Super Mario Bros: la pel·lícula és una producció simple, senzilla, que respecta l'essència del Mario. El punt d'originalitat en el film d'animació que ha batut el rècord d'audiències des de començament d'any es troba en el personatge femení de la Peach. La noia dels anys 80 no tenia veu i quedava sotmesa a la figura influent de Mario, mentre que en aquesta nova versió apareix com una dona potent i empoderada.

Per aquest petit detall, el públic ha arribat inclús a titllar la pel·lícula de "feminista", tot i que les opinions són molt divergents en aquest aspecte. John Tones, crític de cinema i redactor a Xataka, afirma que, des de fa temps, la idea de la "damisel·la en perill que ha de ser rescatada" ha quedat enrere. L'èxit del film, però, es reflecteix en les xifres: 370 milions de dòlars a escala mundial, dels quals més de vuit milions a Espanya.

La pel·lícula es corona com la millor estrena del 2023, superant a grans èxits de dibuixos animats com Gru, el meu dolent preferit o Frozen 2. També se situa tot just darrere d'Els Increïbles com a millor film animat de la història. Per la companyia de producció estatunidenca Illumination, suposa la millor adaptació de videojocs, desbancant els 210 milions de dòlars que va acumular amb la posada en escena de Warcraft: l'origen, el 2016.

La principal diferència entre la pel·lícula i el videojoc és que, mentre aquest plantejava un repte constant amb diversos nivells de dificultat i múltiples novetats a mesura que s'avançava en la història, la producció cinematogràfica és entreteniment pur, senzill i directe que no presenta cap mena d'innovació en l'evolució de la trama, sinó que posa el focus en la seva estètica. Es pot veure una evident dedicació en la cura i els detalls amb els quals estan fets els personatges per resultar agradables a la vista des d'una gran pantalla.

Aquesta simplicitat de la narrativa i superficialitat ha estat criticada per intentar camuflar darrere les seqüències d'acció un relat planer, arrebossat de tòpics i estereotips, però sobretot buit de sentit. John Tones manté una visió oposada als comentaris negatius de l'audiència. Segons ell, que un film de dibuixos animats no tingui un rerefons de moralitat o un missatge més profund no el fa menys autèntic. Al contrari, apunta que el problema és que totes les pel·lícules de caràcter familiar hagin de tenir una lliçó que s'amaga darrere la història, com és el cas de Disney o Pixar.

"És veritat que és més esquemàtica i hi ha menys arguments o personatges secundaris. Des d'aquest punt de vista no té la complexitat que li podrien donar altres productores, però, com qualsevol pel·lícula infantil, transmet valors positius. Crec que l'essència de Mario ja és la d'un personatge buit, on el jugador o l'espectador es projecta. Ja està bé que tingui aquesta simplicitat, en la qual un es pot identificar." El que busca Tones és l'acció que apareix al videojoc, que tracta de descobrir nous mons, i en aquest sentit l'adaptació en gran pantalla ho ha respectat totalment.

Super Mario Bros: la pel·lícula, entretinguda, divertida i d'acció, meravella els més petits, però, d'altra banda, busca captar els records nostàlgics d'aquells pares i mares que han crescut jugant als videojocs. Els adults poden reconèixer en l'hora i mitja de duració les clàssiques bandes sonores o les picades d'ullet a referències del joc que hi apareixen, com ara els famosos easter eggs.

Tanmateix, percebre la presència dels vehicles de Mario Kart en una escena de cursa de cotxes, o veure en Luigi avançar prudentment per un escenari tenebrós que recorda al videojoc de Luigi's Mansion, és una clara prova que aquesta només és la primera pel·lícula de moltes altres que vindran, protagonitzades pel Mario i els seus amics.

La princesa ja no perilla

Encara que el relat de la pel·lícula s'ha mantingut principalment, reproduint els trets més icònics del videojoc i representant els personatges com van ser originalment creats, Illumination ha introduït petits canvis que s'adapten a l'era actual i són totalment normals als ulls de les noves generacions. Aquesta evolució es nota sobretot en Peach.

Si bé el codi de "rescatar la princesa" era més present i acceptat durant els anys vuitanta, ara, en aquesta nova versió, la noia apareix com una dona potent i empoderada. Per aquest petit detall, el públic ha inclús qualificat la pel·lícula de "feminista". Tones sosté, però, que des de fa temps, la idea de la "damisel·la en perill" ha quedat enrere.

Això es veu reflectit també en el videojoc: "Encara que en el joc el protagonista és el Mario, la Peach ha cobrat molta més presència. A vegades és qui dona els encàrrecs o les missions al personatge principal." Afegeix que en altres videojocs de la sèrie de
Mario, com per exemple Mario Kart, es permet controlar la Peach.

Per tant, la pel·lícula presenta una versió d'un Mario més evolucionat que va de la mà amb els canvis i les evolucions que es produeixen en el videojoc amb el pas del temps i que corresponen a la mentalitat de l'època actual.

Un dels factors que han permès a la pel·lícula batre el rècord d'audiència és el moment que han escollit per estrenar-la. Les dates eren perfectes: un cap de setmana de cinc dies a molts llocs del món. Això ha permès a famílies senceres anar-la a veure. Tones admet que Mario no deixa de ser una franquícia que reuneix moltes generacions, i és per aquesta raó que als pares i mares no els importa acompanyar els fills a veure una pel·lícula infantil.

Tampoc es pot oblidar el gran moment que estan travessant els videojocs amb les adaptacions cinematogràfiques. Super Mario Bros: la pel·lícula és un clar exemple d'on s'està posant el focus i buscant la inspiració per produir films que tinguin èxit i potencial.