La Lucy Guillamon, en Joan Manuel Guillamon, la seva companya Mari i el seu fill Gerard davant de La Trufa
La Lucy Guillamon, en Joan Manuel Guillamon, la seva companya Mari i el seu fill Gerard davant de La Trufa
La Lucy Guillamon, en Joan Manuel Guillamon, la seva companya Mari i el seu fill Gerard davant de La Trufa
Publicat el 05 de desembre 2023
Què fa que Barcelona i la seva àrea metropolitana siguin singulars? Les rajoles amb la flor de quatre pètals, el metro aclaparador de les 8.00 hores del matí, la Torre de la Miranda, Can Boixeres... hi ha moltes coses que podríem incloure en la llista, però segurament no mencionaríem noms de grans supermercats, cadenes de restaurants o botigues de fast fashion. Avui, però, per sort o per desgràcia, Barcelona també és això. D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedin un grapat. Lluiten per resistir pujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents.

En una freda tarda de final de tardor, em trobo enmig del rebombori del carrer Numància, a tocar amb Travessera de les Corts. Al llarg de tot el carrer, baixant des de Diagonal, veig moltes cafeteries on podria refugiar-me del fred —cadenes, algunes inclús repetides a pocs metres de distància— però entro al local que destaca sota els tendals blaus: La Trufa

Un cop dins, com cada tarda, trobo en Joan Manuel Guillamon fent sobretaula amb la seva família o algun dels seus amics. M’uneixo a la taula, on ell i el seu fill Gerard relaten la història dels negocis familiars que els han portat on són avui. 

Els productes de la casa, tots fets per ells mateixos, porten una etiqueta on s’hi pot llegir “La Trufa, Les Corts. A Barcelona des de 1945”. Aquest camí de 78 anys comença a una altra ubicació, no massa llunyana: la desapareguda plaça del Prat, ara la intersecció del carrer Déu i Mata amb Prat d’en Rull. Allà, el pare d’en Joan Manuel, la seva àvia i la seva tieta regentaven la Bodega Brugal, que el mateix senyor Brugal, cosí de l’àvia d’en Joan Manuel, els va oferir. 


La Bodega Brugal, primer negoci dels Guillamon.

Quan als anys setanta tiren a terra l’edifici per fer-ne un de nou, es traslladen al carrer Taquígraf Garriga, on continuen amb el negoci batejat ara com a Bar Lucy, en honor a la seva mare. En paral·lel, l’any 1982, en Joan Manuel obre La Trufa als 28 anys. 

Una família dedicada al negoci

La Trufa “no és una idea, és una feina”, afirma en Joan Manuel. De jove, li agradaven els cotxes de competició, i es volia dedicar a aquest món. “En aquell moment, i fins i tot ara, no era viable, i el que jo sabia fer era això, la restauració”, explica. 

Tota la família ha crescut entre els negocis familiars i encara s’hi dediquen junts: no només treballen pare i fill, també la germana d’en Joan Manuel, la Lucy, la seva companya, Mari, i la seva dona, Georgina. El germà d’en Gerard, tot i que té una altra feina, també els ajuda quan pot. “No ha sigut un negoci que el muntes i ja, sempre ha sigut així; he nascut així i ells també”, relata en Joan Manuel. 


Productes artesanals de La Trufa

La Trufa ha esdevingut la primera passió d’en Joan Manuel. Gràcies a la seva gran curiositat, sempre han innovat en els productes que ofereixen. Encara venen les escopinyes, o com diu ell, ‘berberetxos’, amb la salsa que feia el seu pare i tenen una selecció de vins per recordar els seus temps com a celler. Alhora fan sandvitxos, xocolata, pastes, gelats a l’estiu o torrons a Nadal, entre molt més. Això sí, sempre amb matèria primera de proximitat i etiquetada en català, a ser possible. 

“En un món on hi ha molta especialització, nosaltres som el contrari”, assegura en Joan Manuel. Han anat descobrint com fer els seus propis productes, a base de prova i error: “Hi ha una curiositat de voler fer més i explorar altres coses, si no una feina és avorrida, t’has de divertir”, considera. “Diuen que és molt sacrificat, però totes les feines en què et dediquis a plenitud ho són”.  

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by La Trufa (@latrufabcn)

 

El poble de Les Corts

En Joan Manuel està molt agraït amb el seu barri. Sempre hi ha estat molt implicat a banda dels negocis, inclús com a cofundador i president de la comissió de Plaça Rosers a la Festa Major. En Gerard creu, però, que respecte quan el seu pare va muntar el negoci “el barri, com tots, ha perdut una mica la seva identitat”. “Els anys 70 o 80 això era com un poble”, de fet, sempre s'han considerat més com un bar de poble, “però quan obren l'Illa Diagonal això s’acaba”, lamenta en Joan Manuel. 

“Tampoc diria que és un problema, és una evolució”, opina en Gerard. Aquesta evolució ha portat molts negocis ‘cadena’ als voltants de La Trufa, però asseguren que mai s’hi han comparat: “És bo que tinguin molta gent; som competitius, però no en aquest aspecte, si li va bé al del costat també et va bé a tu. Aquí tenim cua tot el dia i això no ha canviat”, destaquen.


En Joan Manuel, amb 16 anys, treballant al Bar Lucy

No només ha evolucionat el barri, també la seva gent i la percepció del negoci: “La feina de la restauració està molt ‘glamouritzada’”, diu en Gerard. En Joan Manuel recorda que abans la feina no estava tan ben valorada: “El tracte del públic amb nosaltres és molt diferent que fa 40 anys, la gent ara és més educada, abans et cridaven ‘Nano! Porta'm això! Espavila!’”. 

Pels Guillamon, una de les coses més importants de La Trufa és que aporta vida al barri: “Després de la pandèmia la gent s'ha obert més, veiem grupets de gent que no es coneixien abans i ara s'han fet fins i tot amics, tenen grups de WhatsApp entre ells, es troben aquí, fan la seva història… la gent socialitza”. 


La Lucy, germana d'en Joan Manuel, atenent una clienta

Així i tot, senten que la restauració no està ben percebuda de cara a les autoritats de la ciutat: “És un tracte molt impersonal i no donen les facilitats que haurien”. Pare i fill reivindiquen que l’Ajuntament hauria d’incentivar el petit negoci, que cada vegada és menys comú a la ciutat. “No et donen ganes de seguir. Nosaltres sí, però entenem que hi hagi gent que ja no se sent amb força”, lamenten.  

En Gerard, que vol continuar amb el negoci familiar, té clar que per molt que els temps canviïn, La Trufa és part de Les Corts: “Hi ha uns certs costums, hom s'ha d'adaptar, no puc arribar jo aquí i canviar-ho tot”. El que tant en Joan Manuel com en Gerard tenen clar és que La Trufa, sense la família i a un altre lloc no tindria sentit: "Hauria de ser diferent”, remata.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —