[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 24 de juny 2020

En 11 hores i 6 minuts, Eliud Kipchoge, l'atleta kenià que ostenta el rècord del món de marató, podria córrer 5 maratons i mitja, es podrien jugar 7 partits i mig de futbol o 16 partits de bàsquet. En aquest temps es poden fer moltes coses. O potser no tantes.

Tal dia com avui fa 10 anys, John Isner i Nicolas Mahut van necessitar aquest temps, 11 hores i 6 minuts per finalitzar un partit de tenis i, a conseqüència d’això, van passar a la història de l’esport perquè van disputar el partit de tenis més llarg de la història.

El partit va començar el dia 22 de juny del 2010 a les 18.15 hores. Es jugava a l’All England Tennis Club, un dels llocs més emblemàtics del circuit mundial de tenis, i era la primera ronda d’un Grand Slam, Wimbledon. A priori, era un partit secundari que no despertava interès dels aficionats. Un d’aquells encontres de primera ronda d’un Grand Slam que no crida l’atenció del públic. Així ho demostra, per exemple, la decisió de l’organització del torneig, la qual va posar el partit a la pista 18, una de les més petites. A més a més, ni Isner, número 23 del torneig, ni Mahut, número 148, eren dos tenistes que aixequessin grans passions a l’All England Tennis Club.


Placa de l'All England Tennis Club en honor al partit entre Isner i Mahut

11 hores de tenis dividides en tres dies

Les 11 hores que va durar el partit entre Isner i Mahut no es van jugar de cop. El primer dia, l’encontre semblava tenir el rumb habitual d’un partit a cinc sets. Després que se'n juguessin quatre, el partit estava empatat a dos i es va haver de suspendre per una causa comuna en el món del tenis: la falta de llum. A les 21.10 hores del 22 de juny del 2010, l’àrbitre del partit, Mohamed Lahyani, va decidir aturar el partit i reprendre’l l’endemà després que s’haguessin jugat 2 hores i 54 minuts.

El dia 23 de juny, l’organització del torneig va decidir que el partit es reprengués en el primer torn perquè hi hagués temps suficient per acabar-lo. A partir d’aquest segon dia, però, el partit va entrar a la història de l’esport.

A les 17.45 hores, quan anaven 32-32 al cinquè set, l’Isner-Mahut va batre el rècord de duració d’un partit de tenis, el qual datava de l’any 2004 quan Fabrice Santoro i Arnaud Clément van jugar 6 hores i 33 minuts en un partit de Roland Garros.


Després de batre aquest primer rècord, el partit va continuar fins a les 21.10 hores quan, amb 59-59 al marcador, l’àrbitre va veure’s obligat a tornar a aturar el partit per la falta de llum per segon dia consecutiu. En aquest moment s’havien disputat 9 hores i 58 minuts, i el món del tenis ja només tenia ulls pel que estava passant a la pista número 18 de Wimbledon. Ningú no s'ho podia creure.

El tercer dia, esdeveniment nacional

Aquell partit de primera ronda, a priori intranscendent, entre el número 23 i el número 148 del torneig, s’havia convertit en el focus d’atenció del país. Va passar a emetre’s en directe a la BBC i, fins i tot, la reina d’Anglaterra va assistir-hi per presidir la llotja del partit, un fet absolutament insòlit, ja que feia 30 anys que no visitava l’All England Tennis Club.

En aquest tercer dia del partit, Isner va necessitar 1 hora i 7 minuts per endur-se el partit amb un resultat final de 70-68 al cinquè set, un parcial que va durar en total més de 8 hores i també va convertir-se en el més llarg de la història.


Isner demana una ovació per a Mahut, desconsolat després del partit

Els rècords batuts

En 11 hores i 6 minuts, Isner i Mahut, a banda de passar a la història per jugar el partit més llarg de la història, van batre diversos rècords que seran difícils de superar en un futur.

  • Partit amb més jocs: en total es van jugar 183 jocs. Per fer-nos una idea del que significa, a l’anterior partit més llarg, entre Santoro i Clément, es van disputar 71 jocs.
  • Partit amb més punts: la pilota es va posar en marxa fins a 980 vegades, un rècord absolut al tenis.
  • Més serveis directes en un partit: les marques d’accés que van establir els dos jugadors van ser úniques. Es van fer 216 serveis directes, 113 per al nord-americà (rècord en un partit) i 103 per al francès (segona millor marca).
  • Més jocs consecutius sense breaks: Isner i Mahut van estar fins a 168 torns de servei (84 cadascú) sense perdre’l. La ratxa es va trencar amb el joc definitiu.
  • Més jocs guanyats en un partit: Isner va guanyar 92 jocs, i Mahut, 91. Els dos lideren la taula de jocs guanyats en un mateix partit.
  • Més punts guanyats en un partit: Mahut, curiosament, va guanyar més punts que Isner (502 a 478), i això el converteix en el tenista que més punts ha guanyat en un mateix encontre.

Les seqüeles del partit

El preu que Isner i Mahut van haver de pagar després d’aquell partit va ser molt elevat. El nord-americà, el qual va haver de jugar l’endemà de l’èpica victòria, no va tenir cap opció en duel de segona ronda contra l’holandès Thiemo de Bakker i va perdre en 1 hora i 14 minuts. A més a més, tant Isner com Mahut estaven inscrits en el torneig de dobles, però els dos van haver de retirar-se perquè no els quedava energia. S’ho havien deixat tot en tres dies de tenis apassionants. Però ja no importava. Havien passat a la història de l’esport.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —