-
Publicat el 24 de novembre 2023

El llibre La paradoxa del benefici de Jan Eeckhout ha trobat una nova veu en català i ha obert les portes a una audiència més àmplia. Eeckhout, que és professor d'investigació ICREA del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, ha publicat el llibre per a la plataforma UPF Knowledge. La publicació s'ha presentat aquesta setmana a l'Institut d'Estudis Catalans, en un acte organitzat per la Societat Catalana d'Economia i la UPF.

Immers en la intersecció de la innovació tecnològica i les complexitats de la vida moderna, l'autor comparteix les seves reflexions en una entrevista al Diari de Barcelona. Com la tecnologia teixeix la paradoxa que defineix el nostre benestar? Quin impacte té en les nostres vides?


Què és la paradoxa del benefici?
Per una banda tenim moltes notícies, com per exemple, que la borsa està molt amunt i que això és una bona notícia per a l'economia, i, de l'altra banda, descobrim una quantitat de tendències macroeconòmiques que ens parlen d'estancament de salaris, que l'estatus és molt més baix avui en comparació als anys 80, que el dinamisme empresarial ha baixat, etc. Això és una mala notícia per als mercats laborals com els de les petites i mitjanes empreses. Els beneficis són alts per a molt poques empreses, la distribució s'ha fet molt més desigual, i aquestes empreses dominants són molt grans, són globals, i això té un efecte macroeconòmic.

Al llibre comenta que un augment de la competència implica més redistribució de la riquesa perquè pugen els salaris i alhora implica un servei més econòmic per al consumidor. Quins factors contribueixen a la concentració del poder econòmic?
Hi ha tres candidats d'explicació. El primer és que ha canviat la política de competència: la idea que no s'ha d'intervenir als mercats, que si els mercats funcionen bé no s'hi ha de fer res. Empíricament, trobem alguna evidència d'això, però la segona de les explicacions és molt més potent: el canvi tecnològic. Encara que abans també existia i hi havia conceptes digitals, el canvi tecnològic va començar a ser important econòmicament als 80, perquè les empreses van començar a utilitzar mainframes, el World Wide Web, als 2000 els mòbils, al 2010 el Big Data... Quan mesurem això, el que veiem és que hi ha un canvi tecnològic que fa que el cost d'entrada sigui molt més alt. Has d'invertir molt per poder triomfar en aquest mercat. Pot semblar que és fàcil inventar-se un Uber, però un cop que hi ha un Uber, un segon competidos ja no hi pot entrar. Per què? Perquè l'efecte xarxa fa que la xarxa més gran sigui la més eficient. 

I el tercer?
La globalització. Als 70 i 80 els mercats eren molt més locals. Ara tenim mercats globals perquè un producte que té èxit es fa global en poc temps. I això fa que el mercat, per un altre motiu, encara sigui més gran.  La producció és global. És molt més fàcil moure béns, però també serveis. I això fa que la globalització contribueixi a aquest canvi tecnològic, una manera diferent de produir, amb costos, d'entrada, molt alts, i amb costos de producció molt baixos. Això són condicions d'un monopoli natural. Però, és clar, a nivell econòmic sabem que els monopolis no són el més eficient i per això es demana una intervenció política. 


"Les empreses dominants afecten la política. Volen mantenir la posició dominant dins del seu mercat. I això fa que, amb els beneficis del seu negoci, tinguin una regulació favorable i per tant més beneficis. Poden influir encara més"


Per què els poders polítics no fomenten aquesta competència?
Hi ha una mena de cercle viciós entre el poder de mercat i el poder polític. Quan tens poder de mercat, tens una posició dominant el mercat, ets un monopoli, guanyes molts beneficis i amb aquests beneficis pots influir en la política. Les empreses dominants afecten la política: volen legislació que no redueixi la influència que tenen en el seu mercat. Això fa que, amb els beneficis del seu negoci, tinguin una regulació favorable i, per tant, més beneficis. Poden influir encara més. És un cercle viciós. Aquest és un dels motius pels quals no hem vist més reacció política a aquests problemes. 

Quines solucions tenim per restablir aquesta economia i que sigui més sana davant de les conseqüències de la revolució tecnològica?  
La primera cosa és restablir la competència. Però això no és fàcil. Quan tens un monopoli natural, introduir competidors d'alguna manera és dolent perquè si hi ha un avantatge d'escala, introduir-ne un altre és pitjor. La interoperabilitat és molt important. Això significa que qualsevol xarxa ha de ser operable per diferents empreses. Per exemple, ara tots els productors de portàtils han utilitzat la mateixa entrada perquè si no cadascú té la seva i fan beneficis només amb aquests accessoris. 

Algun altre exemple?
Sí, el sistema de números de telèfon és interoperable perquè, tinguis Movistar, British Telecom, o la que sigui, pots trucar d'un número a l'altre. Però intenta enviar un missatge de Whatsapp a Telegram. És impossible; no és interoperable. Per tant, quantes companyies de telèfon tenim? Moltíssimes. Quants serveis de missatgeria tenim? Que siguin grans, tres o quatre. Són monopolis. La interoperabilitat genera competències perquè hi poden entrar nous proveïdors i permet competir amb el client amb les mateixes condicions. 

Fins a quin punt la innovació tecnològica i l’ús de la IA ajuden l'eficiència del treball i fins a quin punt treu llocs de feina?
Qualsevol canvi tecnològic, si és per motius econòmics, treu feina. Abans per construir un pont necessitàvem gent que ho fes a mà i ara tenim grans excavadores que ens estalvien la feina de cent persones. Això s’anomena labour saving technological change. Això passarà també amb la intel·ligència artificial. Hi ha feines, com la de l'advocat, que fa coses de recerca molt bàsica. Això desapareixerà. Però aquestes persones faran altres coses i es produirà una substitució del tipus de feina. Potser en el moment de transició a molta gent que es troba al final de la seva carrera professional li costarà molt començar a treballar, però això ho portem fent des de fa 400 anys. Cada canvi tecnològic substitueix un tipus de treball per un altre.

I quins efectes econòmics pot tenir?
El primer efecte és que es genera més desigualtat salarial perquè moltes de les feines més bàsiques i manuals s'han substituït. De la mateixa manera, també hi haurà moltes feines per a una persona qualificada que ha perdut la feina per la IA, i faran una altra cosa potser poc remunerada. Per tant, de feina n'hi haurà, però la remuneració pot ser més baixa. En canvi, hi haurà poques feines com la dels genis de la programació que tindran una demanda enorme pels seus serveis i tindran uns salaris mai vistos. Això farà que la desigualtat salarial sigui molt més gran per causa de la IA.

I aquesta desigualtat també és la conseqüència que els treballadors guanyin menys en referència amb la riquesa que generen?
Clar, perquè la diferència entre la productivitat i el salari són els beneficis. I part d’aquests beneficis es destinen als salaris de superstar perquè és una forma de compartir els beneficis d'aquests pocs que tenen la sort d'oferir un servei que és molt demanat. Aquesta desigualtat es veu reflectida a les estadístiques macroeconòmiques, on veiem un augment enorme dels beneficis perquè hi ha falta de competència. Per tant, amb poca competència tens beneficis molt alts i això també genera desigualtat. 


"Hi ha un canvi tecnològic bestial que genera més productivitat, però el percentatge de sou encara és més baix"


Llavors, si els propis treballadors no veuen que el seu salari augmenta, de què els serveix que es potencïi la tecnologia? 
Aquí s’observa la polarització social i econòmica. S’observa a les estadístiques que molts treballadors que fan les feines menys qualificades tenen el mateix salari o inferior que la generació dels seus pares o dels seus avis. Tenen un estancament total dels salaris. Aquesta és la base del conflicte social que estem vivint avui dia. Ara, no podem oblidar que vivim millor que els nostres avis gràcies a les noves tecnologies. Avui, quan tens càncer, la probabilitat de sobreviure és molt més alta. El conflicte rau en què hi ha un canvi tecnològic bestial que genera més productivitat, però el percentatge de sou és encara més baix. Veus que hi ha gent encara més rica i això genera aquest conflicte.

Potser per això hi ha tantes vagues... Últimament als Estats Units hem vist les vagues dels guionistes de Hollywood, al sector de l'automoció…
O el mateix Brexit és un descontent generalitzat. O el que van fer el 6 de gener als Estats Units amb l'atac al Capitoli. La gent vota opcions políticament extremes perquè és l'única opció on veu una mica un futur. El que va passar amb la votació a l'Argentina és el descontent generalitzat per aquesta polarització. 

Serà la meva generació a qui més li afecti la innovació tecnològica? 
Per suposat. La teva, la dels teus fills i la dels teus néts. Sempre estem creixent i avançant, perquè, és clar, si amb els efectes negatius no fem res… Tant el canvi climàtic com aquest canvi tecnològic és per a vosaltres.

Com veus el paper de l'educació per mitigar les desigualtats generades per la innovació tecnològica?
La educació ajuda, és necessària, és important, però no és l'únic factor imprescindible. De la mateixa manera que el canvi climàtic no el solucionem només amb educació. Més gent educada ajuda a implementar polítiques més sofisticades. És una condició necessària que a dia d’avui no és suficient. Perquè sigui suficient crec que hem de mirar més l’escenari global; no podem pensar només en el local. És un problema global, per tant, necessitem una solució global. 

Llavors la tecnologia pot ser també clau per solucionar tot aquest conflicte?
Totalment. La solució és utilitzar més tecnologia, no menys. El problema és la tecnologia i la solució és la tecnologia. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —