Historiador, mestre i, sobretot, amic. És innegable que Josep Fontana ha estat "un dels millors historiadors del nostre país", tal com s'afirma a la contraportada del llibre Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromís cívic. La presentació del llibre ha tingut lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i ha estat presentada per Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF. El fil conductor de l'acte ha estat la relació que els participants han tingut amb Fontana, i com els ha influenciat com a historiadors. Bouso relata que mai no va tenir la sort de ser alumna de Fontanar, però ha explicat que quan treballava a la llibreria La Central esperava amb entusiasme l'arribada dels seus llibres.

Josep Pich, catedràtic d'Història Contemporània de la UPF, director de la Càtedra Josep Fontana i coeditor del llibre, ha recordat que Fontana "ja no és entre nosaltres, però continua ben viu i no l'oblidem". El catedràtic ha fet un repàs de les obres de Fontana i d'altres obres inspirades per la seva feina, demostrant així el seu impacte en el món acadèmic.

Xavier Domènech, professor d'Història Contemporània de la UAB, ha començat la seva part de la presentació explicant com Fontana va entrar en la seva vida per primer cop: a través d'un llibre que va agafar de la biblioteca del seu institut quan només tenia catorze anys. Fontana va anar més enllà que els altres historiadors, ja que no només explicava què havia passat, sinó que també què podria haver passat. Domènech ha relacionat les aportacions al món acadèmic que va fer Fontana amb la seva visió antifranquista. D'aquesta manera, fa èmfasi al contingut del llibre, perquè no redueix Fontana al seu treball acadèmic sinó que parla del catedràtic com una persona amb idees i desitjos.

Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i amic de Fontana, ha dit que tot i que al catedràtic mai no li van agradar els premis ni les parafarnàlies, se sentiria feliç de veure tants amics i companys de professió junts a la mateixa sala. De nou, ha parlat sobre el treball acadèmic de Fontana, però s'ha centrat en anècdotes de la seva vida i del món de les universitats als anys setanta. Un món que havia quedat orfe, i que grans ments que acabaven de sortir de la facultat de lletres tirarien endavant amb la nova universitat que s'estava creant a Bellaterra.

Molts tenien por que Fontana no volgués publicar les seves investigacions, però al final ho va fer. La seva aportació no va ser només el que va fer per ell mateix, sinó que, com que volia aprendre-ho i llegir-ho tot, va acabar creant seminaris improvisats pels seus amics. A part d'aquestes experiències, el conseller també ha destacat l'esperit crític de Fontana i la seva capacitat d'analitzar el present i els corrents de pensament contemporanis.

Per acabar la presentació, Nadal i Farreras ha recordat que amb el llibre es vol fer una anàlisi que demostri la "tendresa entranyable del personatge", que pocs cops exhibia, i per demostrar aquesta part de Fontana que no mostrava sovint, ha llegit en veu alta fragments de cartes que el catedràtic va enviar al conseller quan aquest encara exercia d'historiador a la Universitat de Liverpool.

A la presentació del llibre s'hi respirava un ambient familiar, ben lluny de la tensió d'un esdeveniment estrictament acadèmic. Aquesta atmosfera es notava en tot: des de les bromes que feien els ponents entre ells i fins a les rialles que deixava anar el públic. Era a partir d'aquests riures que es podia distingir que aquells que havien estat alumnes o companys de feina de Fontana també n'eren amics.