-
Publicat el 11 de febrer 2024

Ni les festes de carnaval, ni les de l’any nou xinès són motiu d’alegria pel Barça. L’existència de l’equip blaugrana, erigit en la inestabilitat i la incertesa, queda al marge de festivitats. Lamine Yamal, supervivent d’una realitat paral·lela dins del decrèpit univers de Can Barça, és l’única llum d’un equip incapaç de guanyar al Granada, penúltim a la lliga i que lluita per la salvació (3-3).

Xavi, amb la lliçó apresa, va donar continuïtat a la fórmula que tantes bones sensacions va conferir-li a Vitòria: el central Christensen seria altre cop el mig centre, acompanyant a De Jong i permetent a la vegada que Gündogan i Pedri juguessin més a prop de la frontal rival. La teoria no es va imposar a la pràctica.

Les fòbies del Barça no van tardar a aparèixer, quan Ter Stegen va generar els primers "uís" a Montjuïc. L'alemany gairebé provocà un ensurt als culers en forma de gol en contra fruit de la pressió del Granada i un altre, quan va posar en un compromís a De Jong amb una arriscada passada en sortida de pilota. Quasi tres mesos d'inactivitat per lesió es noten.

La llum de Lamine Yamal

La bona cara mostrada contra l'Alabès no feia canviar de rutina a l'equip de Xavi, instaurat en la pesadesa d’un treballador en dia laborable. Només Lamine Yamal se sortia d’un lent guió de partit. L'extrem fou habilitat al minut 14 per João Cancelo -el portuguès firmava la seva tercera assistència de la temporada-, i s'erigia en heroi enfront de l'equip que va veure'l convertir-se a l'octubre en el golejador més jove en la història de la lliga a Los Cármenes.

La rebel·lia de Yamal s'enfosquia lentament en el joc blaugrana deixant pas a la foscor de les pors del Barça. Ni les novetats en l'onze titular -Pau Cubarsí i Iñigo Martínez com a parella de centrals deixant fora a Araújo, la posició de Christensen i la tornada de Ter Stegen a la porteria- treien als culers de la rutina de la predicibilitat en el seu joc. Tampoc de la inseguretat.


Xavi, durant el Barça-Granada. EFE / Alejandro García

Una bona centrada de Pellistri per banda dreta a la mitja lluna de l'àrea culer era rematada per Ricard Sánchez (34') des de segona línia, demostrant que la contundència en les àrees continua arrossegant a l'equip de Xavi a l'angoixa. Minuts abans, Lewandowski no convertí una ocasió que hagués pogut significar el 2-0: Maouassa va treure una pilota sota pals.

Esperança momentània 

El ‘9’ culer va marcar el seu desè gol del curs al 63’, però no era per ampliar l’avantatge del conjunt de Xavi en el marcador. Si no per igualar-la. Prèviament, el Granada, de la mà de Pellistri, havia aconseguit l’1-2: Cubarsí no refusà bé una centrada lateral i el davanter uruguaià anotà a plaer sense marca (60’). El defensa Ignasi Miquel avançaria més tard de nou als d’Alexander Medina, gràcies a un bon remat de cap arran d’una acció a pilota aturada (66’). En sis minuts tres gols: dos del Granada i un del Barça. Bogeria total.

Xavi donà entrada a Fermín i Raphinha per Christensen i Cancelo, respectivament. Empatar contra el penúltim del campionat domèstic, que lluita per la permanència, es convertia en un intent de proesa al qual el migcampista de El Campillo s’encarregaria de donar ales, amb un gol que el VAR anul·laria. La desesperació acabaria convertint-se en esperança, quan Lamine Yamal, amb un xut potent des de fora de l’àrea, va dedicar el 3-3 a Montjuïc (80’). El davanter es posava l’equip a l’esquena. Un altre cop.

En els últims deu minuts, ambdós equips van llançar-se a l'atac i tant l’un com l’altre hauria pogut emportar-se el triomf. Marc Guiu va disposar d’una oportunitat que l’hagués transformat en salvador, tal com va fer contra l’Athletic Club.  Al final, el Barça no va obtenir la victòria i va cavar pràcticament el seu epitafi a la lliga: 10 punts per sota del Reial Madrid, líder de la lliga, és massa distància a recuperar. Fins i tot, per Lamine Yamal.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —