptar el fet de sentir-se vulnerable. “De la mateixa manera que ens fan estudiar l’aparell digestiu, hauríem de poder estudiar que ens passa emocionalment, quins són els símptomes i quines conseqüències té en aspectes tan bàsics de la nostra vida com dormir o menjar”, assenyala la responsable de mitjans i activista. 

A més, també remarca la importància de fer formacions al professorat, que cada cop es troben amb més casos d’alumnes que s’autolesionen, i és necessari que sàpiguen com tractar-los i acompanyar-los durant el procés. 

"De la mateixa manera que ens fan estudiar l’aparell digestiu, hauríem de poder estudiar que ens passa emocionalment"