[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 23 de maig 2020
Temps de lectura 2 min.

Acomiadem Lluís Juste de Nin amb un repàs d'algunes de les seves novel·les gràfiques. Ninotaire compromès amb la democràcia, reconegut per la seva tasca de dissenyador, va començar a dibuixar en diverses publicacions antifranquistes (del PSUC, de sindicats democràtics o de l’Assemblea de Catalunya) on signava com El Zurdo —pseudònim que més tard canviaria per Esquerrà, d’acord amb les seves reivindicacions catalanistes. El van fer especialment popular les il·lustracions dels articles de Manuel Vázquez Montalbán a Mundo Obrero.

De les novel·les gràfiques de Juste de Nin, 10 les va publicar amb Edicions de Ponent: totes elles, compartint un mateix estil, tenen com a rerefons un catalanisme singular. I és que és innegable la condició militant de Juste de Nin, que se sintetitza amb la seva frase: "Jo, per dibuixar, necessito defensar o atacar. Dibuixar per dibuixar? No és la meva vocació. Fer d’il·lustrador? Tampoc". Potser per això els seus dibuixos no tenien la força dels d'altres dibuixants de l'època. Però precisament aquesta mancança es feia virtut deixant tot el protagonisme a la reivindicació de la història.

En les obres de Nin, el lector hi troba un divertimento, però també una documentació històrica interessant i enriquidora. Per exemple, sobre els exilis de Francesc Macià o sobre la sort dels republicans catalans l'any 1939, o com veiem a Rauxa. (La Catalunya Rebel 1925-1931) (2014). Les seves obres, doncs, són font de divulgació històrica i al mateix temps de fantasia:

La guerra dels besavis (2013), La fira de les vanitats (2012) i La muntanya màgica (2011) conformen una trilogia modernista i prenoucentista anterior a la Gran Guerra, on Juste de Nin construeix relats novel·lescs. Cronològicament després trobem Barcelona 1931. L’educació sentimental (2009), on retrata la ciutat republicana i els conflictes entre la CNT-FAI, estalinistes, trotskistes i militants del POUM. En la novel·la gràfica Garbo, l’espia català que enganyà Hitler (2017) retrata la Segona Guerra Mundial, seguida de Montecristo 1941 (2007), ambientada en la postguerra civil espanyola. Un conjunt d'obres que se situen en moments històrics concrets, o d'una forma transversal dins de Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalana (2004), la història de la seva família, que va des del segle XVIII fins al XXI, i que ja anticipa el seu llenguatge gràfic.

A continuació us deixem algunes de les seves vinyetes:


Vinyeta d'EL NOI, vida i mort d'un home lliure (Trilita Ediciones, 2019)


Pàgina de La Fira De Les Vanitats (De Ponent, 2012)


Pàgina de La Guerra Dels Besavis (De Ponent, 2013)

— El més vist —
— El més vist —