Barcelona viu setmanes d’evident sacsejada política i social, que estan posant a prova la capacitat de gestió municipal del PSC: crisi de l'habitatge, pressió turística, emergència climàtica... Enmig d’aquest panorama convuls, la primera tinenta d'alcaldia Laia Bonet —responsable d’àrees com l'habitatge o la infraestructura, així com regidora del districte de Gràcia— s’erigeix com una de les peces claus del consistori que encapçala Jaume Collboni.

A l'equador d'un mandat marcat per les dificultats per arribar a pactes, Bonet exposa en aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona les línies mestres del projecte del govern socialista. Amb ella parlem de l’ampliació de l’aeroport del Prat, les ferides obertes a Vallcarca i la reobertura del Camp Nou.

Dimarts vau anunciar que havíeu enviat una proposta de nou conveni a Airbnb i que confiàveu que acceptés les demandes de l'Ajuntament. Però què passaria si no és així? Quines seran les següents passes que seguirà el govern? 
És clar que necessitem un nou conveni per poder avançar, i més quan tenim un nou marc normatiu que obliga a ser més exigent en la persecució de l'activitat il·legal de pisos turístics. Els vam enviar ahir una nova proposta, que recull la normativa vigent i alguna exigència més, com que no pot ser que ens hàgim de relacionar amb ells a través del correu postal. Estem convençuts del que els estem demanant i esperem que vulguin continuar sent aliats en la lluita contra l'activitat il·legal. Si no, cal entendre que ja no parlem d'un conveni en el marc de les bones voluntats, sinó d'un ordenament jurídic que ha canviat. Per tant, estem estudiant totes les accions possibles civils, administratives i penals, per poder exigir la responsabilitat sobre uns anuncis d'activitat il·legal en pisos suposadament turístics. 

La modificació de la mesura de destinar el 30% de l’obra nova a habitatge de protecció oficial era la “gran pedra angular” de la vostra proposta d’habitatge. Ara que s’ha trencat la negociació amb Junts, quines seran les pròximes passes a seguir?
La mesura del 30% és una peça més, com també ho és l’increment de l’oferta. El que preveia la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del 30% encara és un objectiu absolutament necessari avui, però hem vist que durant tots aquests anys no ha acabat donant els resultats esperats. La mesura contempla que de cada 100 habitatges que es construeixin per part dels privats, 30 siguin protegits, però si no se'n construeix, no n'hi ha cap de protegit.

[...]
Des del 2018 s'ha frenat molt la construcció d'habitatges a Barcelona. Per això posàvem aquesta proposta sobre la taula, crec que era una proposta valenta. Comuns es van negar des d’un inici, malgrat que la mesura no funcionés, i Junts s'ha aixecat de la taula a mitja conversa. Estem sorpresos. En tot cas, continuem entestats en la necessitat que aquesta mesura funcioni. Esperem que les diverses formacions deixin de prioritzar qüestions a partidismes poc comprensibles en termes de ciutat. Tenim una crisi habitacional i necessitem que tothom col·labori i contribueixi en l’increment de l'oferta d'habitatge. 

“Esperem que les diverses formacions deixin de prioritzar qüestions a partidismes poc comprensibles en termes de ciutat”

Aquest mandat heu recuperat l’MPGM del 2002 que afecta el barri de Vallcarca. Creu que, després de més de 20 anys, el pla respon a les necessitats actuals del barri?
A Vallcarca hi ha diversos planejaments: n'hi ha un del 2002 i n'hi ha un altre que és del 2018. Per tant, el planejament, per entendre'ns bé, és bastant més divers i més plural. El 2002 es va agafar tot l'àmbit de Vallcarca, el 2018 es va decidir agafar només una part, la part del parc central, però l'altre va continuar vigent. Des del començament d'aquest mandat, vam veure que hi havia una situació absolutament enquistada, amb un planejament que apuntava uns objectius que continuen sent imprescindibles, com és la construcció d’habitatge, d’espai verd o d’un dipòsit pluvial. Tots aquests elements són avui tan imprescindibles com quan es va aprovar. A més, tot plegat ha anat portant a una situació que no ens podem permetre a la ciutat. Una situació de vulnerabilitat en el barri, en molts sentits.

Parla dels assentaments.
És cert, pel camí en tots aquests anys de no transformació s'han anat generant alguns assentaments al barri que hem de poder acompanyar, i això és el que hem començat a fer. També en alguns expedients de recuperació d'ofici de finques de propietat municipal que van ser ocupades. Des de l'Ajuntament, s'està fent un seguiment a través dels serveis socials de quina és la realitat de tots aquests assentaments per poder avaluar diverses situacions de vulnerabilitat i fer-ne l'acompanyament. En tots els expedients que tenim en marxa de recuperació d'ofici, tenim perfectament analitzades quines són les persones que hi viuen, en quina situació de vulnerabilitat social i econòmica es troben i els equips estan treballant per oferir recursos habitacionals a tots els nuclis familiars que tenen menuts a càrrec. No ho podem fer d'una altra manera i l'alternativa no pot ser el no fer res. 

Tot i perspectives com la seva, gran part del veïnat s'oposa, sobretot a la construcció de la Rambla Verda. També denuncien que han intentat reunir-se amb vostè durant dos anys, però els ha estat impossible. Preveu iniciar algun tipus de diàleg amb aquests veïns? 
No crec que sigui gran part del veïnat el que s'oposi a la construcció de la Rambla Verda. Hi ha qui s'hi oposa i hi ha qui ens l'està reclamant a cada consell de barri, a cada audiència pública i a cada plenari de districte. Des del primer moment estem treballant en termes de diàleg per poder rebaixar la tensió que hi havia. Al final estem parlant de Vallcarca, estem parlant de Barcelona i necessitem poder generar una altra dinàmica de treball que ens permeti evolucionar sobre aquesta situació d'enquistament. La Rambla Verda no només és una exigència d'alguns veïns. Està en el planejament, un planejament que no s’ha modificat i, per tant, continua sent una realitat prevista. Ho tirarem endavant. 

“La Rambla Verda continua sent una realitat prevista. Ho tirarem endavant”

Com a regidora del districte de Gràcia, ha viscut de prop les protestes del veïnat per accedir al Parc Güell. Més enllà de les mesures que ja s'han aplicat, el veïnat troba a faltar una resposta més ferma, sobretot en la regulació dels horaris d'accés. Què queda per fer? 
S'ha fet molta feina, però se n’ha de continuar fent. Hem de poder corregir els impactes de la pressió dels visitants ja no només en el mateix parc, sinó als entorns. Això ho hem traduït fins ara en mesures com l'ampliació de la zona restringida d'accés a vehicles, el reforç dels autobusos o l'allunyament dels taxis a la carretera del Carmel. Fruit d'això surt una nova demanda —en què ja estem treballant— que és evitar que la nova situació de la parada de taxis no acabi degenerant en una situació d'indisciplina. També tenim altres demandes sobre la taula sobre com poden els veïns gaudir més i millor del Parc. Ja s'ha fet una feina important de reducció dels visitants, que han baixat a la meitat. Però la percepció dels veïns continua sent que en són massa, per tant, necessitarem continuar treballant en aquest sentit. 

Reconèixer aquesta saturació turística a parts de la ciutat no és incompatible amb defensar l'ampliació de l'aeroport? 
Hem de ser molt rigorosos en reconèixer el paper que té cada peça. Tenim una economia a la ciutat el 15% de la qual descansa sobre el turisme: això són llocs de treball però també molta pressió i molta dependència. Hem tocat sostre amb el turisme, però això no és incompatible amb defensar la necessitat d'ampliar l'aeroport. El comitè assessor d'infraestructures ha estudiat quin és el paper que juga l'aeroport en termes d'economia. Des del principi hem treballat sota la lògica que necessitem ser menys dependents del turisme i tenir més força en altres sectors. Els centres de recerca juguen un paper fonamental i aquí Barcelona està forta. Necessitem ampliar l'aeroport per tenir vols directes allà on hi ha aquests pols de talent amb els que ens hem de relacionar i només ho podrem fer si tenim vols directes. Això no és turisme, és reforçar altres sectors.
 

És cert que si amplies l'aeroport també t'hi poden entrar turistes, però això és el que hem de poder gestionar millor. Necessitem complir amb els compromisos mediambientals, però també tenir més capacitat a l'aeroport, sobretot en les línies amb itineraris de llarg abast que ens connecten amb pols de recerca arreu del món. Són els que ens permetran diversificar la nostra economia. En canvi, el port sí que és tot turisme. És estrictament entrada de creueristes. Necessitem superar l’acord de 2018 del govern anterior i el port, on es pactava allunyar les terminals de Barcelona i limitar-ne el nombre. Això no és suficient perquè els creueristes encara creixen. Necessitem fer un pas més i això és el que estem treballant en un acord que redueixi el nombre de terminals, passant de 7 a 5.

Arguments de retorn econòmic i projecció internacional també s’utilitzen per justificar que la ciutat aculli macroesdeveniments com la F1 o la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell. Però quin retorn social concret té això en termes de creació d’habitatge assequible, protecció contra desnonaments o reforç del parc públic?
És evident que tenim esdeveniments a la ciutat de Barcelona amb projecció internacional cada any infinitament més rellevants que aquests. Tenim un sector de congressos brutal i festivals que estan donant molta projecció internacional a la ciutat. Al final aquí el que hem d'intentar és que aquests esdeveniments tinguin un retorn a la ciutat. Hem incrementat el recàrrec d'impost d'estades turístiques a 4 euros i hem demanat a la Generalitat que ens obri la possibilitat d'arribar fins a 8. El que està ingressant avui Barcelona amb això ja és la segona entrada d'ingressos en l'àmbit de ciutat, en termes positius. I ho estem invertint en projectes amb retorn social claríssim, com, per exemple, la climatització de les escoles. Això vol dir que com més recàrrec millor. I, en determinats àmbits, cal treure pressió. 

“Estem invertint el recàrrec d'impost d'estades turístiques en projectes amb retorn social claríssim com la climatització de les escoles"

Un altre dels temes que hi ha sobre la taula ara mateix a la ciutat de Barcelona és precisament la reobertura del Camp Nou. Creu que el club arribarà a temps per poder celebrar el Joan Gamper el 10 d'agost? 
Per poder obrir l'estadi cal la llicència de primera ocupació. I aquesta es dona havent verificat que les obres s'han acabat d'acord amb el projecte que està previst. La fase 1, que és la que permet obrir l'estadi a una capacitat de 60.000 espectadors, és la que estan entomant ara les obres. Les obres no s'han acabat i, per tant, no ens pertoca dir a nosaltres si el club serà capaç o no. Primer s’han d'acabar les obres. Quan sigui així veurem si arriben a temps, però entenc que el club està absolutament enfocat a poder acabar-les com més aviat millor. 

Quan haurien d'acabar les obres per poder arribar a temps per obtenir la llicència de primera ocupació? 
No hi ha una data. El club ha d'acabar les obres per nosaltres garantir aquesta llicència de primera ocupació. No estem parlant de qüestions menors, no estem parlant de burocràcia, sinó de poder garantir les condicions de seguretat per poder obrir l'estadi. I fins que no finalitzin les obres no podrem verificar que tot està en ordre, que hi ha els informes favorables en termes de seguretat per obrir les portes. El club és el primer interessat a poder assegurar que, efectivament, es pot obrir en aquestes condicions. 

Després del fracàs de les negociacions pel 30% i l’ús de les pistoles Taser de la Guàrdia Urbana, i amb l'estat de les relacions amb la resta de grups municipals, creu que la present legislatura té encara futur? 
I tant. Crec que, a més a més, la percepció de la ciutadania queda molt clara en l'últim baròmetre, en què el nivell de valoració positiva de la gestió del govern és la millor des del 2018. Per tant, realment el que estem fent està arribant, però hi ha molta feina a fer. Tenim els recursos, els fulls de ruta i els objectius sobre la taula. En conseqüència, continuarem treballant amb aquesta determinació, enfocats a trobar solucions a tots els reptes que tenim com a ciutat. I ho treballarem amb la mateixa actitud de diàleg i consens, esperant trobar a l'altra banda de la taula l'actitud per poder arribar a acords que no pretenen altra cosa que trobar solucions als reptes que té la ciutat de Barcelona. 

El 2014 es va presentar a les primàries del PSC a Barcelona que va guanyar Jaume Collboni. Li agradaria presentar-se com a alcaldessa en un futur?
Tenim un magnífic alcalde, que es diu Jaume Collboni, que ho està fent la mar de bé i, per tant, encantada de continuar formant part d'aquest equip. Estem molt contents de l'equip que hem sabut formar amb el lideratge de l'alcalde.