[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE
Publicat el 16 de juny 2020

El 1882, Jules Verne relatava a l'obra El Raig Verd com els seus protagonistes cercaven un fenomen que es deia que qui el contemplés al capvespre podria veure el cor dels altres. La novel·la més romàntica de l'autor parlava d'un fenomen real tan estrany que hi ha qui continua pensant que és només una llegenda.

Succeeix per dècimes de segons. Si l'aire està molt encalmat, sense turbulència atmosfèrica i si a més ens situem en un lloc elevat, preferentment enfront d'un horitzó marí, pot ser que contemplem un raig verd abans que el sol desaparegui. L'explicació a aquest fenomen es troba en la refracció de la llum en travessar l'atmosfera.

Imatges del fenomen conegut com el raig verd

La luminescència atmosfèrica és un fenomen natural de la nostra atmosfera que resulta de la interacció entre la llum solar i els àtoms que la componen, explica el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en un comunicat.

Depenent del compost involucrat s'emet llum en diferents longituds d'ona. Una de les més intenses es deu a l'excitació dels àtoms d'oxigen, que aporten el to verdós de les aurores polars i produeixen una línia verda sobre el planeta que es pot veure durant la nit des de l'espai.

Imatge presa des de l'estació Espacial Internacional mostra la línia Verda que recobreix la terra. Foto: ESA

El fenomen de l'oxigen i la llum ultraviolada
Durant anys s'ha suposat que aquesta línia verda podria observar-se en altres planetes, però fins ara només s'havia pogut observar a la Terra. No obstant això, l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) confirmava ahir que han detectat aquest fenomen en l'atmosfera de Mart, la qual cosa ofereix informació sobre la seva composició i dinàmica. Això ha permès resoldre una controvèrsia entre mesures atmosfèriques en terra i càlculs atòmics.

"Obre una finestra per a l'estudi del comportament i la fotoquímica d'aquest planeta", assenyala José Juan López-Moreno, investigador de l'Institut Astrofísic d'Andalusia (IAA-CSIC), que ha col·laborat en el descobriment. L'estudi, a més, proporciona "una eina per comprendre la interacció de la radiació solar amb l'atmosfera marciana", apunta el científic.

La missió ExoMars de l’ESA, en òrbita al voltant de Mart des del 2016, va detectar dos pics d'emissió produïts per àtoms d'oxigen, un més brillant, a uns 80 quilòmetres d'altura, i un altre més feble, a uns 120 quilòmetres.

Recreació de la missió en Mart. Foto: ESA

"Era esperable, però difícil d'observar. Per fi l'hem trobat", diu Miguel Ángel López-Valverde, també investigador de l'IAA-CSIC. A la Terra, la línia verda la produeix la interacció de la llum ultraviolada del Sol amb l'oxigen de l'atmosfera, però el component atmosfèric més gran a Mart és el diòxid de carboni. Els investigadors van concloure que la línia verda de l'atmosfera de Mart es produeix per la fotodissociació d'aquestes molècules de diòxid de carboni.

En trencar-se, queden molècules d'oxigen i monòxid de carboni, els àtoms d'oxigen interactuen amb la radiació ultraviolada del Sol i produeixen la luminescència a la regió verda de la llum visible i una emissió més feble en l'ultraviolat.

Més a prop de trepitjar Mart
Les dades obtingudes permetran detectar remotament canvis estacionals en el diòxid de carboni a una altura d'uns 80 quilòmetres des de la superfície marciana. Es tracta d'una regió de l'atmosfera "inaccessible amb mesures directes però que resulta imprescindible conèixer per a l'enviament de missions tripulades i no tripulades", afegeix el comunicat del CSIC.

López-Valverde explica que pot tenir, a més, gran interès per a l'estudi de les atmosferes dels planetes en altres sistemes solars i la cerca de senyals de vida. Si la línia verda en un exoplaneta fos molt més intensa que l'emissió descoberta en Mart, comparable o major que la intensitat observada en la Terra, "podria ser un indicador indirecte d'alguna mena de vida capaç de realitzar algun tipus de fotosíntesi", apunta el científic.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —