Diu la llegenda que, ara fa milers d’anys, un pastor anomenat Kaldi sortia cada matí a passejar les seves cabres per les rocalloses muntanyes de Kaffa, al sud-oest d’Etiòpia. Un bon dia, després que les cabres s’extraviessin, el Kaldi les va trobar en un sorprenent estat d’agitació, potser causat per les baies vermelles que les cabren s’havien menjat. El pastor va provar els fruits ell mateix, i aquella nit no va poder dormir. Així, l’imam del seu poble va decidir preparar unes infusions amb les baies vermelles, per tal de mantenir desperts als seus deixebles durant l’oració nocturna. Aquest és l’origen del cafè.

El llegat indià

El cafè va arribar a Barcelona a mitjans del segle XVIII i, des d’aleshores, la seva popularitat no para de créixer. Obrint-se pas entre l’empaquetat i les càpsules dels supermercats, fa 120 anys que La Portorriqueña s’alça com a referent del bon cafè acabat de torrar. 

L'interior de La Portorriqueña, decorat amb molt de cafè.

La botiga va obrir l’any 1902 com un negoci de queviures al carrer del Bonsuccés, en mans de l’indià Miquel Ferrer i la Graciales, la seva dona porto-riquenya. Les seves especialitats eren el sucre, la xocolata, i el cafè recollit a les plantacions de San Felipe i Limón, a Puerto Rico. No van trigar a obrir una sucursal al número 25 del carrer Xuclà. Tot i que els dos establiments van coexistir durant un temps, només ha acabat sobrevivint el segon, que encara avui podem trobar a tocar de Les Rambles. 

Quan la Graciales va jubilar-se, la botiga va passar en mans del seu empleat Eloy Álvarez, que va optar per oblidar la venda de queviures i concentrar-se en torrar cafè cada dia entre les onze del matí i la una del migdia. I així s’ha continuat fins ara. 

La família Sans també és propietària del local El Magnífico, de la marca de cafès amb el mateix nom i del te Sans&Sans.

Després de l’Eloy, el negoci ha passat pel seu fill, Jordi Álvarez, la vídua d’aquest, Carme Rigata, i, finalment, la família Sans, l’actual propietària que va comprar l’establiment l’any 2019. Així, La Portorriqueña no conserva només el nom dels seus orígens, sinó tota l’essència que va convertir-la en un tòtem del món del cafè a Barcelona. 

El famós sistema de torrefacció pròpia

Un dels aspectes en què més destaca com a referent és en la torrefacció del cafè. “La màquina de torrar estava darrere d’un vidre a l’aparador, i els clients podien veure com torràvem el cafè cada dia”, explica el Joan, que fa 37 anys que treballa a La Portoriqueña. Torrar el cafè ajuda a alliberar tots els aromes amagats d’aquesta beguda tan preuada. 

A més, “veure torrar el cafè en aquells anys, i que te’l venguessin gairebé calent, feia molta gràcia”. Com aquesta hi havia moltes botigues, però cap que et mostrés la màquina de torrefacció en moviment: era un plus afegit. De fet, la premsa de l’any 1911, que començava aleshores a anunciar l’establiment de La Portorriqueña, fa molt d’èmfasi en el seu sistema de torrefacció pròpia.

Anunci extret de l'hemeroteca de La Vanguardia. 

El cafè encara es continua torrant a la botiga avui en dia, tot i que, normalment, ja no es ven l’endemà: “Ha de reposar un cop torrat, perquè així és més bo”, afirma el Joan. Abans no es podia fer així, perquè amb una màquina petita no era possible torrar gaire quilos, però l’ideal és que el cafè es desprengui del CO2: per això, les bosses de cafè que es poden trobar ara a La Portorriqueña són proveïdes d’unes vàlvules que li permeten de “respirar”, al cafè torrat. 

Els encarregats de l’establiment estan esperant ara l'arribada d’una nova màquina de torrefacció: “Teníem pendent fer-ho des que la família Sans va comprar el local, però la pandèmia ho ha endarrerit tot”, apunta el Joan.

Aliada amb Internet

El confinament també els ha ajudat a emprendre la venda per Internet. El Joan explica que molts dels clients de La Portorriqueña venen “de lluny o de molt lluny”: Terrassa, Martorell, El Masnou… El fet que el local es trobi a tocar de Plaça Catalunya facilita molt que el visitin compradors de fora de Barcelona. 

Els nous propietaris de La Portorriqueña volen començar a oferir cafè llest per a consumir.

Durant la pandèmia, però, molts d’ells van habituar-se a comprar online, i aquest costum s’ha mantingut fins ara. És més, el Joan ha detectat un cert increment en les seves vendes després del confinament: “Com que molts treballen a casa, ara ens compren a nosaltres el cafè que abans es prenien al bar”. 

Internet ha servit també perquè els clients s’interessin cada cop més per la procedència d’allò que compren: “Abans ningú no et demanava cafè de Colòmbia o de Costa Rica, només els interessava que fos bo”. El Magnífico, la marca de la família Sans, ha estat un referent en això, segon el Joan: ja va néixer amb la voluntat d’informar els seus clients de tot el món que envolta al cafè que compren.  

La presa de decisions

A La Portorriqueña no hi ha tanta diversitat com al local del Magnífico, però actualment els clients poden triar entre un total de 18 varietats de cafè. L’establiment també ofereix te i xocolata, tot i que no són tan importants; compta amb 55 varietats de te de la marca Sans&Sans, també de la família propietària. 

La marca Sans&Sans té encara més varietats de te al seu magatzem. 

El producte estrella és, però, la barreja de cafè de la casa, que antigament era l’única que es venia. “Ara també ens ve clientela del Magnífico a la recerca d’un producte més selecte, i alguns dels habituals s’animen a provar noves varietats. Podem dir, però, que un 75% s’emporta el de tota la vida”, apunta el Joan. 

De fet, els clients de La Portorriqueña són molt fidels, i, segon el Joan, gràcies a ells poden subsistir. “Quan vaig entrar aquí, tota la clientela era molt gran. Pensava que quan es morissin ja no vindria ningú, però al final no ha estat així: venen els fills, els néts… Botigues com la nostra, que torrem i venem el cafè, ja no en queden”, explica. La Portorriqueña pensa continuar per molts anys més.