Carol Duran, la directora artística del Festival Tradicionàrius
Carol Duran, la directora artística del Festival Tradicionàrius
Publicat el 23 de gener 2024

El món de la música és molt ampli i va per èpoques. Des de la prehistòria amb els primers instruments de percussió, fins a l’actualitat amb programes com l’autotune. Entremig ha sorgit la música d’arrel, com el folk o la música clàssica. Un gènere que explica històries, promou la llengua, la cultura i que s’ha transmès de generació en generació. Els nous gèneres emergents, però, com el reggaeton, l’electrònica i el trap, així com la mediatització dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, plantegen un nou panorama d’adaptació pel gènere.

La importància de consolidar i expandir aquest tipus de música entre la població es demostra en l’organització de festivals com el Festival de música folk del Tradicionàrius, que el 12 de gener va inaugurar la 37a edició. En la roda de premsa de presentació del 10 de gener, la directora artística del Tradicionàrius, Carol Duran, va reivindicar el folk com una eina de “cohesió i de trobada entre tots”. Així mateix, a partir de les més de 55 propostes plantejades per aquest any, no només busquen reivindicar la llengua i la cultura catalana, sinó també fer de parador de la música d’arrel. Concretament, ofereixen propostes de tot el món (Galícia, Occitània, Finlàndia, Itàlia entre d’altres) per “teixir complicitats entre les persones de diferents cultures”. 


Xavier Cester, director de música de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC): “La tradició no pot quedar immòbil i ha de presentar noves perspectives”


Tot i l’emergència de la música comercial, el Centre Artesà Tradicionàrius es mostra molt satisfet pel bon moment de salut que travessa. “Molts músics s’estan apropant a la música d’arrel tot i no ser propis del sector”, remarca la directora artística del Tradicionàrius. Així mateix, tot i que es pugui pensar que ha perdut influència en el nostre dia a dia, el gènere està molt viu i arriba a les noves generacions. Això és degut en gran part a la innovació i la transformació que proposen les noves generacions. Xavier Cester, director de música de l’ICEC, destaca positivament la mirada més desacomplexada que tenen els joves dins d’aquesta tradició: “L’estan innovant, renovant i transformant. Continua sent tradició però d’una altra manera. La tradició no s’ha d’entendre com una cosa fixa i immòbil i ha de presentar noves perspectives”.


Carol Duran, directora de música del CAT: “Barrejar la música d’arrel amb les noves tendències és una meravella”


En la mateixa línia, Carol Duran considera que la convivència i la fusió de la música tradicional amb altres gèneres d’actualitat és senyal de bona salut i és motiu de celebració. “Està bé mantenir-la i reproduir-la com abans, però, també ha de ser actual. Barrejar la música d’arrel amb les noves tendències és una meravella, i més encara transcendir cap a diferents públics”. Així mateix, la directora artística del festival nega que els joves no s’interessen per l’estil tradicional: “És tot el contrari. Cada vegada hi ha més joves que s’estan interessen i ens agrada molt la barreja de gent més gran i més jove entre el públic, sense importar tampoc el nivell tècnic que tinguin del gènere”.

El grup de música balcànica ‘Sukarije’

Sukarije és un grup de tradició musical dels Balcans i és la primera vegada que participarà en el Festival de Música Folk del Tradicionàrius. Concretament, durant la setmana de la dona conjuntament amb Les Violines. La Marine Cléa Renard, acordionista del grup, considera que l’actual context de globalització en el qual ens trobem, “ofereix moltes possibilitats d’accés com el mateix Spotify, i qualsevol es pot apassionar per aquest tipus de música”. En el cas de l’estil de música balcànica, reconeix que efectivament ha baixat una mica aquesta moda respecte a altres anys. Tot i això, insisteix molt en el fet que “sempre hi ha hagut interès i un espai per la música tradicional, i per això, el gènere mai morirà entre la gent”.


Grup de música ‘Sukarije’. Font: Tradicionàrius

Tradicionalment, el grup sempre s’ha basat en una fusió de la música tradicional búlgara amb música occidental del segle 20 com el reggae, l’hardrock o la cançó ibèrica entre d’altres. Els agrada jugar amb les seves pròpies influències amb les quals s'han criat a finals del segle XX i principis del segle XXI. Per exemple, la Marine Cléa Renard destaca la influència que té el reggaeton en les composicions del grup. A vegades, s’inspira del gènere llatí: “El reggaeton m’encanta. Faig música balcànica des de fa molt de temps i a vegades, aquest estil té alguna cosa de reggaeton, ja sigui per la sensació de moviment i el ballable que pot arribar a ser. Llavors decideixo fer-ho més reggaeton”. Així mateix, les integrants del grup expliquen que la idea de projecte és crear un altre tipus de música que no es basi en la simple imitació de l’estil tradicional. “Dins de la música tradicional, hi ha una part de la gent que es dedica a conservar. No ens sentim tan legítimes com per simplement imitar. Vam decidir transformar i aportar alguna cosa de la nostra imatge”.

Adolfo Osta, cantant i compositor

Adolfo Osta fa al voltant de 30 anys que participa en el Festival de Música Folk del Tradicionàrius. La seva música es caracteritza per ser una recopilació de romanços i cantars en totes les llengües de la Península. Respecte a l’estat actual del gènere, considera que falta que el folk estigui present en les programacions d’una manera normalitzada: “Sempre escoltem altres tipus de gènere tant en ràdio com televisió i el folk queda aparcat. La convivència seria sempre bona”. La música tradicional es feia quan no hi havia mitjans de comunicació i les xarxes socials d’avui per generar repercussió, llocs on aquest gènere no té presència, fet que podria explicar el perquè de la seva lleu desaparició. D’aquí la importància de celebrar festivals i concerts al carrer per ajudar al fet que perdurin.

El gènere “s’està polint i innovant”, i per això, intenta adaptar els temes perquè “siguin més vigents i atractius per la gent avui en dia”. Tot i això, no oblida la manca d'iniciatives per promoure aquest gènere. Segons ell, la música tradicional no rep el mateix tracte en comparació a altres gèneres com per exemple el reggaeton, davant el que anomena la “Dictadura de la música comercial”. D’aquesta manera, es pot dir que la música d’arrel, més que en crisi, es troba en moment en què amb les noves tendències, ha d’innovar i adaptar-se als nous gustos de la gent. Tot i aquesta transformació, la música Folk segueix molt present, tant pels joves com pels més grans. En gran part, és gràcies a la celebració de festivals que donen més veu i visibilitat al gènere. Des del mateix Centre Artesà Tradicionàrius, Carol Duran assegura que “cada vegada més joves s’interessen i més artistes l’estan utilitzant com una gran eina de creació musical”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —