[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 27 de setembre 2020

"L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna", aquestes paraules segurament transporten tots els joves de Catalunya a les classes de català de segon d'ESO i a la lectura obligatòria d'aquell curs: El mecanoscrit del segon origen. Ens proposem revisitar el best-seller de Manuel de Pedrolo i tornar a connectar amb l'Alba i en Dídac, o l'Adam i l'Eva de la ciència-ficció nostrada.

Spoiler Alert: és inevitable explicar-ne l'argument, tot i que més o menys tothom sap de què va i com acaba el Mecanoscrit. Si alguna cosa tenen les lectures obligatòries, és que encara que no les llegeixis, n'has de buscar el resum, fer-te-les explicar o mirar-ne la pel·lícula (en aquest cas, fins i tot la sèrie) per assegurar l'aprovat a l'examen. També cal recordar que revisitar una lectura obligatòria també vol dir recuperar el llibre de l'estanteria i rellegir-lo, passant molta vergonya amb les notes als marges intensíssimes que escrivies quan tenies dotze anys.

El mecanoscrit del segon origen consta de cinc capítols anomenats Quaderns. Tots quatre comencen amb la mítica frase d'obertura que ens informa sobre l'edat de l'Alba i si segueix sent verge o no. A banda d'aquest començament, la segona cosa que segurament recorden més els adolescents catalans són les descripcions dels pits de l'Alba, o com Pedrolo es marca un #male authors describing female characters a cada capítol. "I tot seguit, sense recordar-se que la brusa ja no li amagava les sines, va arrencar a córrer camí avall": AH! El tòpic literari de la noia a qui se li balancegen els pits sota la brusa quan corre.


A l'inici del Llibre, un atac alienígena posa fi a gairebé tota la vida a la terra i els dos joves protagonistes, l'Alba i en Dídac, sembla que en són els únics supervivents. En el moment de l'atac els dos eren dins l'aigua- en Dídac perquè hi cau mentre uns nois l'apallissaven i l'Alba perquè s'hi llança per salvar-lo - i això fa que sobrevisquin. Quan surten fora de l'aigua s'adonen que la resta de persones i animals són morts. D'alguna manera, de seguida arriben a la conclusió que són els dos únics éssers vius, cosa que mentre llegíem el llibre per primer cop provocava molta confusió. Com era possible que fossin els únics dos éssers del planeta que estiguessin dins l'aigua en aquell moment? Per què l'autor no dóna cap explicació sobre el que està passant realment? Acostumats a llegir llibres juvenils de ciència-ficció americans amb històries ultra enrevessades, no enteníem com aquells dos nois es trobaven sols després d'un atac alienígena però no se'ns donava cap detall sobre el perquè de tot plegat. 

A tot això que efectivament no eren els dos únics supervivents, a mesura que avança el llibre, els nois es creuen puntualment amb més personatges: una dona boja, tres homes que els ataquen i fins i tot un alienígena. S'hauran d'enfrontar junts a molts obstacles i caminaran per una Barcelona buida i en runes, una imatge de la ciutat que ara mateix no se'ns fa tan difícil d'imaginar. Segurament els anys vinents haurem de veure mil pel·lícules més del gènere postapocalíptic que tractin sobre pandèmies i confinaments.


L'Alba i en Dídac

Cal destacar el paper de l'Alba com a protagonista valenta i forta, la gran, que pren totes les decisions i assumeix el paper d'educar en Dídac. Mentre ella té catorze anys quan comença el llibre, ell només en té nou, és per això que al començament de la novel·la li fa de mare i el protegeix. Amb el pas dels capítols, en Dídac es converteix en un home i a causa de les circumstàncies – són (gairebé) els dos únics supervivents de la raça humana- deixarà a l'Alba embarassada.
Comencen a planejar com volen que sigui el nou món que crearan i que repoblaran, ara que només depèn d'ells. Poc després de tenir el primer fill però, en Dídac mor quan li cau el sostre d'un magatzem al damunt. L'últim dels quaderns, i la part que escandalitzava més els nens de segon d'ESO, acaba amb l'Alba adonant-se que haurà de tenir fills amb el seu propi fill quan creixi per tal d'assegurar la continuïtat de la raça humana. Tot i que si tenim en compte que ni de lluny eren els únics supervivents de la humanitat (s'han trobat a quatre persones més només a Catalunya), per estadística l'Alba de ben segur que es trobarà algú més amb qui procrear abans.
Les quatre últimes pàgines responen la pregunta "És l'Alba la mare de la humanitat actual?" i representa que són un escrit de l'editor dels quaderns, que sis mil anys després dels fets n'explica la troballa (dos mil anys abans de l'època en què ho llegeixen els lectors) i en valora l'autenticitat. Així doncs, Pedrolo fa servir el recurs literari del Manuscrit trobat, un recurs molt antic que consisteix a presentar un text com una troballa d'una època anterior. Aquest recurs literari també el trobem en moltes altres lectures obligatòries com el Tirant lo Blanc o el Quixot. 

El Mecanoscrit del segon origen també tracta temes com la importància de conservar el patrimoni i la cultura, cosa que té molt en compte l'Alba al llarg de la novel·la. També hi trobem referències al franquisme, se'ns explica que el pare de l'Alba va anar a presó i també podríem comparar l'atac extraterrestre amb un bombardeig de la guerra civil. La preocupació dels dos joves pel patrimoni aleshores faria referència a la protecció del llegat i la cultura catalanes durant el règim. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —