Els joves, especialment els homes d'entre 18 i 25 anys, són cada vegada més conservadors, més escèptics amb el canvi climàtic, els avenços feministes i més contraris a la immersió lingüística. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe "Un malestar creixent: enquesta sobre la participació política de la joventut a Catalunya", elaborat per l'Escola de Formació Guillem Agulló, l'espai de formació teòrica i pràctica per l'enfortiment democràtic d'Òmnium Cultural.

No només aquest estudi apunta un marcat viratge cap a la dreta de l'espectre polític entre el jovent, altres enquestes com la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del passat octubre, arriben a les mateixes conclusions: hi ha un repunt de les posicions de dreta i extrema dreta entre les noves generacions.

Des de l'Escola de Formació de Guillem Agulló atribueixen aquesta tendència reaccionària al malestar dels joves per les seves condicions de vida. En la presentació de l'informe, Dídac Amat, membre de la junta nacional d'Òmnium Cultural i de l'Escola de Formació, va expressar la necessitat d'incorporar les preocupacions del jovent a l'agenda per combatre la seva desafecció creixent: "Cal oferir un discurs que els inclogui, una oferta política arrelada al país que els doni solucions, que intenti millorar la seva vida material i els doni esperança d'una vida millor".

Si bé és cert que el contingut de les propostes polítiques és un factor clau a l'hora d'apel·lar als joves, no és l'únic. En un món cada vegada més mediatitzat, la comunicació política pren una importància creixent. I el canvi de tendència en els hàbits de consum informatius de les noves generacions, allunyant-se dels mitjans generalistes i apropant-se a les xarxes socials, obliga a un canvi de mirada.

L'extrema dreta, que ha sabut llegir aquest panorama a la perfecció, ja domina la guerra cultural a les plataformes. És el que s'anomena l'univers "fatxatuber", l'ecosistema creat a les xarxes perquè la propaganda de l'extrema dreta cali entre els més joves.

En el panorama institucional, podem veure-ho en el nombre de seguidors que els partits acumulen a les xarxes. Mentre que Vox té una presència més aviat secundària en la majoria de les plataformes respecte a la resta dels partits, domina sense competència TikTok, la xarxa social més utilitzada per la generació Z (1997-2012).

La comunicació política, una clau per a l’èxit electoral

"Una possible explicació del major suport dels joves a posicions d'extrema dreta podria venir de la visibilitat i l'ús intensiu que fan moviments i partits extremistes de les xarxes socials, que sovint dominen els formats que millor connecten amb els usuaris de les diferents xarxes i llancen missatges molt fàcils de processar i que desperten atenció pel seu caràcter maniqueista", assenyala Laia Castro, doctora en Ciències Socials i experta en opinió pública, comportament i mediatització política.

Com il·lustra el nombre de seguidors, l'extrema dreta no dedica uns esforços homogenis a totes les xarxes socials: el seu objectiu principal és dominar plataforma de TikTok. Una possible explicació per aquesta preferència, més enllà del perfil jove dels seus usuaris, pot ser el paper que juga el seu algoritme: "Estudis molt recents suggereixen que l'algoritme de TikTok també afavoreix la persuasió política entre els joves, que pot afectar les seves actituds polítiques quan es donen exposicions intenses i sostingudes en el temps, però es necessiten més estudis per acabar de corroborar aquests resultats", exposa Castro.

Tanmateix, la seva aposta comunicativa no acaba en aquesta plataforma digital. Com observa Laia Mauri, graduada en Filosofia, Política i Economia i comunicadora política i cultural, l'extrema dreta "ha creat els seus propis mitjans de comunicació, els seus propis canals i els seus propis codis" (en són exemple mitjans com OkDiario o Libertad Digital, tal com queda recollit a un dels reportatges principals de l'anuari d'enguany de Mèdia.cat). En termes del pensament gramscià, "sembla que hagin dit 'vinga! Anem a fer hegemonia cultural'".

Un altre element a tenir en compte és la credibilitat que les noves generacions atribueixen a les fonts d'informació política. "Mentre creixia el malestar polític entre els joves, degut sobretot per les condicions materials de vida, els mitjans de comunicació en termes generals, que són grans conglomerats comunicatius que tenen uns interessos econòmics i polítics determinats, no abordaven aquests temes", assenyala Mauri. En aquest panorama, "l'extrema dreta ha sabut entendre aquest malestar i capitalitzar-lo, creant una espècie de contracultura, que és enganyosa perquè és finançada per grans grups empresarials", afegeix.

El seu èxit va acompanyat d'una audiovisualització creixent de les nostres vides, en la qual els missatges que emetem se simplifiquen i es personalitzen. Segons Toni Aira, periodista, doctor en comunicació i director acadèmic del màster de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de comunicació política i institucional, "vivim molt distrets i per captar la nostra atenció ens han d'impactar, per tant, la comunicació té aquesta tendència a promoure missatges més de trinxera, dicotòmics, simples i polaritzats en clau política i aquí és on a formacions d'extrema dreta tenen més opcions que quallin els seus missatges".

Ja hem vist diversos intents de partits i figures polítiques que han utilitzat les xarxes o altres formats per apropar-se al públic més jove. Són exemple l'aparició de Pedro Sánchez al pòdcast de la Pija y la Quinqui o els vídeos d'Ada Colau a TikTok. Però, per ara, sembla que es tracta d'aparicions esporàdiques que no acaben d'adaptar-se als codis d'aquestes plataformes.

Tots tres experts comparteixen que no existeix una "fórmula comunicativa màgica" per acostar la política als joves. Per Laia Castro, és interessant tenir en compte que existeixen "estudis empírics a diferents països que mostren que el contingut humorístic o sarcàstic, així com breu, fan de xarxes com TikTok una plataforma d'informació política especialment valorada per les generacions més joves".

Laia Mauri, en canvi, posa en relleu que sovint l'error que cometen molts partits és "intentar resoldre això a cop de campanya electoral, perquè en campanya electoral no hi ha marge per a la innovació o per a l'aprofundiment en altres canals". Per a la politòloga, es tracta "d'una batalla de fronts en molt llarg termini" on els continguts prenen un paper crucial: "Cal abordar aquells temes que generen malestar i abordar-los des d'una perspectiva que no sigui culpabilitzatòria, és a dir, no criminalitzar el jovent per tenir el malestar que té, sinó poder-lo entendre i transformar-lo i, evidentment, entrar en els tipus de canals que fan servir".

Finalment, Toni Aira subratlla la importància de no malinterpretar la tendència simplificadora que impera en el món comunicatiu: "hem d'entendre simplificar com a forma de fer-ho senzill i entenedor per molta gent. Simplificació no com a sinònim de banalització, de reduccionisme del llenguatge, sinó de fer-ho més accessible per tothom".

Qui fa contingut polític a les xarxes al marge de l'extrema dreta?

Arran dels resultats de l'informe "Un malestar creixent", Òmnium cultural va impulsar el pòdcast Com dir-t'ho. Des de les veus de la Jana Jubert i l'Indigo Carbajal, analitzen un tema de l'actualitat política cada quinze dies. "Un cop van tenir totes les dades de l'informe de l'Escola de Formació Guillem Agulló, vam veure que havíem de fer alguna cosa, però no volíem fer el que fan molts mitjans que sovint cauen en criminalitzar els joves i tractar-ho com un cas aïllat quan realment es tracta d'una tendència global i estructural", explica Jubert. "D'aquesta inquietud neix el Com dir-t'ho".

"Hi ha un fantasma que recorre Catalunya i és el "contingut pels joves"", bromeja. Segons explica, la clau de l'èxit per atraure les noves generacions, es troba precisament a fer que siguin aquestes mateixes les protagonistes darrere dels micròfons i les càmeres: "El programa ens funciona perquè teníem moltes ganes d'aprendre i perquè entenem la tendència a la desafecció política, perquè nosaltres precisament som persones que havíem militat molt i ara ja no ho fem, tot parteix d'una vivència molt personal", explica.

L'Arrabassada, "el pòdcast que es passa de frenada", és un altre exemple que podem trobar per les xarxes. "Som un grup d'amics bastant polititzat i vèiem que a banda de la Sotana, que no es que faci aquest contingut estrictament, no trobàvem exemples de pòdcasts que parlessin de política en català", explica l'Iñaki Sola, una de les veus d'aquest projecte, quan preguntes per quin motiu van crear l'Arrabassada.

El resum de les eleccions catalanes en 90 segons.

L’Arrabassada #29 - La catalanitat, amb la Júlia Ojeda @juliaojedacaba

🔴https://t.co/0W57blXZn2
🟢https://t.co/25erph7Z35 pic.twitter.com/3Vbb1xqFDZ

— L'Arrabassada (@larrabassadabcn) May 1, 2024

Utilitzant la sàtira com a eina, el projecte va començar al Casal de Joves del seu barri (un Nou Barris que porten per bandera) i ja té dos anys de recorregut. "Ara el que està de moda és no posicionar-se i fer una cosa molt blanca, molt apolítica. També als mitjans públics, si tu mires la graella de TV3, cosa polititzada veus el Polònia i poca cosa més. Cal que també apostem per fer contingut polític perquè la llengua necessita tots aquests espais", explica l'Oriol Lapeira, un altre dels participants del projecte.

Tanmateix, sembla que els mitjans públics també comencen a apostar per aquests formats si ens fixem en exemples com La Turra, el programa de tertúlia, debat i entrevistes de 3Cat. Per a l'Alba Riera, la cara visible i presentadora del projecte, la clau està "a parlar de temàtiques complexes d'una forma accessible i democràtica".

"Quan diem que els joves estan desencantats, que els joves no els interessa la política, potser el que hauríem de fer és deixar-los parlar, deixar-los expressar com ells s'expressen, perquè no és veritat que no els interessi, perquè tu els poses una taula i es posen a parlar i no callen, se't fan curtes les tertúlies", explica Riera sobre la desafecció política del jovent.

En aquest context, com la resta dels entrevistats, Riera defensa la importància de crear contingut polític en clau juvenil: "Aquests continguts et poden motivar, activar-te, no diria un canvi del tot, però sí que crec en la possibilitat de generar espurna, de fer una mica de pessigolles. Crec que hem de tenir formats que ens representin com a societat i com a país", conclou.