[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 de setembre 2020

El 21 de juny de 1905, María Josefa Brusi García, marquesa de Brusi, va trencar amb el
seu oncle i tutor, Josep Antoni Brusi Mataró. Li féu portar per un criat una carta de
destitució com a director del Diario de Barcelona i administrador de la Casa Brusi
d’impremta i llibreria. Ell va deixar escrit en unes memòries que la neboda l’havia
tractat pitjor que “un lacai”.

L’oncle Josep Antoni havia estat al capdavant de l’empresa des de la mort del seu
germà gran i hereu, Antoni Maria Brusi Mataró, el 1887, així com director del diari des
de la mort de Joan Mañé i Flaquer, el 1901, i tutor de l’hereva fins la seva majoria
d’edat, aquest mateix any.

La destitució fulminant es produí l’endemà del casament de la marquesa amb el capità
de cavalleria, Joan Elías de Molins, onze anys més gran. El matrimoni no agradà el
tutor, ja que el nuvi era el petit i el menys il·lustrat dels deu fills d’una família de
juristes, periodistes i polítics conservadors, veïns dels Brusi a Sant Gervasi.

Els plets judicials instats per l’oncle no es van resoldre fins l’any 1921. La reconciliació
familiar va trigar fins 1946, al cap de quaranta-un anys, quan la neboda acceptà d’anar a
veure a l’oncle gran i malalt, que morí unes setmanes després, i presentar-li els seus fills
Són anys d’inestabilitat, amb propostes de compra i venda del Diari i nomenaments
successius de directors, cinc en disset anys: Miquel dels Sants Oliver, Teodor Baró,
Lluís Soler Casajuana, Arcadi de Riquer i Joan Burgada, el de més durada, de 1922 a
1936.

El 1923, la marquesa va acabar venent el Diario de Barcelona en situació de pèrdues
econòmiques, amb la protecció d’Alfons XIII. En va conservar algunes accions, però ja
no va ser més el diari dels Brusi.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —