[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 21 de maig 2020
Temps de lectura 5 minuts

El CJAS, Centre Jove d'Atenció a la Sexualitat, no ha aturat la seva activitat durant la crisi del coronavirus. Aquest centre especialitzat en drets sexuals i salut reproductiva ha continuat oferint ajut a tots els joves que l'han necessitat durant el període de confinament, fonamentalment mitjançant les consultes telefòniques o de videoconferència. Amb tot, han mantingut les consultes presencials pel que fa als anomenats serveis d'urgència: l'avortament i l'anticoncepció d'emergència.

A més, tenint en compte la previsió d'una tornada lenta cap a la normalitat, hem parlat amb Sílvia Aldavert (S. A.), coordinadora de L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i amb Jordi Baroja (J. B.), director del CJAS, sobre les violències que han pogut patir les joves durant aquest període, els avortaments durant l'estat d'alarma i el tracte que han rebut els adolescents durant la pandèmia.

Quina ha estat la vostra tasca durant aquesta crisi?
S. A.: Hem continuat fent el de sempre fem però adaptant-nos. Treballem en l'atenció de tot el que té a veure amb drets i salut sexual i reproductiva, i durant aquests mesos hem mantingut els serveis d'urgència en relació amb l'avortament i l'anticoncepció d'emergència.

El centre ha seguit treballant presencialment en la anticoncepció d'emergència

També treballeu en altres àmbits (ITS, violències, primeres vegades, plaer...). Com ho heu fet?
S. A.: Fonamentalment, hem continuat llençant missatges claus.

J. B. Sí. Hem mantingut una presència més activa a les xarxes, un dels nostres espais d'incidència més importants, posant èmfasi en les violències masclistes. Des de la nostra perspectiva jove, ens fixem sobretot en aquelles que es mouen en el control i assetjament a través de les xarxes per part de les parelles que no conviuen en el mateix domicili. En aquestes situacions es pot rebre molta pressió a través d'Internet i més en un període en el qual estem tot el temps connectats. Hem iniciat un petit projecte anomenat Conficures, amb una sèrie de consells perquè les noies puguin gestionar les situacions d'angoixa que es donen en aquestes situacions.

Normalment són les noies les que us avisen d'aquestes situacions?
J. B.: Sí. Abans de la pandèmia venien al centre per fer-nos una consulta sobre qualsevol altre tema, com ara la píndola de l'endemà o una ITS, i vam començar a fer un esforç per detectar aquest tipus de violències invisibilitzades: controls de parella, no voler utilitzar un mètode... A partir d'aquí, les animàvem a explorar la situació d'angoixa.

És difícil per a les noies detectar que l'assetjament per xarxes és violència?
J. B.: Sí, de fet, moltes d'elles ni tan sols les qualificaven així.

Però s'han de tractar igual.
J. B.: Exacte. Les violències que pateixen les adolescents acostumen a ser molt invisibles, com ara no poder gestionar les relacions sexuals com una vol o la pressió per mantenir-ne. Ens costa identificar-les com a violències sexuals, ja que dins el cap sempre tenim coses com les violacions o casos com el de La Manada... Hem de fer baixar aquest llindar i així les noies podran veure que aquest assetjament també és motiu per demanar ajuda.

🍑 Des del @centrejove llancem la #4Càpsula de #CONFICURES, per acompanyar-nos durant aquests dies de confinament.

Si sents malestar perquè algú està envaint la teva intimitat o et controla a les xarxes, pots contactar amb les professionals de L'Espai Lila 👇🏽

📲 687 74 86 40 pic.twitter.com/6127WiIF8Y

El confinament ha estat un període de molta incertesa. És possible que noies que necessitessin la vostra ajuda al final no hagin acudit al centre per por?
J. B.: Segur que ha passat. No tenim dades perquè la gent que no ve no ens diu "Eh, volia venir, però no he vingut", però segur que ha passat. Només cal pensar en les dificultats que hi havia durant les primeres setmanes a l'hora de sortir de casa.

Heu tingut moltes consultes per la interrupció de l'embaràs?
S. A.: És un tema que ens amoïna molt. Som un centre per a joves i les adolescents necessiten autorització de tutors legals per a avortar. Normalment tenim un volum important d'aquestes peticions al mes. Durant el confinament n'hem rebut molt poques, una o dues. Això ens fa pensar que hi pot haver situacions de noies que s'hagin detectat un embaràs, però com es troben confinades a casa amb la família i no han pogut anar a un servei a buscar ajuda. Per això, pot passar que ens trobem amb situacions d'embarassos no desitjats molt avançats, ja que, tradicionalment i estadísticament, sabem que cada mes n'hi ha molts més.

Moltes parelles estan convivint en aquestes circumstàncies. Hi haurà un augment dels embarassos no desitjats?
S. A.: Els embarassos no desitjats segueixen passant. No estem buscant el quilòmetre zero. La manca d'educació sexual, d'anticonceptius gratuïts, entre d'altres són obstacles que fan que hi hagi més embarassos no desitjats. Però això no deixa de formar part de la vida en general. L'OMS i experiències d'altres països en situacions de crisi alertaven que era possible que hi hagués un augment d'embarassos no desitjats, així com d'avortaments.

El tipus de consultes que rebeu ha canviat durant el confinament? Han sorgit nous dubtes?
J. B.: No crec que hagin aparegut o desaparegut, però sí que alguns han quedat com en standby. Per exemple les consultes sobre ITS han baixat molt. Potser perquè han baixat el nombre de relacions sexuals amb parelles o altres persones. També han disminuït les consultes sobre mètodes anticonceptius, perquè poca gent es planteja en aquestes circumstàncies canviar de mètode.

El sèxting s'ha tornat més popular que mai. Què cal tenir en compte? N'heu rebut consultes d'aquesta mena?
S. A.: És la pregunta del milió de dòlars, perquè ens la fem tots. És molt difícil de preveure com canviaran les relacions sexuals i afectives i quines són les indicades o no. Les relacions sexuals són part de les relacions socials. En continuarem tenint, de totes les maneres. I el sèxting és un format, un canal que pot complementar, del qual se'n pot fer ús o no, i que et pot agradar o no. De fet, hi ha una certa por i estigma al seu voltant. És una pràctica que com tota la resta has de pactar, comunicar i s'han de tenir una sèrie d'acords amb l'altra persona.

El sèxting (enviar contingut eròtic per aplicacions de missatgeria) s'ha tornat més popular durant el confinament. Foto: Silvia Vega


Tot i això, se'n fa la pedagogia correcta sobre el risc que pot suposar? El focus se sol posar en la víctima.
S. A.: Si tot fos fantàstic, seria genial practicar sèxting. Però les relacions no funcionen així. Existeixen les relacions de poder i pot acabar amb el sexpreading: el fet que imatges personales acabin en mans no desitjades. En aquest sentit, cal reconduir molt bé els missatges. No és cap novetat que la culpabilitat en les relacions de violència recaigui sobre les noies. Això ja és un clàssic. El que hem de fer és posar-hi l'alarma: nosaltres no tenim la culpa, nosaltres som les víctimes. El missatge no ha de ser "siguis intel·ligent i no facis sèxting", sinó "siguis intel·ligent i no facis sexpreading".

J. B.: Seria ideal que les consultes, del tema que siguin, es fessin abans i no després del problema, però el món no funciona així. Demanem ajuda quan ens adonem que ens hem equivocat. A nosaltres com a centre jove ja no ens sorprèn i treballem amb aquesta premissa d'enviar missatges preventius. Les consultes no són del tipus "penso que d'aquí a un temps començaré a tenir relacions sexuals, voldria preparar-me" i és important tenir-ho en compte.

Quin paper tindrà l'educació sexual en el nou món que quedarà després de la crisi?
S. A.: La nostra no és una societat en què els drets sexuals i reproductius sigui una prioritat. No venim d'una panacea on tot funciona perfectament: vivim a un món on l'educació sexual encara no és obligatòria. Jo crec que necessitarem temps per acostumar-nos-hi i l'escenari serà diferent, però més o menys estarem igual.

S'ha tingut en compte els adolescents durant el període de confinament? 
J. B.: L'adolescència ha estat molt oblidada en aquest període, hi ha hagut un mareig important sobre quines mesures se'ls hi aplicaven, se'ls tractava com a criatures. És escandalós que no s'hagi pensat en les seves característiques. Això passarà factura i, a escala emocional, se'ls hi haurà de donar resposta. Un efecte clar serà sobre les relacions sexuals. No sé fins a quin punt els condicionarà el fet d'haver de seguir unes recomanacions complicades, exigents i artificials.

Creieu que els adolescents seguiran aquestes recomanacions?
S. A.: Hem de remarcar l'autogestió i responsabilitat ciutadana, la qual han demostrat en aquests dos mesos. Sempre es diu que la gent jove i adolescent són irresponsables de mena, seguint una lògica adultocèntrica. I com més informació contrastada i veraç es pugui donar sobre com tenir relacions, millor. Està bé que la ciutadania prengui les seves pròpies decisions, és el que estem fent amb tots els espais i hauria de ser també així amb les relacions sexuals.

J. B.: Hem hagut de lluitar molt per deixar d'utilitzar els imperatius a l'hora de dir com ha de viure la gent la seva vida sexual. Ja no hi és la idea de pecat, però se segueix utilitzant el missatge de la por. Serà molt important com s'expressin els missatges: des d'una òptica del pànic o de l'autocura.

Les emocions han passat a un segon pla: primer la salut física després, la mental. Hi ha alguna manera en què els adolescents es puguin sentir més a gust en aquesta situació?
J. B.: Hem de deixar de tenir una mirada tant adultista sobre el que ha de ser o no l'adolescència. S'ha de deixar un marge i entendre en quin període vital es troben. Si ens posem nerviosos perquè hi ha dos col·legues a un parc asseguts a un banc menjant pipes i no estan a un metre de distància és que no hem entès res. S'ha de fer un replantejament d'aquesta mirada adulta que sempre ha estat crítica respecte a tot el que fa l'adolescent. Hem de confiar més en ells. 

— El més vist —
— El més vist —