Sant Jordi ha arribat. Roses vermelles, l’olor de les pàgines d’un llibre nou o de segona mà, i els rugits d’un drac al fons, en algun lloc de la nostra ment infantil. I amb tot això de la pandèmia, serà el segon Sant Jordi que no podrem celebrar com ens hagués agradat... Però mentre esperem que el virus ens deixi tornar a viure, el govern ens ha donat una petita alegria. I és que a partir del 26 s’acaba el confinament comarcal! Però encara hem de superar aquest cap de setmana (creuem tots els dits perquè en sigui l’últim) i el Diari de Barcelona us porta cinc sèries per a tots els gustos que segur podeu veure abans de dilluns. Som-hi!

L’activista: Self Made: Inspired by the Life of Madam C. J. Walker (2020, minisèrie de 4 capítols a Netflix)

En poc més de tres hores, t’hauràs acabat aquesta meravellosa sèrie basada en la vida de Sarah Breedlove, la primera dona milionària negra “feta a si mateixa”, que va passar de rentar roba a convertir-se en una autèntica magnat dels productes de bellesa per a dones afroamericanes sota el nom de Madam C. J. Walker. La sèrie mostra la lluita de Breedlove contra una cultura arrelada a la realitat social de principis del segle XX, poques dècades després de l’abolició de l’esclavitud. Tot i això, a través dels capítols veuràs una dona independent i amb les idees molt fermes fent front a rivalitats, matrimonis dolents i més “no podràs, deixa-ho” dels que molts de nosaltres aguantaríem.  

La sèrie es basa en el llibre On Her Own Ground: The Life and Times of Madam CJ Walker, escrit per la rebesneta de Sarah.

El millor: una bona caracterització de la societat racial i sexista del moment, amb alguna escena en què es veu també la discriminació que hi ha entre els mateixos afroamericans.

El pitjor: en un parell de moments potser la trobes una mica lenta, però no pateixis, només són quatre episodis, dona-li uns minuts i ja veuràs com t'hi tornes a enganxar.

La "intensita": Tiny Pretty Things (2020, 1 temporada a Netflix)

Amb 10 capítols d’uns 50-55 minuts, Tiny Pretty Things ens endinsa en el món professional del ballet, un món ple d’inseguretats, esforç, dolor... i rivalitats. Aquestes rivalitats semblen ser el punt d’inici de la sèrie: l’intent d’assassinat d’una alumna prometedora es converteix en la porta d’entrada a l’Acadèmia Archer de Ballet de Chicago per a Neveah (Kylie Jefferson). A través dels capítols veurem la competitivitat del ballet barrejat amb una història juvenil mentre descobrim l'autor del crim.

El millor: els balls, sens dubte. I és que els actors són realment ballarins, la qual cosa contenta, i molt, la comunitat de la dança. La sèrie ens deixa balls de ballet i contemporani espectaculars i ben coordinats. També tracta temes com el body-shaming o els desordres alimentaris, els quals semblen encara tabú a les produccions audiovisuals.

El pitjor: si no t’agraden els tòpics, fuig mentre puguis. Si busques una sèrie profunda, aquesta no és per a tu. A més, el fet que els actors siguin ballarins professionals, porta a la pantalla moltes cares noves i potser en algunes escenes, la falta d'experiència juga en la seva contra.

La mística: 30 monedas (2020, 1 temporada a Netflix)

Amb 8 capítols de poc més d'una hora, 30 monedas ens porta l'estètica habitual del seu creador, Alex de la Iglesia (El dia de la bestia): una tensió sostenida fins a les últimes escenes, terror místic, i el surrealisme més pur. Amb el pare Vergara (Eduard Fernàndez) com a protagonista, tot comença amb el naixement d'un nen, que naixerà d'una vaca. A partir d'aquest moment, el petit poble de Pedraza es converteix en un malson, amb desaparicions, morts i suïcidis. L'alcalde Paco i la veterinària Elena tractaran de descobrir els secrets de Vergara involucrant-se finalment en una lluita religiosa i de poder: una lluita per controlar les 30 monedes per les quals Judas Iscariote va traicionar Jesús de Natzaret.

El millor: un gran guió que, des del primer moment, t'enganxa, juntament, és clar, amb gran actors de l'àmbit cinematogràfic espanyol.

El pitjor: si ets sensible o aprensiu, algunes escenes poden ser una mica fastigoses. 

La mamarratxa: Sex Education (2019, 2 temporades a Netflix i esperant una tercera)

Potser en un cap de setmana no et dona temps a veure-la (tot i que amb poc més de dotze hores, "media jornada" com diria Antonio Recio, pots acabar-la), però abans de dilluns la primera temporada te l'hauràs vist segur. La sèrie segueix Otis Milburn (Asa Butterfield), un jove que comença quasi com un dels "raritos" de classe, i que acaba convertint-se en el terapeuta sexual de tot l'institut. La sèrie tracta de manera oberta un tema tabú tan clar com és el sexe adolescent i no deixa de costat altres com l'homosexualitat o l'abortament.

El millor: els temes tabú, com ja hem dit, que es tracten obertament, sense pels a la llengua i amb to còmic. Segur que t'identifiques (o el teu jo de fa uns anys) amb algun personatge.

El pitjor: tot i no pecar per això, en algun moment pot semblar una mica un "drama teen".

L'històric: Chernobyl (2019, minisèrie a HBO)

Amb 19 nominacions i 3 premis als Premis Primetime Emmy, la sèrie ens relata en 5 episodis, el desastre nuclear de 1986 de forma bastant fidel a la realitat. Tot i permetre's algunes llicències, la majoria dels personatges són reals, així com el terror que mostra. Un drama històric que ens permet conèixer una mica millor el que va passar i quines en van ser les reaccions: des del secretisme i negacionisme de l'accident als intents de neteja i l'evacuació de la zona afectada. 

El millor: un drama brutalment fidedigne a la realitat que no et deixa indiferent.

El pitjor: dolor, sang i realitat tan crua que et passaràs l'estona angoixat veient que la gent no fuig d'allà.