Després de dues setmanes a Mont-real, els 190 estats reunits a la Conferència sobre Diversitat Biològica de l'ONU, la COP15, han aprovat un pla considerat històric per fer front a la crisi de biodiversitat. Països del Nord i del Sud global es comprometen a protegir un 30% dels ecosistemes terrestres i marins del món i a eliminar gradualment les subvencions a sectors contaminants i perjudicials per la biodiversitat.

L'acord arriba dos anys tard, després d'haver ajornat la COP15 arran de la pandèmia. Ara, el Marc Global post 2020 compta amb vuit anys per fer front als compromisos acordats. Jaume Grau, membre d'Ecologistes en Acció, parla amb el Diari de Barcelona sobre la viabilitat i adequació dels acords davant l'actual situació d'emergència. Un escenari en què, remarca el biòleg, una de cada deu espècies està amenaçada d'extinció a curt termini.

Si no s'hi respon, "en poques dècades s'extingirien com a mínim el 10% de les espècies" alerta Grau, alhora que insisteix en la probabilitat de noves malalties d'origen animal, com la Covid-19, de la mà de la degradació dels ecosistemes. 

Jaume Grau, membre d'Ecologistes en Acció/ Via End Fossil BCN

Com valores els acords signats a la COP15?
Es parla molt que s'ha assolit una fita històrica amb l'acord de protegir el 30% dels ecosistemes terrestres i marins. En termes absoluts, podem dir que és un avenç, però quan entrem en la qüestió, no ho és tant. Catalunya el 1992 ja tenia un 28% de la seva superfície protegida. En trenta anys, s'ha accelerat la destrucció d'ecosistemes. La protecció d'espais no garanteix que se n'eviti la degradació ni la pèrdua de biodiversitat. Ara mateix s'estan aprovant projectes d'energia renovable en espais protegits, i, per tant, afectant de manera greu la biodiversitat. Sense recursos i sense voluntat política de res serveix declarar certs acords sobre el paper. I si aquesta aposta acaba significant que l'altre 70% es pot continuar degradant infinitament...

Consideres que no s'adeqüen al context, llavors?
Els acords són clarament insuficients. El tema central era aprovar el Marc Global de Biodiversitat, que serà l'estratègia mundial per aturar la pèrdua de biodiversitat durant els anys vinents. Tot i que té certs aspectes positius, quan mirem el contingut, veiem molts elements que ens preocupen. No es un acord suficient per aturar l'extinció massiva d'espècies ni la pèrdua d'integritat dels ecosistemes i, per tant, de totes les funcions dins de la natura, de les quals les persones depenem.

No serà un acord suficient per aturar la pèrdua de funcions dins la natura, de les quals les persones depenem

Les propostes parlen de compensació, però no de mitigació dels danys per part de les empreses, no?
Bé, la ingerència que han tingut i s'ha permès a les grans corporacions empresarials és clara. La influència dels lobbies ha estat tan gran que l'únic que es diu a l'acord final és que s'anima i es facilitarà que les empreses redueixin el seu impacte. Per tant, parlem de mesures voluntàries i de bona fe. No se'ls obliga ni s'imposa cap mena de responsabilitat jurídica per les seves accions. En canvi, es fa molt d'èmfasi en mecanismes per compensar.

Què suposa que només es parli de compensació?
Aquests mecanismes sempre són insuficients, no funcionen i suposa una clara injustícia social: les societats que sofreixen els impactes de l'activitat de les empreses no se'n beneficien de cap manera. I, a més, dona a les empreses l'oportunitat d'eludir la seva responsabilitat, perquè són "solucions". En realitat és rentat verd, perquè continuen amb pràctiques destructives. En lloc d'assumir la seva responsabilitat, ho compensen. Són fórmules tramposes i que a més no asseguren que realment a llarg termini funcionin: crear una llacuna artificial uns quilòmetres més enllà que aquella que es destrueix no suposa que el dany natural que s'ha fet estigui compensat.

Els països més rics s'han compromès, de cara al 2025, a dedicar 20.000 milions de dòlars anuals per protegir la biodiversitat dels països més vulnerables, però entitats com Greenpeace demanaven un mínim de 100.000 milions. No és suficient?
El compromís dels països del Nord global hauria d'haver estat molt superior, en termes econòmics i de suport tecnològic, perquè s'imposa als països del Sud global optar per vies de creixement diferents, que no suposin una degradació mediambiental. Vies de desenvolupament que són més costoses i difícils. Per tant, si es vol evitar que es recorri a aquestes pràctiques, s'ha d'ajudar aquests països. Amb el compromís actual és insuficient.

No veiem cap motiu pel qual ara els governs portin a terme aquest nou Marc Global, quan no ho van fer fa dotze anys

L'últim Marc Global, el 2010, no es va arribar a complir. Aquesta vegada serà diferent?
No som massa optimistes. El 2010 vam estar a Nagoya (Japó), en la negociació de l'estratègia mundial de biodiversitat de 2010-2020. També va ser insuficient, però va ser un gran avenç. I, en canvi, deu anys després vam veure que no hi havia hagut cap implicació dels governs per fer-ho complir. No veiem cap motiu pel qual ara els governs portin a terme aquest nou Marc global, quan no ho van fer fa dotze anys. A més, ja no són deu anys, són vuit. Però hem de pressionar i fer entendre que no estem parlant de salvar quatre espècies. Estem parlant de salvar la supervivència del planeta. Ens hi va literalment la vida. No ho diem nosaltres, ho diu la ciència i és una qüestió d'interès global.

Llavors, que haurien de fer els governs?
Els governs estatals, i el català, han de recordar que tenen l'obligació de complir aquests acords. Però no s'han de quedar aquí. Hi ha dos punts crítics que depenen del Govern de la Generalitat: crear una estratègia en relació amb la biodiversitat que impliqui tot el govern i eliminar totes les subvencions perverses que perjudiquin la biodiversitat. Quant al primer, això no és qüestió d'un departament, és una qüestió de país i totes les àrees del Govern haurien d'estar implicades en la conservació de la biodiversitat. Sobre les subvencions, totes les ajudes a les energies fòssils o a les pràctiques agrícoles insostenibles. I això és urgent, no és per al 2030. S'ha de fer pel 2025.