- entrevistes -
Joana Serra
Publicat el 02 de maig 2022

Joana Serra (Perpinyà, 1985) és filla de l’exili franquista. La seva història, explica, no és gens excepcional, malgrat gran part dels exiliats polítics del franquisme a la Catalunya Nord ho són del primer període. És filla de l’històric dirigent independentista Josep de Calassanç Serra i Puig, el «Cala», que va exiliar-se els últims anys del règim després d’anys de militància al Partit Socialista d'Alliberament Nacional i de fundar Terra Lliure. Serra ha seguit d’alguna forma els passos del seu pare pel que fa a l’activisme catalanista des de Perpinyà. Fa deu anys que regenta la Llibreria Catalana, l’única al nord del país que té un catàleg quasi íntegrament en català.

Al Principat encara ens queda una mica de ressaca de Sant Jordi. A vostè com a llibretera imagino que també. A la Catalunya Nord el celebren?
Sí, sí que se celebra, i sí que l’hem celebrat. No és, però, una festa tan tan arrelada com el Sant Joan, per exemple. Al sud és molt popular, però sobretot per la gran vessant comercial que té, i el gran suport institucional. Aquesta última part nosaltres no la tenim, està clar.

I com és el seu Sant Jordi?
Aquí no es sol fer tant el dia 23, si no el dissabte més proper, passa que aquest any ha coincidit. I sol ser una festa més de pedagogia de la tradició catalana que no pas una festa amb grans celebracions.

Quins llibres han triomfat aquest any?
El de l’Empar Moliner i el del Toni Cruanyes també s’han venut força, però no han estat els que més, eh! S’han venut, però aquí qui triomfa és Joan Lluís-Lluís, que aquest any ha publicat Junil a Les Terres Dels Bàrbars i és un autor de casa nostra, que també ha funcionat força al Principat.


"Tenim autors nord-catalans, però si editen aquí ningú se'ls llegeix al sud"


Si regenta una llibreria vostè els deu conèixer a tots, però al sud, més enllà de Lluís-Lluís, no ens arriben massa altres autors nord-catalans.
Clar, però heu d’entendre que la Catalunya Nord no és tan gran. A Perpinyà som 100.000 i en total no arribem ni al mig milió. També a vegades nosaltres mateixos ens autoexigim com a territori haver de tenir més autors. Però entre que som poca gent i hi ha moltes dificultats per publicar… N’hi ha, però als que comencen a editar al nord no se’ls llegeix fins que editen al sud.

I al revés, els llibres editats al sud en català, els arriben amb facilitat?
Hem anat millorant, per sort, en aquest tema. Som en un altre estat, i sembla que tot es complica. No tenim el mateix IVA, cal creuar una frontera, però vaja… La gent es pensa que Perpinyà està llunyíssim però som a 20 minuts de la frontera només. Hauria de ser més senzill.


"Us penseu que Perpinyà està llunyíssim, però és a 20 minuts de la frontera"


Enguany fa deu anys que regenta la Llibreria Catalana. Quin balanç en fa, tenint en compte que va començar quan llavors tothom tancava?
Sí, era una operació suïcida per a qualsevol llibreter, més enllà del tema de la llengua. Als 70 Perpinyà tenia 30 llibreries i ara en som cinc. Anàvem una mica a contracorrent, però ara constato que les que hem quedat som les llibreries petites, o que tenim alguna especificitat.

La seva en té. Una llibreria en català a la Catalunya Nord.
Sí. És un tret d’identitat. Més enllà del comerç de barri que som, anem més enllà, i si per exemple hem d’acollir la Clara Ponsatí perquè firmi llibres perquè no pot venir al sud ho fem.

També hi ha un clar compromís polític, doncs.
Intentem ser molt coherents amb el que fem. Aquest any, per exemple, quan l'extrema dreta que mana a Perpinyà va voler celebrar el Sant Jordi —i hi va invertir molts diners— no hi hem participat. Alguns ens ho qüestionaven, però la gent ha reconegut que era millor no anar-hi.

A la Llibreria Catalana, els llibres infantils i juvenils només són en català. Per què?
És així, sí. I els que no són literatura infantil i juvenil que són en francès, els tenim perquè són o bé d’autors nord-catalans o de continguts vinculats al territori. Som els únics que fem aquesta aposta, és una clara voluntat, però és que a més hi ha demanda. Al món educatiu i a les escoles, està clar, però les famílies també necessiten una continuïtat més enllà de la poqueta immersió, o l’escola bilingüe.


"Som els únics amb aquesta aposta, però és que hi ha demanda"


Se senten d’alguna forma actors polítics? Vull dir, si no ho fessin vostès, algú altre se n’ocuparia?
No ho sé. És la meva gran preocupació si algun dia plego. Però també tinc clar que això és un negoci, i que no estem subvencionats per ningú. El dia que no funcioni, plego. I si algun dia no hi ha demanda, hauré de fer-ho.

I si no n’hi ha, per què serà?
Perquè s’haurà oblidat els parlants de català de la Catalunya Nord. Una llengua no es mor perquè sí. Falta suport de les administracions. Si encara parlem català és perquè ho ha defensat la militància, la gent del carrer.

En quins aspectes s’hauria d’actuar més?
Ufff! En molts!

Faci una carta als Reis.
Mira, trobo que sovint ens centrem massa en el sector educatiu. Hi ha molta feina a fer, està clar, però quan la mainada surt de l’escola no troba res en català. Manquen coses als mitjans de comunicació, sobretot a xarxes… I en el meu sector, si volguéssim estar al dia hauríem de tenir 50 mangues en català. Ara per ara, en el moment en què s’acaba la transmissió familiar o escolar, poca cosa hi ha.


"Si encara parlem català és per la gent del carrer"


Quan al Principat diem que se’ns està morint la llengua, vostè deu comparar, i se li deu escapar una mica el riure.
Bé… No, en realitat no. No ens fa riure la situació del sud, de fet ens preocupa molt. Perquè nosaltres som la prova de que si no us espavileu, això de la llengua pròpia s’acaba ràpidament. Evidentment, encara esteu lluny d’on som nosaltres, però això va de debò. Aquí molta gent ens posem les mans al cap amb les poques coses que feu al sud, i podem ser el mirall del que us passarà si no feu més. O del què us està passant, de fet.

I les poques coses que es fan al sud, per exemple en el món audiovisual i les xarxes, els arriben?
Difícilment, per mala sort. I aquí el problema no és només de fronteres, si no de referents. Per parlar de la meva generació: quan mires el Polònia de TV3, si parla de política catalana bé, perquè la seguim, però quan surten els polítics espanyols, a nosaltres se’ns escapa. No són els nostres polítics. Aquí ens faria molt de riure un programa de TV3 que se’n rigués de la Marine Le Pen o de l’Emmanuele Macron. I com això, a tot arreu i en tots els nivells.


"Ens faria molt de riure un Polònia que se'n rigués de Macron o Le Pen"


Aleshores deu ser més fàcil desconnectar, suposo.
Exacte. Però aquí la qüestió no és la llengua. Molta gent consumiria productes del sud, però en els que teòricament són el català s’hi parla molt castellà. Vosaltres no us n’adoneu, com nosaltres no ens n’adonem a vegades de la barreja amb el francès, però llavors no us entenem. El castellà no ni la primera ni la segona ni cap llengua de la Catalunya Nord.

Començàvem l’entrevista amb la ressaca de Sant Jordi, que a vostès se’ls va ajuntar amb la ressaca de les eleccions franceses. El que més impacta al sud és el titular de “Le Pen guanya a la Catalunya Nord”.
Clar. A veure, una cosa important, però. Le Pen ha guanyat a la Catalunya Nord, però a Perpinyà, on des de fa dos anys mana l’extrema dreta, ha perdut. La situació és complexa, perquè hi ha molts vots diferents en els vots a Le Pen. Sobretot, molt vot contra Macron, que o no vota, o ho fa per Le Pen.


"El castellà no és la primera, ni la segona, ni cap llengua de la Catalunya Nord"


I això?
Hi ha un esgotament d’anar a votar en contra de… Fa ja massa eleccions que hem de votar entre la dreta i l’extrema dreta. I la Catalunya Nord és un dels departaments més pobres, amb més atur. I la majoria d’aquesta gent amb dificultats no vota extrema dreta, però hi ha un esgotament total pel sistema actual, i que es tradueix en molta abstenció i molt vot blanc i nul.

El votant catalanista pot haver votat Le Pen?
Em costa de creure, la veritat. Molta gent del meu entorn no ha anat a votar. És que fins i tot Jean-Luc Mélenchon, el candidat de l’esquerra, és un anticatalà a mort.

Quin és llavors el referent?
Clar, en el meu cas, algú que contempli la part social, ecològica, anticapitalista, a favor dels pobles… ben pocs. No arriben ni a l’u per cent.

Podríem acabar i no caldria ni que li preguntés què ha fet vostè.
Sí. [riu] A l’últim moment he votat nul. Amb molta dificultat, però sí.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —