Un avió enlairant-se des de la T1 de l'Aeroport del Prat
Per ACN
Publicat el 12 de febrer 2024

Itàlia és el país estranger amb més trànsit de passatgers a l'aeroport del Prat. Sumant les persones que s'enlairen i aterren a Barcelona, el país transalpí va connectar 5,3 milions de viatgers amb la capital catalana l'any passat, i va esdevenir líder per tercer any consecutiu. Itàlia ocupa el primer lloc de països estrangers des del 2021, quan va desbancar el Regne Unit, coincidint amb el primer any sencer del Brexit.

El país britànic havia estat el principal origen i destí estranger dels vols que passen pel Prat durant una dècada, però encara no ha recuperat els nivells previs a abandonar la UE i a la pandèmia. El tràfic també ha baixat el 2023 respecte al 2019 a França o Bèlgica, i ha pujat a Portugal o els Països Baixos.

Els passatgers totals al Prat van apropar-se a les xifres prepandèmiques l'any 2023, però encara es van quedar un 5,2% per sota del 2019, per bé que des del novembre les xifres ja van estar per sobre. La tendència amb les connexions espanyoles és similar, amb un retrocés del 2,6% respecte a l'últim any abans de la Covid, prop de 400.000 passatgers. De les 49,9 milions de persones que van fer servir l'aeroport del Prat el 2023, 13,6 milions ho van fer per a connectar amb la resta de l’Estat, dels quals 9,2 van viatjar amb Vueling, l'aerolínia líder en aquest aeroport amb un 40% de tots els viatgers. 

La lleugera caiguda del trànsit amb la resta de l'Estat és pot atribuir al descens de l'ús del Pont Aeri en més de 600.000 persones entre els dos mateixos anys, que ha coincidit amb la liberalització de l'alta velocitat ferroviària i l'aparició de dos competidors a l'AVE: Ouigo i Iryo. De fet, si bé Madrid-Barajas era la principal connexió amb Barcelona el 2019, a partir de l'any següent ho és l'aeroport de Palma. L'any passat, Madrid era segona d'Espanya i del conjunt de destinacions. Eivissa, Sevilla, Màlaga i Menorca van ser les altres principals connexions de l'Estat des de Barcelona el 2023. 

Pel que fa a la resta, 5,3 milions es van dirigir o van arribar a Itàlia, 4,4 milions ho van fer al Regne Unit i 3,6 milions a Alemanya. França (3,5 milions), Portugal (1,9 milions) i els Països Baixos (1,8 milions) van ser els següents països més populars, seguits de la primera connexió intercontinental, Estats Units (1,6 milions). Tanquen el 'top ten' del 2023 Suïssa (1,5 milions), el Marroc i Bèlgica (totes dues destinacions amb poc més de 900.000). 

El director de l’Agència de Turisme de Catalunya (ACT), Narcís Ferrer, detalla que d’acord amb les dades fins al novembre del 2023, a l’aeroport del Prat hi van arribar uns 20 milions de turistes, encara un 17% menys que l'any 2019. Segons Ferrer, la pandèmia va fer que alguns mercats de llarga distància “just s’estan despertant ara” i que les “línies aèries han sigut prudents”.  

En la mateixa línia, la gerent de l'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), Catiana Tur, recorda que “no s’han recuperat el 100% de les operacions del 2019 i per tant hi pot haver certs mercats més afectats que altres”, redundant en un volum de passatgers encara inferior a l’habitual. 

Itàlia, principal destinació per tercer any consecutiu 

Les xifres de passatgers que ofereix Aena mostren com Itàlia és un origen i destinació que va clarament a l'alça, amb un 9,5% de passatgers més que el 2019, i el converteixen en el país estranger d'origen i destinació amb més tràfic a l'aeroport del Prat per tercer any seguit. 

L’aeroport de Roma-Fiumicino, amb 1,5 milions de passatgers, va ser l'origen o destinació de gairebé tres de cada deu viatgers a Itàlia, seguit de Milà-Malpensa, amb 1 milió, Venècia (553.866) i Bolonya (439.528). Tots quatre aeroports han anat a l'alça amb percentatges que oscil·len entre el 6% i el 12%. 

Catiana Tur diu que més enllà de la proximitat cultural i els llaços econòmics amb el país transalpí, les xifres s’expliquen també per la “molt bona connectivitat” que hi ha amb els aeroports italians. “Al final, això afecta a l’hora de programar els teus viatges, si tens bones freqüències per anar i per tornar, és molt més senzill”, constata. La gerent de les agències de viatges especialitzades diu a més que Itàlia va ser de les primeres destinacions que van remuntar quan “es van reobrir” les operacions després de l’aturada per la pandèmia. 

Per contra, el Regne Unit ha perdut un 14% de passatgers en comparació amb el 2019 i ha deixat de ser el primer país en volum de tràfic d’anada i vinguda al Prat. Es tracta del descens més gran entre els països populars, al costat de Bèlgica. Per aeroports britànics, Londres-Gatwick (1,3 milions el 2023) continua sent el que connecta amb Barcelona de manera més freqüent –però amb una pèrdua d'un de cada cinc viatgers–, seguit de Londres-Heathrow (0,8 milions), Manchester (0,5 milions) i Londres-Standsted (0,5 milions). 

El Brèxit es va consumar el 31 de gener del 2020, l'últim any en què el Regne Unit encara va ser la principal connexió aèria internacional del Prat. En declaracions a l'ACN, l'exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya i professor de la UPC School, Òscar Oliver, considera que "sense cap mena de dubte" ha influït en la davallada de viatgers britànics. Oliver recorda que és un públic habitual de la Costa Daurada i Costa Brava, on busquen sol i platja, i apunta que la competència d'altres destins també podria haver influït en aquest descens. En canvi, pel director de l'Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, opina que el Brexit "ja ha passat". "Sumaria Brexit i pandèmia", puntualitza Ferrer, que afegeix que la incertesa "fa que la gent sigui més conservadora" juntament amb una recuperació de determinats mercats "més lenta". 

Destinacions europees a la baixa i a l’alça 

Diversos països de la Unió Europea també registren caigudes en nombre de passatgers. És el cas de França, amb un 12% menys que el 2019, amb especial incidència a l'aeroport París-Charles de Gaulle (-18,6%) i París-Orly (-11,8%). Bèlgica tampoc recupera el ritme prepandèmic, de moment, amb una baixada considerable a Brussel·les (-19,9%). Suècia (-14%), Txèquia (-15%), Finlàndia (-40%) i Croàcia (-28%) també s'han quedat lluny de les xifres prèvies a la Covid durant el 2023. 

En aquest sentit, Tur diu que l’any passat van repuntar els viatges turístics de llarga distància i que, “com vasos comunicants”, això ha tret pes a algunes destinacions europees que havien estat més demandades immediatament després de la pandèmia.  

Sobre el mercat turístic francès, Oliver opina que França ha estat històricament "rellevant" però detecta que molts francesos opten per desplaçar-se en cotxe privat en detriment de l'avió. "Probablement s'ha donat un traspàs del trànsit aeri cap al rodat, cap al vehicle", conclou. A més, l'ús del tren es preveu que es vagi en augment amb la liberalització de l’alta velocitat entre Barcelona i diverses ciutats franceses. 

Per contra, Portugal està a l'alça, amb un creixement de l'11,2% en el mateix període i un creixement especialment destacable en les connexions amb Lisboa (17,5%) i un retrocés amb Porto (-6%). Els Països Baixos també sumen pràcticament un 11% més de viatgers, amb un 5,8% més de tràfic amb Amsterdam, la principal connexió, i un 40% més amb Eindhoven, la segona. 

Llarga distància i noves connexions

Altres països també experimenten increments, com ara el Marroc (23%), Polònia (57%), Turquia (20%) i Dinamarca (16%). Tots es mouen entre el mig milió i el milió de persones que van arribar o marxar de Barcelona el 2023. Amb xifres absolutes menors, altres destinacions també han vist augments considerables. És el cas de Sèrbia (422%), Egipte (113%), Mèxic (199%), Jordània (87%) i el Senegal (232%).  

Sobre aquestes fluctuacions, Catiana Tur (Acave) reitera que en relació amb el 2022, es nota, d'una banda, la “recuperació de la llarga distància” però també de les destinacions més abandonades degut a la pandèmia. També matisa alguns grans increments percentuals de passatgers -Sèrbia, Senegal o Egipte, entre altres-, i explica que poden ser l’efecte de l’estrena de vols directes amb aquests països, no pas un boom de trànsit de passatgers. En aquest sentit, les dades d’Aena comptabilitzen els passatgers que s’enlairen o aterren al Prat sense discriminar si ho fan en vols d’escala, i per tant van o procedeixen de països tercers.  

Un altre dels mercats prioritaris per a Catalunya és el nord-americà. En aquest cas, el 2023 es registra encara una caiguda d’un 11,1% del trànsit (directe) de passatgers, tot i que destinacions com Nova York han crescut un 19%. Una altra vegada, Catiana Tur apunta al fet que els viatges a i des dels Estats Units no es van recuperar fins més tard que d’altres, amb l’obertura del país a novembre de 2021, després de la pandèmia.

També torna a apuntar que en aquest descens registrat hi pot pesar que no s’hi comptabilitza l’important moviment de passatgers que viatgen via Madrid, o París, entre altres escales. Amb tot, Tur diu que des de la reobertura aquest mercat “ha estat en constant creixement, amb una recuperació molt ràpida de destinacions i connexions, ja quasi del 100% respecte del 2019 i hi està havent una entrada molt forta de visitants i també sortides”.    

En canvi, entre les rutes de llarga distància, hi ha una assignatura pendent i llargament reivindicada per diferents sectors del país com és la connexió directa amb el Japó. En aquest sentit, el director de l'ACT, Narcís Ferrer, es mostra optimista, però constata que cap aerolínia nipona aposta per aquest vol. "No soc gens pessimista, les xifres ens donen la raó", resumeix davant un futur vol directe amb el Japó. 

Ferrer explica que fa uns dos mesos va encapçalar una expedició a Osaka, on es va formalitzar un acord amb la Convention&Tourism Bureau, i que des de la ciutat nipona es van sorprendre del flux de viatgers entre Barcelona i el Japó, que de moment arriben a la capital catalana via la Xina o Corea del Sud. 

Sobre l’alça del mercat polonès, Ferrer diu que han detectat un “efecte del turisme” gràcies a un augment de rendes de les famílies del país i on l’oci ocupa cada cop més un paper més important en la despesa. “Ja estem posant el nostre focus i antenes, sobretot amb les nostres oficines de l’Europa Central, cap al mercat polonès”, revela. 

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —