Diumenge els argentins decidien en segona volta qui seria el president del país pels pròxims 4 anys. S’enfrontaven Javier Milei, de La Libertad Avanza, i Sergio Massa, d’Unión por la Patria. Els dos candidats, Milei (llibertari) i Massa (peronista), tenen concepcions diferents de com hauria de ser Argentina i, a les últimes enquestes, Milei partia amb un lleuger avantatge sobre Massa. Finalment, el llibertari Milei s’ha acabat imposant amb un contundent 55,8% dels vots en unes eleccions amb un 76,3% de participació.

Abans que es coneguessin els resultats oficials, a les 20.00 h, Massa ja reconeixia obertament la derrota. “Javier Milei és el president”, va dir al mateix temps que assegurava que no eren els resultats que esperaven. Una diferència de 12 punts el separaven ja del seu rival en el moment de sortir a donar la cara.

Dues hores després que Massa, a les 22.00 h, Milei pronunciava el seu discurs de victòria. Milei parlava de “nit històrica” i agraïa a Mauricio Macri i Patricia Bullrich, de Juntos por el Cambio, el seu suport. Els canvis que necessita Argentina són “dràstics”, asseguraba davant la multitud. Cal “avançar ràpidament” en els “canvis que Argentina necessita”, deia el guanyador. El 2018 protagonitzava una obra de teatre que ell havia dirigit, i des de l'any passat tenia un programa de televisió online. Ara dormirà a la Casa Rosada.

Dues opcions contraposades 

Milei defensa la reducció de l’Estat al mínim i confia que el sector privat resolgui els problemes gràcies al comerç i les exportacions. A més, aposta per la reducció en el nombre de ministeris, reduir les ajudes socials i retallar els fons de jubilacions i pensions. També defensa la dolarització de l’economia i “liquidar el Banc Central”.  

En matèria de seguretat, l'ultradretà aposta per la tolerància zero amb la delinqüència i augmentar la despesa militar, així com encarregar a les forces armades sumar-se a tasques de seguretat interior i desregularitzar el “mercat legal” d’armes de foc.

Massa, d’altra banda, defensava un Estat fort i motor de l’economia. Un estat eficient i transparent, que aconsegueixi l’equilibri fiscal. A més, volia recuperar els ingressos perduts per la inflació. En matèria de seguretat, apostava per la instal·lació de sistemes de videovigilància i combatre el narcotràfic.

En política exterior també hi havia diferències. Mentre que Milei apostava per obrir-se al comerç internacional sense que l’Estat intervingui en les relacions comercials, Massa proposava augmentar el nombre de socis comercials amb “tothom qui obri els braços”. Tot i això, les majors diferències entre els candidats es trobaven en l’educació i la sanitat. 

Milei, en un vídeo que es va viralitzar, proposava eliminar els ministeris de Sanitat i el d'Educació i fusionar-los juntament amb el de Desenvolupament i Treball en el nou ministeri de “Capital Humà”. En aquest sentit, Milei suggereix canviar el sistema sanitari públic per un d’assegurances i privatitzar l’educació. Massa, per contra, vol reforçar els sistemes públics de sanitat i educació. Pel que fa al dret a l'avortament, Milei proposava eliminar-lo i Massa mantenir-lo.

Argentina els darrers anys

El resultat de les eleccions presidencials no es podria entendre sense tenir en compte el context argentí de les últimes dècades: Argentina arrossega problemes econòmics ja fa un temps i cap govern ha estat capaç de reconduir la situació. A l’octubre, la taxa interanual d’inflació arribava al 142% i la taxa de pobresa el 40%, amb un 9,3% d’argentins vivint en la indigència.

A tot això, cal sumar l’elevada despesa pública, un deute disparat que converteix al país en el deutor més gran del Fons Monetari Internacional, la devaluació de la moneda en un 22% i l’augment de la taxa d'interès en un 12%. Davant d’això, els argentins volen protegir-se amb el dòlar, però cada cop és més difícil i car d’aconseguir.

Per què finalment ha guanyat Javier Milei?

Finalment, els argentins han decidit fer president Javier Milei pels pròxims quatre anys. Les incomparables polèmiques que han envoltat el candidat llibertari durant la campanya no li han passat factura en aquestes eleccions. El fet que senti veus al seu cap, tingui gossos clonats, vulgui acabar amb els sistemes d’ajuda social o, l'última polèmica —que vulgui convertir els clubs de futbol professional en societats, entre d’altres— no han estat un impediment perquè Milei abraci la presidència.

L’esperança d’un canvi profund al país han calat en uns electors cansats de la crisi econòmica permanent en què viu Argentina des de fa ja bastants anys. Els argentins han votat “canvi”; aquesta ha estat la paraula més escoltada durant la nit electoral. No ha ajudat a Massa, tampoc, el fet de ser el Ministre d'Economia en un context d’inflació disparada i pobresa que el govern d’Alberto Fernández no ha pogut corregir.

L’aprovació del govern era molt baixa i això ha jugat en contra de Massa. Milei ha sabut moure el seu missatge entre aquells argentins cansats d’una classe política que no ha sabut resoldre els grans  problemes que pateix Argentina. Podríem qualificar el vot a Milei com un “vot protesta” entre els que busquen un canvi.

També hauria estat decisiu el suport que Milei havia rebut, des que es coneguessin els resultats de la primera volta de les presidencials, per part de membres destacats de la coalició Juntos por el Cambio, com Mauricio Macri, expresident d’Argentina, o Patricia Bullrich, candidata a la primera volta.

Juntos por el Cambio representa la dreta tradicional argentina i, tot i les divisions internes, ha donat un ampli suport a la candidatura de Milei en aquesta segona volta. També cal destacar el suport de gran part de la ultradreta europea i americana. A Espanya, per exemple, comptava amb el suport incondicional de VOX i del seu líder, Santiago Abascal.