Tothom haurà menjat algun cop olives verdes o negres, però potser no són tan comunes les taronges, vermelles o grogues. Només entrar a La Ribera, caixes apilades d’olives acolorides t’obren pas per un passadís cap a un dels negocis saladurers més emblemàtics de Barcelona. Actualment, és una empresa majorista que, a part de conserves, ven des de pots de Nutella fins a sacs de pasta Gallo o vins de tota mena. Però tradicionalment, La Ribera ha estat el punt de compra estrella de bacallà provinent d’Islàndia, arengades i anxoves al barri del Born. 

En un epicentre comercial

No és casualitat que la botiga estigui situada a la Plaça Comercial davant de l’Antic Mercat del Born, que des del 1874 va ser el principal mercat de la ciutat fins que un segle després va obrir Mercabarna i va perdre aquesta funció. La Ribera ha format part d’aquest epicentre comercial de Barcelona des que l’any 1941, 13 socis bacallaners van fundar la Comercial Salazonera.

La seva història s’ha d’explicar en paral·lel a la dels “colmados”: botigues de queviures portades per famílies que, durant la primera dècada del segle XX i principis de la segona, van ser element clau de la fisonomia del barri, amb els seus aparadors plens i les etiquetes escrites a mà.

Quan encara no existien els grans supermercats, aquests negocis eren els principals proveïdors de menjar, i la majoria es conglomeraven al voltant del Mercat del Born: “Tothom que tenia un negoci d'alimentació venia al Born a comprar; la fruita la comprava al mercat i la resta als negocis dels voltants, com el nostre”, explica Aleix Clavera, l’actual propietari. 

El besavi de l’Aleix, Antonio Clavera i Costa, era un dels socis de la Comercial Salazonera i a més tenia una altra botiga al barri de La Ribera. L’any 1948, Clavera es va quedar amb la botiga de la Plaça Comercial canviant-li el nom per La Ribera S.A. En aquells temps, la plaça s’ha d’imaginar amb un gran bullici de gent comprant fruita al Mercat del Born. Avui la Plaça Comercial té un aspecte molt diferent, però algunes coses no han canviat: “Tenim clients que aparquen al pàrquing del Born per fer el rebost", explica Aleix Clavera. Després de passar a per cafè al Magnífico, espècies al Renobell o fruits secs a la Casa Perris (l'antiga Casa Torras), una parada és La Ribera.

80 anys subjectes als canvis

Si comparéssim el procés constant de desaparició i naixement de negocis amb la selecció natural, es podria dir que La Ribera ha sabut adaptar-se als canvis que s’han donat en els últims 80 anys. Els “colmados” van ser els clients estrella als anys 80 i 90, per la qual cosa calia adaptar-s’hi: "Si a la televisió s'anunciava algun producte, per exemple una marca de formatges, procuràvem tenir-ho a la botiga perquè la seva demanda es disparava”, assegura el propietari. 

A partir dels anys 90, el negoci va experimentar un abans i un després amb la desaparició dels “colmados” i la progressiva substitució per restaurants. Aquests ja no es desplaçaven a la botiga per comprar, i La Ribera es va veure obligada a modificar el canal de distribució i incorporar un camió de transport. 

Amb tot, La Ribera ha mantingut aquesta adaptació camaleònica en l’actualitat, ampliant el seu catàleg segons han requerit els restaurants clients. També han pogut sobreposar-se a l’auge dels supermercats buscant productes selectes amb què poder marcar la diferència: "Si una botiga ens comprava una marca de tonyina que ara troben al supermercat, ens demanen una marca més exclusiva", afegeix l’Aleix. 

La botiga: l’essència de La Ribera

Aquesta forçada adequació a les regles comercials i la incorporació d’altres productes han fet perdre l’exclusivitat de La Ribera com a proveïdora de bacallà i arengades de primera qualitat. Però Aleix Clavera està convençut que l’essència de La Ribera és la botiga de la Plaça Comercial, on es continua treballant cada dia des de les 7 del matí. 

Això sí, ara ja no es troben els pernils penjats ni els bacallans estesos a sobre de les taules. Les lleis sanitàries han canviat l’aspecte de l’establiment: “Els taulells eren de fusta i ara són d’acer inoxidable, igual que els tallants, que hem hagut de recobrir amb plàstic”, explica Clavera.  

El ganivet al matí i el baix a la tarda

Des del 1948 han estat quatre les generacions que han agafat el timó de La Ribera. A Antonio Clavera el va substituir el seu fill Jaume, i a ell el seu fill Aleix, que és pare d'Aleix júnior. Actualment, pare i fill porten el negoci. "Venia a ajudar des de molt petit i em feien servir olives sense jo entendre gaire”, segons Aleix Clavera júnior. Des del 2008 va combinar la botiga amb la música, fent de baixista als grups Extraperlo i El Guincho. 

A partir del 2018 va centrar-se en La Ribera que actualment és la seva font d’ingressos, però en cap moment es va sentir pressionat pels seus avantpassats a continuar amb el negoci familiar:  "Jo faré igual que el meu avi i el meu besavi. Mai intentaré convèncer el meu fill de 3 anys a fer-me el relleu”, assegura. 

Un futur incert

Si d’alguna cosa pot presumir La Ribera, igual que tots els negocis familiars, és de donar un servei directe i personalitzat als clients. Si truques a Makro, Luanur o altres grans tenidors, segurament acabes en espera o parlant amb un teleoperador; però la trucada a La Ribera la respon el mateix Aleix Clavera en cinc segons. A més, han aconseguit conservar clients dels inicis que continuen comprant el bacallà de Nadal al seu establiment: “Molta gent que tenia colmados als anys 80 i es van jubilar, avui encara continuen venint a fer la compra de casa”.

El repte a curt termini de La Ribera és centrar-se en el branding i actualitzar el sistema de contractació de clientela, que encara es fa com antigament, a partir del boca a boca. Si ho aconsegueix, la intenció de l’Aleix és jubilar-se a La Ribera, però prefereix viure el present perquè el futur és incert: “No saps mai si un dia naixerà un negoci molt competent i haurem de tancar. Ara per ara intentem buscar el nostre espai i allò que ens fa diferents”, conclou.