- entrevistes -
Entrevista Jorge Pueyo
Publicat el 16 de març 2021

Jorge Pueyo és un advocat, de professió, i divulgador de la llengua aragonesa, en les estones lliures, que ho ha petat a les xarxes amb els seus noticiaris setmanals en aragonès. Té 25 anys i va néixer a Fonz, encara que actualment viu i treballa a Saragossa. El Diari de Barcelona ha parlat amb ell, evidentment, sobre l'aragonès, però també sobre la rebuda del seu projecte a les xarxes i sobre el futur. 


Com va sorgir la idea de fer aquest noticiari en aragonès?
Jo volia fer alguna cosa en aragonès, volia fer una aportació, no sé si dir-li cultural o de quin tipus. Llavors vaig veure el que feia Ángel Martín i em va agradar molt el format, el rotllo que tenia i vaig pensar que això es podria fer en aragonès i no només per a l'aragonès, també per comunicar. A mi m'agrada molt el periodisme, encara que sóc advocat, així que vaig pensar que era una bona manera de comunicar les coses que passen per aquí, per Aragó, i així és com em vaig animar a fer-ho. Ja el primer dia ho va compartir Ángel Martín i va ser un bombazo.

L'aragonès s'ensenya a l'escola d'alguna manera? Encara que sigui com l'asturià a Astúries, que es pot fer com a una optativa?
A Aragó hi ha unes zones delimitades que es consideren d'ús històric de l'aragonès, per exemple, el Pirineu. En aquests llocs ara es pot fer l'optativa d'aragonès, però quan jo estudiava no existia aquesta optativa.

Clar, llavors on has après tu a parlar aragonès?
A casa meva, parlant amb els meus pares, les meves àvies, la meva germana i la gent del meu voltant, perquè és cert que a Fonz sí que es xerra encara.


"Un dels problemes que tenim a Aragó és la vergonya que té la gent de parlar en aragonès fora de casa seva"


En una entrevista a TV3 vas dir que es discrimina la gent que el parla. Em podries explicar una mica això o posar algun exemple concret?
Clar, et puc posar l'exemple de la gent que va estudiar als seixanta o als setanta i que expliquen que si parlaven en aragonès, els professors directament els pegaven. Després, amb la democràcia, quan semblaria que parlar-lo podria ser normal, ja no els pegaven, però a amics meus al parvulari sí que els feien comentaris i per dir badallar, que és igual en aragonès i en català, els van dir que necessitaven un logopeda i que no parlaven bé el castellà. Això va passar a Fonz, que és un dels llocs on més es parla, i hi hagué rebombori.

I m'imagino que continuen passant...
Un dia a una classe d'anglès a segon curs de batxillerat a Montsó, que és on està l'institut, però que està només a 10 quilòmetres de Fonz, una professora va dir que l'expressió Bai, nino, que és com 'això tant se val', era una paletada. Que era com dir wanna o gonna en anglès, en comptes de 'want to' o 'go to' i que era de palets i que no es podia dir. I, clar, ho va dir davant de tota la gent de classe i a mi això em sembla una discriminació, que se segueix vivint i per això a la gent li fa vergonya xerrar la llengua.

Creus que aquestes coses afecten l'autoestima de la gent?
Efectivament, un dels problemes que tenim a Aragó és aquesta vergonya que té la gent de parlar en aragonès fora de casa seva. És clarament una situació de diglòssia, que es diu, la gent té una llengua per parlar amb la família i potser amb certes amistats, però quan surten de casa no. Fora es parla el castellà, perquè és la llengua que es considera de cultura, ja que no existeix l'associació de l'aragonès amb aquest univers i perquè quan algú ho ha fet, s'han rigut d'ell, els professors els primers.

Per què és important per a tu l'aragonès?
Perquè és la meva llengua. És la llengua que sempre he parlat a casa, amb la qual he sentit, he xerrat, he plorat i he explicat el món. A més, és la base de la meva cultura.

Creus que es pot arribar a aconseguir la cooficialitat?
Doncs si m'haguessis fet aquesta pregunta fa una setmana, igual t'hauria dit que era molt complicat, però fa quatre o cinc dies va haver-hi una proposició no de llei al Congrés dels Diputats que diu que s'haurien de reformar els estatuts d'autonomia d'Aragó i d'Astúries, per tirar endavant amb la cooficialitat d'aquestes llengües, l'aragonès i l'asturià, així que ara mateix sí que ho veig possible.

També t'hem sentit dir que aquests informatius són específics per a la gent d'Aragó. Quines són, ara mateix, les principals preocupacions dels aragonesos?
Bona pregunta. Ara mateix, clar, seguiríem dient la Covid, perquè no som diferents de la resta del món. [Riu.] Però específicament d'Aragó et diria la despoblació, com un dels grans problemes. Especialment a Osca, Terol i alguns punts de Saragossa, on la situació de despoblació és horrible. Crec que aquesta seria la principal, però després també crec que hi ha una falta de finançament autonòmic importantíssima i el tema de les comunicacions. Però més enllà de tot això, jo veig que a Aragó li cal una agenda politicosocial pròpia, que crec que fa uns anys la tenia, però penso que ara mateix depenen massa de les dinàmiques de Madrid i per això mateix també una mica vaig fer el noticiari, per crear aquesta agenda politicosocial i cultural perquè la gent se senti a gust i vulgui quedar-se a viure aquí.

Reps molts comentaris negatius? Tens haters, que es diu?
Sí, sí. Això passa, entro al Twitter i n'hi ha un que està sempre dient que si és la llengua dels palets i que "eso es para hablarlo con las ovejas", "¡Viva España!" i coses d'aquestes. 

I tu que fas al respecte? Li contestes o has decidit ignorar-ho?
Hi ha sempre una reacció, que no la faig jo, la fa la gent que em segueix. Sempre que veuen una cosa d'aquestes el primer que li respon posa una "A", el segon una "B", el tercer una altra "A", el quart una altra "B", després un altre una "O" i, per últim, una "L", és a dir, formen la paraula ababol, que vol dir 'amapola' en castellà [rosella o gallaret en català], però també és com ximple en aragonès. [Riu.] I la veritat és que mola perquè es veu que hi ha tota una comunitat que respon, però bé, jo callo, no dic res i que cadascú digui el que vulgui.

Al Twitter vas dir que hi ha gent que t'ho ha agraït i que han recuperat  l'aragonès gràcies al teu projecte. Això compensa la part dels comentaris negatius?
Sí, encara que també et dic que els comentaris negatius no m'importen. Me'ls miro, els llegeixo i penso "doncs molt bé". Però sí que em fa il·lusió que la gent em digui que els he animat a muntar un canal de CrossFit o de gimnàs en aragonès, a començar un grup de música o a reprendre l'activitat, a fer un concurs literari. En aquests moments sí que penso "que guai que el que faig serveixi per a tot això". Em sembla una passada.

També has fet algun directe a Twitch. Quin és el pla que tens ara mateix? Seguir amb els noticiaris o t'agradaria ampliar el projecte?
Ara que ho dius, sí que m'agradaria ampliar el tema de Twitch, perquè ja tinc els mitjans: una bona càmera, els micros, els focus i tot. Així que la veritat és que m'agradaria fer alguna cosa més seriosa amb el Twitch, però clar, treballo nou hores al dia i quan acabo estic baldao, però encara em poso a gravar el noticiari i hi ha dies que tinc entrevistes o una gala de premis... Llavors, clar, no puc amb tot, però m'encantaria, si algun dia, pel que sigui, ja no treballo, el primer que faria seria centrar-me en el canal de Twitch i fotre-li canya, perquè aquesta forma de comunicar m'al·lucina. Encara que hi ha un problema... [Riu.] I és que la meva mare entra al canal i em diu "no facis això" o "digues això així", però bé, és normal.


"Crec que a la gent l'atrau la meva manera d'explicar les coses, però també el que explico i la llengua que utilitzo"


Com ho compagines amb la teva feina?
Malament. [Riu.] Ara estic treballant i, com et deia, estic a tot gas i el mòbil quasi ni el miro. A més, al ser advocat no treballo vuit hores diàries, a mi em diuen "demà hi ha un judici, tens aquests terminis i no es poden passar". Llavors si un dia t'has de quedar dues hores més, ho fas. Així que estic una miqueta que no adubo, que diem a Aragó, és a dir, que estic una mica 'atabalat' o 'estressat' i no arribo a tot, però bé, em compensa. I també crec que això és un moment puntual, perquè ara hi ha hagut una onada d'entrevistes, que passarà, i no passa res. Jo seguiré amb el programa a Aragón Radio, el Despierta Aragón, amb el noticiari i amb totes les activitats que hi vagin sortint.

Quina creus que és la clau de l'èxit d'aquests informatius?
Crec que és una combinació de coses, perquè no és tant la llengua que faig servir, que també perquè a la gent li sorprèn, ni tampoc les notícies que dic, però també, perquè a la gent li interessa. Així que crec que el que més ha influït és la manera de comunicar. Per a mi el més important és també que la gent ho trobi interessant i que gaudeixi d'aquests dos minuts, que a mi em costen de gravar tres hores o quatre. [Riu.] Ja et dic, no ho faig només per l'aragonès o només per explicar notícies, però crec que a la gent l'atrau la meva manera de fer-ho, però també el que explico i la llengua que utilitzo.

T'ha sorprès l'interès que ha despertat, fins i tot, fora d'Aragó?
Sí, però m'agrada moltíssim aquest interès que ve sobretot des de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, però també asturians que han trobat això de l'aragonès. Especialment, aquests últims, perquè així tampoc se senten sols en la lluita cap a la cooficialitat. Però crec que és una cosa complicada perquè hi ha gent que el vol fer un tema polític. Jo crec que la llengua és diversa i transversal i que la gent que parla aragonès pot ser tant de dretes com d'esquerres. Sempre hi ha el que et diu que això és "cosa dels independentistes", que pot ser, i si ells volen parlar aragonès per això, doncs em sembla bé, però és que també hi ha gent que pensa tot el contrari i no passa res. Jo el que no vull és que es faci servir com a arma política, sinó al revés.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —