La revolució als Estats Units arriba a les redaccions dels diaris
Publicat el 12 de juny 2020

“La propera vegada que un policia et digui que te'n vagis d'una manifestació en la qual hi ha disturbis, bé, probablement te n'hauries d'anar”. Aquest és el consell que Joe Scarborough, presentador de la MSNBC, donava l'agost de 2014 al jove reporter de la CNN Wesley Lowery, qui la nit anterior havia estat fent la feina de reporter durant les protestes de Ferguson, després de l'assassinat de Michael Brown

Lowery, amb la cara inflada després d'haver estat estampat contra una màquina expenedora per un agent de l'ordre, va contestar a Scarboroufh: “El convido a venir a Ferguson i a sortir d'aquesta redacció en la qual ara beu el seu Starbucks de manera arrogant”. 

Les paraules de Lowery van ressonar llavors en la indústria de la informació americana. El jove reporter de 24 anys es va donar a conèixer com un periodista compromès presentant una nova perspectiva nacional sobre com la premsa havia de deixar a un costat la neutralitat i l'objectivitat per posicionar-se en qüestions d'injustícia racial. Fins i tot va guanyar un Pulitzer al 2016 pel seu llibre sobre la cobertura de les protestes de Ferguson. 

L'assassinat de George Floyd sis anys després ha estat el detonant de l'aixecament social contra el racisme als Estats Units i concretament contra la violència policial exercida contra la població afroamericana. Però mentre els carrers es regiren també ho fan les redaccions dels grans mitjans americans. La premsa es qüestiona quin ha de ser el seu paper en una revolució social en la qual sembla estar canviant el futur del país alhora que s'alcen les veus de reporters que denuncien ser víctimes de la violència policial exercida en les protestes mentre fan la seva feina.

Un editorial controvertit al The New York Times
Dimecres passat va esclatar la polèmica a la redacció d'un dels gegants de la premsa americana. El motiu, la publicació d'un article d'opinió del senador republicà Tom Cooton titulat 'Envieu les tropes'. Cooton instava Trump a invocar la Llei d'Insurrecció de 1807 amb el propòsit de desplegar els militars a tot el país i ajudar la policia contra les protestes i els disturbis causats per l'assassinat de Floyd.

Les crítiques a l'article van arribar de fora però també de dins, on no entenien com s'havia permès la seva publicació. La redacció es va organitzar. Els membres del grup Black@nyt van crear un canal alternatiu a la plataforma Slack en la qual van publicar una resposta argumentada a l'article.

James Bennet, Cap d'Opinió del The New York Times, va dir a Twitter: “La secció d'Opinió del Times té el deure amb els lectors de mostrar contra-arguments, particularment aquells que aporten persones en condicions d'establir polítiques”.

Igualment, divendres passat Bennet va convocar una reunió a la redacció i es va disculpar per la publicació de l'article dient que havia estat un error en el procés de selecció de les peces, que ell no havia arribat a llegir-li-ho.

Diumenge passat l'editor del diari, AG Sulzberger comunicava la dimissió de Bennet assegurant que tots dos havien arribat a la conclusió que era necessari "un nou equip per dirigir el departament d'opinió amb una sèrie de canvis considerables”. Al costat de Bennet també va deixar el seu lloc de cap adjunt d'opinió Jim Dao, qui ocuparà un nou lloc en la redacció.

La successora de Bennet serà Katie Kingsbury, redactora del The New York Times des de 2017.

Vaga per la desigualtat racial
Divendres passat desenes de periodistes del Philadelphia Inquirer van fer vaga en disconformitat amb la cobertura que el periòdic fa de la desigualtat racial. En una carta oberta als directors del diari, els periodistes van dir estar farts de disculpes precipitades i correccions discretes quan algú “fica la pota”. “Estem cansats de fer tallers i panells de diversitat quan tot és mentida”.

“No és coincidència que les comunitats afectades pel racisme sistemàtic tan sols vegin periodistes als seus carrers quan disparen contra la seva gent o es cremen edificis”, escrivien els periodistes. “Cal compromís per corregir la situació. La cobertura que s'està fent és un insult a la nostra feina, a les nostres comunitats. Veure que es destrueix la confiança ens fa molt més propensos a afrontar amenaces i agressions al carrer”, concloïen.

L'endemà, dissabte passat, el director executiu del diari dimitia entenent les protestes dels periodistes com una resposta a la publicació del seu article “Els edificis també importen”. El diari va publicar un editorial demanant disculpes.


Brought to you by The Philadelphia Inquierer

Destituïda pel seu compromís
Divendres passat també va arribar a les oficines del gremi de periodistes de Pittsburgh una carta en la qual es denunciava que el Pittsburgh Post-Gazette havia relegat una periodista afroamericana de la cobertura dels disturbis causats per la mort de Floyd suposadament per la seva implicació en la causa.

Segons la carta, la periodista Alexis Johnson va ser apartada del seu lloc per la publicació d'un tuit el 31 de maig en el qual feia ironia amb imatges després d'un concert com si fossin dels suposats saquejos d'aquests dies per les protestes.  

El director del diari argumentava al dia següent que aquesll tuit evidenciava “un biaix que li impossibilitava de cobrir de manera objectiva les protestes”.

Des del gremi de periodistes han demanat la restitució de Johnson però avui dia la periodista segueix sense cobrir les protestes.

Compte amb el que piules
Wesley Lowery, el periodista de les protestes de Ferguson el 2014, va deixar començaments d'any la redacció en el Washington Post. El periodista comunicava que la seva renúncia es devien a reiterades amenaces d'acomiadament del director executiu del diari Martin Baron (premi Pulitzer pel cas Spotlight) per expressar a Twitter la seva opinió quant a raça, periodisme i altres assumptes.

280 agressions
Mentre en les redaccions es debat sobre el compromís social de la premsa, l'Observatori de la Llibertat de Premsa als Estats Units  va publicar també divendres passat que s'investigaven almenys 300 denúncies per violació a la llibertat de premsa al llarg del país durant les protestes.

El Comitè de Protecció de Periodistes (CPJ per les seves sigles en anglès) rastreja en el seu web els casos de violència contra la premsa.

El cas més sonat és segurament el de la detenció el dia 29 de maig d'un equip de la CNN que informava en directe des de Mineapolis. El periodista Omar Jimenez, afroamericà, va narrar en directe la seva pròpia detenció. Després van detenir també al productor i al càmera.


Les autoritats de Minneapolis es van disculpar pels fets i els agents implicats van ser destituïts.

Joel Simon, director del CPJ, denunciava la setmana passada que “la resposta agressiva i militaritzada de l'estat combinada amb el major nombre de respostes hostils per part dels manifestants cap als mitjans tradicionals està fent que cobrir les protestes sigui cada vegada més perillós”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —