Pepa Plana, Nan Valentí i Lola González, tres veïnes malavingudes a 'Si tu te'n vas'
Per Maria Domínguez Trijueque
Publicat el 14 de gener 2022

La Companyia Pepa Plana estrena el nou espectacle ‘Si tu te’n vas’ al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Recuperant el fil de la seva obra Èxode deu anys després, ‘Si tu te’n vas’ se centra en com les petites baralles quotidianes es veuen estroncades per “l’eterna guerra” que porta a les protagonistes a l’exili. Una guerra que, a diferència d’Èxode (centrada en la guerra civil espanyola), no és un conflicte bèl·lic concret sinó una denúncia de com les “personetes humanes imperfectes ens continuem barallant”.

 

L’obra es podrà veure fins el 30 de gener i és la història de tres pallasses: Pepa Plana com a pallassa Augusta, Nan Valentí (més conegut com el Pau de la família del Súper3) en el rol de pallassa Blanca, i Lola González com a pallassa Contra Augusta. Dirigida a un públic adult, a part de fer riure, busca la reflexió sobre temes com ara les injustícies o la pèrdua forçada d'una llar. “No sé si se'ns hauria acudit mai si no haguéssim estat tancades a casa”, afirma Pepa Plana, coautora i codirectora de l’espectacle amb Nan Valentí. La història comença amb la quotidianitat d'unes veïnes mal avingudes, “que no se suporten però es necessiten, en el fons com una família”, que parlen i es presenten des de les finestres. L’escena, que inevitablement recorda el moment que vivim, es veu estroncada en el moment que comença la guerra i s'esfondra la casa. 

L’impacte de la Covid-19, a part de la seva influència en la trama, també ha fet que l’estrena s’hagi hagut d’endarrerir diverses vegades. S’hauria d'haver estrenat a les Festes Decennals de Valls, però un cop suspeses es van aturar els assajos. Tampoc no va poder arribar al Festival Grec, on també estava programada, per falsos positius, segons que explica la mateixa companyia.

‘Si tu te’n vas’ incorpora tres números clàssics de clown, el que s’anomenen ‘entrades’: el de la crema de pèsols, la instrucció (militar) i el dels peus. La gràcia, segons Plana, és que “cada trouppe reinterpreta els números”, els reescriu. En el cas d’aquest espectacle, la clau és que les condueixen tres pallasses i no pallassos, que són els qui tradicionalment les han executat i escrit. 

No és el primer cop que la companyia ofereix una versió en femení d’entrades clàssiques. En l’espectacle ‘Veus que no veus’ s'oferia un recopilatori d’aquests números, que normalment inicien un espectacle o enllacen escenes. És un reclam que segueix la línia reivindicativa de Pepa Plana, referent també per la seva contribució en la visualització de les pallasses. Amb la seva companyia, fundada el 1998 sota el seu nom, la pallassa ha estrenat i girat deu espectacles, com De Pe a Pa (1998), Giulietta (2000), L’atzar (2004), Penèlope (2010) o Paradís Pintat (2016).

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —