No és la primera vegada que em passa - esperem que sí que sigui l'última, ja que la 'For You Page' té els dies comptats - que, un cop tinc tot l'article escrit i llest per publicar, algun famoset decideix protagonitzar la notícia de la setmana. Per exemple, la rata de Rauw Alejandro es va esperar a dijous a la tarda per treure la cançó d'amor cap a la Rosalía.

Clar, em dius que em paguen una pasta per parlar sobre safaretjos i sense pensar-ho dues vegades em poso a reformular-lo tot. També m'ho hauria plantejat si encara no m'haguessin posat nota per la meva feina, però és agost i tinc calor.

Per això, què us toca avui? Docs escoltar una altra opinió sobre un tema que va sortir la setmana passada, perquè jo de callar no en sé.

Reconeixement a la professió

Arrel d'aquest fracàs en la meva feina periodística (informar una setmana tard dels esdeveniments al món dels famosos), vull començar la 'For You Page' fent un homenatge a la feina periodística. Una feina dura i a vegades poc agraida, que consisteix, principalment, en no callar mai, encara que una mosca se't posi a la boca.

I sí, els insectes són molestos. Aquest estiu hi ha una de mosquits i una de paneroles, que fan patir. Però a vegades les persones tampoc posen les coses fàcils...

Clar, i després tenim l'últim grup de persones que dificulten la feina del periodista: els becaris. Tot el dia perseguint a algun professional que fa la seva feina, i quan representa que han après alguna cosa i els dones llibertat, PUM, fan un titular digne d'acomiadament (si no fos perquè als becaris no se'ls acomiada).

Fora bromes. Segur que aquest titular no l'ha fet un dels meravellosos becaris que corren per les redaccions del país. Haurà estat algun periodista cunyat que s'ha passat de llest.

'And the Oscar goes to...'

En Rauw ha decidit que ell no pot ser com els altres exs, que quan ho deixen doncs fan la típica d'enviar missatges amb grans parrafades de comiat o dels que creuen que s'ha de quedar vuitanta vegades per tornar a parlar de com és d'important per ells acabar com amics després de tractar-te com una merda. Ell ha decidit que vol fer-ho públicament. Dos anys sense confirmar la relació i, ara que ho deixen, sent la necessitat d'explicar fins al més mínim detall del drama.

Suposo que ja ho sabeu, però dijous passat va treure una nova cançó, 'Hayami Hana', així sense promoció ni avís (una tècnica més del seu pla de presentar-se com a víctima que ho està passant malament). La cançó explica que ell la va estimar molt, que si fos per ell no ho haurien deixat, dona a entendre que la Rosalía estava malament i que ell havia d'aguantar moltes coses i, sobretot, afirma que ell no li ha estat mai infidel, que si ho van deixar va ser per ella.

Ok, Rauw, jo em crec que ho estiguis passant malament i que potser, si fos per tu, continuaríeu junts. També crec que fer una cançó d'amor per algú és un gest maco. Però crec que amb aquesta lletra t'has passat una mica de llest. És frustrant que t'acusin de coses que potser no has fet, però, rei, aquí li has tirat tota la merda a ella amagada en paraules que semblen d'amor. És un cop més allò del comentari positiu seguit d'un PERÒ.

Una tia que comenta gossip per TikTok ha fet un vídeo més detallat del que jo us pugui dir. A més, ella ho fa d'una manera més dramàtica que jo, que sempre m'agrada apostar per la brometa i la punyalada camuflada d'ironia.

Què en podem aprendre d'això? (perquè tot a la vida és un gran aprenentatge per convertir-nos en millors persones). Si vols demostrar que estimes algú, a vegades no calen grans gestos d'amor, simplement deixar que les coses curin al seu temps i, encara que com a persona "curiosa" que soc em sàpiga greu, en privat.

Els titulars de la setmana

Com a informació més actual, que no sigui de dijous passat, us porto dos grans titulars. El primer és que estic en procés de matricular-me a una altra carrera universitària, aquest cop a Bèlgica. A la UPF anem enrere; tota la carrera centrada a llegir Fontana, Descartes i Balzac i resulta que tenim referents contemporanis que no tenen res a envejar a Shakespeare. Parlo, evidentment, de la Taylor Swift. Des de la universitat de Ghent han decidit crear una assignatura anomenada 'Literature: Taylor's Version' per estudiar com els temes dels quals parlaven l'escriptor del segle XVII i la cantant són els mateixos.

Estudiants, ara és moment de parlar i reclamar els vostres drets. Feu-ho per les generacions futures, que espero que al pla d'estudis d'Humanitats dels propers anys ja hi puguin trobar aquesta assignatura.

Aquesta setmana també ha estat notícia que el youtuber MrGranBomba ha estat condemnat a pagar no sé quants diners al repartidor a qui, fa anys, va dir "cara anchoa" com a part d'una broma de càmera oculta.

Jo havia oblidat per complet aquest esdeveniment, la veritat. A més, no recordo que em fes especial gràcia quan es va fer viral cap allà l'any 3 després de Crist. Però el tema és que el repartidor no va callar i va decidir emprendre mesures legals contra el youtuber. Ara s'ha resolt el cas.

Em sorpen i a la vegada admiro la gent tan perseverant; jo arribo a ser el repartidor i, encara que m'hagués molestat, hauria adoptat una actitud més passiva. Suposo que bé per ell, que serà vint mil euros més ric. Eat the rich!

Tenir opinió per a tot

Qui més no sap callar? Doncs la Bonbon Reich. Evidentment, si no sabeu qui és, haureu llegit aquest nom i pensareu que es tracta d'una nena de 12 anys a qui els seus pares exploten per guanyar diners a les xarxes socials, però no és el cas. Aquest és el seu usuari de TikTok i la tia que hi ha al darrere és una senyora de més de trenta anys.

Ben bé no sé per què és famosa, però com la meitat de les personalitats de les xarxes socials (no és cap crítica, és pura enveja). El seu contingut se centra en el seu dia a dia i la seva filla. I òbviament també té un pòdcast. No us puc parlar del contingut que crea al pòdcast, perquè si l'escoltés hauria de passar pel quiròfan perquè em tallessin les orelles, però n'he tingut més que suficient veient el clip que s'ha viralitzat:

Més enllà de com de criminal em sembla el que diu aquesta tia, a parer meu, l'error està en el fet que decideixi expressar aquestes opinions en veu alta. Sí, reina, tu pensa el que vulguis, jo també me'n faig creus que la gent faci certes coses, com tenir fills quan són plenament conscients que els hi hauran de netejar el cul quan es caguin a sobre, però queda-t'ho per tu.

La llibertat d'expressió està molt bé, però que tinguem aquest dret no fa que sigui obligatori dir tot el que ens passa pel cap. Hi ha coses que un es pot quedar per l'esfera privada i no passa res. No cal tenir opinions per tot. La pregunta clau crec que és: què aporta el teu comentari a la conversa i a les persones que hi participen? Si la resposta és res, calla.

Zona d'eurofans

Espero que recordeu el millor vídeo que va sortir de les audicions per a la nova edició d'Operación Triunfo; el de la noia que va decidir no callar i cantar Nochentera fatal, si em permeteu dir-ho.

Aquesta setmana, no sé per quina raó, aquesta tia s'ha convertit en una superestrella i ha pujat a cantar la seva versió de la cançó a l'escenari.

@albii_vlc_ #fyp #viral #parati #ot ♬ sonido original - albii

Bé per ella, suposo.

Jo és que mai he estat especialment fan d'Eurovisió, llavors no estic impactada per aquest plot twist. Em va deixar més impactada que algú s'atreveixi a fer aquesta actuació públicament.

El que més m'agrada d'aquests formats de concurs són les versions casolanes que la gent fa. Per exemple, les meves amigues i jo durant la quarantena vam fer un Operación Triunfo a través de FaceTime. Ara tinc una galeria plena de vídeos de gent disfressada cantant amb autotune. Si em pregunten, el millor espai ocupat del meu disc dur.

Doncs es veu que una família també ha ideat un Eurovisió d'estar per casa i em sembla una gran pensada. De sobte tinc la necessitat de fer-ho jo també.