- entrevistes -
J. A. Bayona en la presentació de la pel·lícula al Cinema Catalunya, Terrassa
J. A. Bayona en la presentació de la pel·lícula al Cinema Catalunya, Terrassa
Per Margot Canavaggia i Maria Trilla
Publicat el 18 de gener 2024

J. A. Bayona (Barcelona, 9 de maig de 1975) va iniciar la carrera com a director de cinema amb 'El orfanato', el seu primer llargmetratge, amb el qual va guanyar el Goya com a millor director novell. Anys més tard va dirigir 'Lo imposible', un film amb el qual va guanyar tant el Goya com el Gaudí de millor direcció. 'Un monstre em ve a veure' i 'Jurassic World: El regne caigut" també són títols dirigits per Bayona.

La seva última pel·lícula és 'La Sociedad de la nieve', basada en la història real del Vol 571 de la Força Uruguaiana. L'avió, que portava un equip de rugbi cap a Xile, es va estavellar enmig de la serralada dels Andes. Bayona porta a la pantalla aquesta història amb una narració que explica les vivències no només dels supervivents de l'accident, sinó també dels qui van morir a la muntanya. Des del seu llançament, la pel·lícula no ha parat d'acumular èxits i bones crítiques. I tot i que no els ha guanyat, ha estat nominada als Globus d’Or i als Critics Choice Awards. 

Hem pogut conversar amb ell, uns pocs (però molt valuosos!) minuts, al cinema Catalunya de Terrassa, just abans de la projecció de la pel·lícula:

 

Quina ha sigut l’escena més difícil de rodar?
El que havíem de rodar cada dia era molt difícil perquè ens havíem d'adaptar a les condicions meteorològiques. Per als actors potser la seqüència més complicada va ser la de l'allau, perquè van passar molt fred, estaven en un decorat molt petit. Es trobaven sota una plataforma on ells havien de sortir a la superfície i era molt farragós físicament. I emocionalment també va ser molt difícil perquè havien de dir adeu a vuit persones que se n'anaven del rodatge aquell dia perquè morien, i amb qui s'havien fet molt amics.

Com aconsegueixes que els actors es posin dins el cervell dels personatges?
Els vam donar bastanta informació. Es van llegir el llibre i es van posar en contacte amb els supervivents o amb els familiars dels qui van morir a la muntanya. Amb això ja tenien un compromís molt gran amb l'actuació. Els actors sentien que havien de fer-ho bé, calia explicar aquesta història bé. També hi va haver molts condicionants en el rodatge que van ajudar: van fer una dieta especial, vam a la neu, van passar fred de veritat moltes vegades, eren molt lluny de casa... Tot això eren estímuls que els ajudaven a arribar on volíem que arribessin amb la seva interpretació.


"Les històries que més t'atrapen no les esculls, t'escullen a tu"


Com ha sigut parlar amb els supervivents?
Vam crear una relació. Des del principi els vam escriure un mail i ens hi vam posar en contacte. Vam anar a l'Uruguai, ens vam trobar amb ells i amb els familiars dels qui van morir a la muntanya. Sempre van respondre molt bé, tenien moltes ganes de veure la pel·lícula que jo els proposava, que era diferent, perquè volia dir explicar la història des d'un punt de vista molt particular. Encara tenim molt contacte amb ells i han estat una ajuda fonamental per fer la pel·lícula.

 

En què consisteix i per què li has volgut donar aquest enfocament? 
Quan vaig llegir aquest llibre em vaig emocionar molt i vaig veure que els supervivents encara tenien la necessitat de tornar a la muntanya i repensar el que havia succeït. Hi havia el desig d'entendre-ho, de donar-li un sentit. Això és el que em va seduir del llibre: intentar entendre què és el que faltava per explicar, totes aquestes preguntes sense resposta. I quan em vaig trobar amb ells això va augmentar encara més perquè veia que fins i tot ells tenien més ganes de fer la pel·lícula que jo.


"Els supervivents han estat una ajuda fonamental per fer la pel·lícula"


Per què tendeixes a explicar històries tràgiques?
Les històries que més t'atrapen són històries que tu no esculls, t'escullen a tu. Jo vaig llegir el llibre i vaig quedar molt impressionat, em va colpir molt i em passava l'estona pensant en aquesta història, amb el sentit que tenia, amb la relació que ha quedat dels supervivents amb les morts i amb els que van quedar-se a la muntanya. Tot això eren temes que a mi m'obsessionaven i finalment fent la pel·lícula els he entès millor.

Què t'emportes d’aquesta creació?
M'emporto una gran experiència, una gran relació amb tot l'equip i amb els actors. Vam tenir una relació molt estreta, molt maca, molt dura i molt difícil, però amb una recompensa molt gran perquè estem molt contents del que vam viure tots junts. Jo crec que aquesta experiència va per sobre de la pel·lícula, i del resultat n'estem molt contents.


"Això és el que em va seduïr del llibre: intentar entendre què és el que faltava per explicar, totes aquestes preguntes sense resposta"


Per què vas decidir treballar amb actors que estan iniciant la seva carrera artística? 
Són personatges molt joves i no hi ha tants actors joves que tinguin tanta experiència. És normal que no la tinguin. De fet, alguns no venien de la interpretació: eren esportistes o fins i tot models. És un grup molt selecte, molt eclèctic. I tampoc no volia que hi hagués cap rostre més conegut que un altre. Per a mi tots els personatges havien de tenir la mateixa importància, i per això vam decidir no anar a buscar cares populars.

Tens algun projecte en ment?
Encara no tinc decidit quina serà la següent pel·lícula, però estem desenvolupant projectes. 
 

El Diari de Barcelona publicarà demà l'entrevista a l'actor de 'La sociedad de la nieve' Matías Recalt, que interpreta al supervivent Roberto Canessa.

 

 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —