Entrar a Insígnies Pujol és submergir-se en un món on l'artesania i la tradició es combinen per crear autèntiques obres d'art en metall. A mà esquerra, plaques dins d’una vitrina de vidre; a mà dreta, una gran col·lecció de medalles de diferents èpoques. 

El taller, situat al carrer dels Mercaders número 24, és un referent en la fabricació de plaques, medalles i insígnies. Els germans Josep Lluís i Teresa Pujol són la tercera generació que manté viva aquesta empresa familiar, iniciada pel seu avi als anys 20 del segle passat.

El local on es troba Insígnies Pujol té dues plantes: la inicial, on es troben els germans que treballen el vessant més administratiu i comercial; i pujant les escales trobem la Laura, que esmalta i pinta les insígnies. La resta de la producció la fan a Esplugues de Llobregat, on tenen el taller. 

Laura, una de les treballadores d'Insígnies Pujol, esmaltant les insígnies

Un llegat de més de set dècades

L'avi dels Pujol va començar amb un taller industrial a principis del segle XX, on fabricava plaques per a marques de ràdios i cotxes, plaques de metall molt demandades en aquella època. Amb el pas del temps, el pare dels actuals propietaris va enfocar el negoci cap a un vessant més artístic, especialitzant-se en medalles commemoratives i insígnies. Amb aquesta visió més artística, el taller va aconseguir una reputació destacada en el sector.

Quan el pare dels actuals propietaris va agafar les regnes de l'empresa, va decidir transformar el taller en un lloc de creació artesanal. Va contractar gravadors i dibuixants per elaborar dissenys únics de medalles i insígnies. A mesura que l'economia espanyola es va obrir a productes estrangers, Insígnies Pujol va optar per centrar-se en produccions petites i exclusives, evitant competir amb productes més barats importats.

Entrada principal de la botiga familiar situada al carrer dels Mercaders número 24

Tot i que no tenen la data exacta de la fundació del taller, Josep Lluís té documentació que acredita l'existència de l'empresa des del 1947. Durant els anys 60, el seu pare va assumir la direcció, consolidant el canvi cap a una producció més artística i menys industrial. En Josep Lluís es va incorporar de manera plena al negoci el 1991, després d'haver-hi ajudat esporàdicament durant la joventut.

El procés de creació: entre l'art i la tècnica

Crear una medalla o insígnia és un procés meticulós que combina art i tècnica. Les medalles, que poden ser de coure, plata i bronze, solen ser peces de metall amb relleu, commemorant esdeveniments o persones. Aquestes es fabriquen amb un troquel, un motlle d'acer que imprimeix el disseny sobre el metall mitjançant una premsa.

 
El troquel per a l'elaboració de les medalles 

De medalles hi ha de molts tipus: institucional, condecoració i la medalla esportiva i publicitària. Les insígnies, per altra banda, representen marques o logos i sovint inclouen colors. Un exemple d’insígnies són els pins. 

D’altra banda, s’hi destaquen els trofeus, que n’hi ha de dos tipus: els de plàstics fabricats a la Xina —o bé amb una empresa externa que col·labora amb el negoci des de sempre— i les plaques institucionals. 

Alguna de les medalles i insígnies que l'empresa familiar ha elaborat 

Clientela distingida i un negoci d’alts i baixos 

Insígnies Pujol treballa principalment per a administracions públiques, empreses i federacions esportives. Entre els seus clients més destacats es troba la Generalitat de Catalunya, per a la qual fabriquen la medalla del Mèrit al Treball. També col·laboren amb clubs nàutics com el Real Club Nàutic de Barcelona i clubs de natació com l'Atlètic Barceloneta. 

Tot i tenir petits encàrrecs, els germans Pujol asseguren que fa 30 o 40 anys treballaven per molts més clubs. “Nosaltres resistim perquè ens ve de gust, però no ens guanyem la vida. Es manté pel nostre amor que no es perdi tota l’empresa familiar”, admet Josep Lluís. 

Com molts negocis familiars, Insígnies Pujol ha hagut de superar diverses dificultats al llarg dels anys. La feina és estacional, amb períodes de gran demanda i altres de poca activitat. “Ara tenim molta feina, però quan arriba juliol no en tenim gaire perquè tothom està mentalment de vacances”, admet. Tot i això, han aconseguit mantenir-se gràcies a la seva capacitat d'adaptació i la col·laboració amb altres artesans i proveïdors petits.

Trofeu en reconeixement d'Insígnies Pujol de la Unió Patrimonial Metal·lúrgica 

Hi haurà quarta generació?

“No ho veig clar”, comenten els germans Pujol sobre el futur d’Insígnies Pujol. Els fills d’en Josep Lluís s’han enfocat en una branca “més lucrativa i professional per evitar tenir els maldecaps que comporta tenir una empresa”. En canvi, què faran els fills de la Teresa encara no se sap. “Ens agradaria que algú continués el que nosaltres deixarem, o bé que vingués algú que col·laborés amb nosaltres i s'ho quedés”, explica en Josep Lluís. 

Avui dia resisteixen gràcies a estar en constant innovació i adaptació als nous temps, oferint dissenys moderns i acabats diferents. Tot i això, esperen que la seva empresa, nascuda fa més de set dècades, continuï distingint-se per la seva qualitat i exclusivitat en el món de les insígnies i medalles.