- opinió -
[#if imagenAutor??]
    [#if imagenAutor?is_hash]
        [#if imagenAutor.alt??]
            ${imagenAutor.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Mar Bermúdez
Les "cavalleres" sabem escombrar
A més del sostre de vidre, ara resulta que el terra que ens sostenia és ple de vidres trencats
Per Redacció
Publicat el 10 de maig 2020
Temps de lectura sd

Existeix una teoria històrica segons la qual un sacerdot parisenc va predir que l’Anticrist s’apoderaria del món quan es complís el primer mil·lenni del naixement de crist. Es diu que l’any 1000 hi va haver un terror col·lectiu perquè mundi termino appropinquante (s’aproxima la fi del món). Han passat mil vint anys i el món ha sobreviscut a més d’una predicció que li augurava la fi, però ara és més fràgil que mai. En lloc d’Anticrist diguem-ne Coronavirus. Bé, o el nom propi que a judici de cadascú mereixi el reconeixement d’eliminar el món tal com el coneixem. Superant les teories de la catàstrofe, són molts els articles que preveuen canvis importants en les societats post-coronavirus. Però no tothom les viurà de la mateixa manera. Les dones de les noves generacions joves haurem de ser ‘cavalleres’ per rescatar el nostre futur.

Des de petites coneixem de l’existència del sostre de vidre. Sabem que és una de les moltes barreres que ens limita les possibilitats laborals i que genera desigualtats entre homes i dones. Ara, a més, el terra que ens sostenia és ple de vidres trencats. Tot allò sobre el que preteníem créixer és ara pols. Crisi econòmica, humanitària, sanitària, social, educativa i (afegiu-hi qualsevol altre tipus que no s’hagi mencionat), són alguns dels segells que deixaran marca en les joves catalanes.

A les universitàries se’ns presenten reptes que superen les expectatives d’una etapa en què toca experimentar, descobrir, divertir-se, conèixer-se a una mateixa i viure en una espècie de llibertat somniadora. És una etapa de definició personal que, de sobte, se’ns ha pausat. Inclús anul·lat. Ja d’entrada hem perdut oportunitats de viure Erasmus, graduacions, viatges, concerts i festivals, aprenentatges a la universitat, i una llarga llista de moments. Pot semblar frívol però és que quan vulguem recuperar el temps, ens ho impedirà una apocalipsi de desigualtats que s’han extremat durant el confinament.

Segons dades del Instituto Nacional de Estadística la immensa majoria de professionals treballant en activitats sanitàries i de serveis socials són dones, per tant, les més exposades a la malaltia han estat elles. També hi ha dades que demostren una feminització extrema en la professió de treballadora de la llar, un dels sectors més castigats per la crisi de la pandèmia. A aquests impactes s’hi suma la sobrecàrrega de les tasques de cures, gent gran i fills, i feines domèstiques. Si ja habitualment recauen sobre la dona, ara se sumen a les responsabilitats professionals, suposant que teletreballen, i a una cura de 24 hores molt més demandant. Per si fos poc, s’ha incrementat la violència masclista i el maltractament i abús a dones durant el confinament. El telèfon d’atenció a la víctima (900 900 120) ha registrat un augment de trucades del 88%.

Amb tot això, quan les joves tornem a sortir trepitjant fortes els carrers, disposades a reprendre el camí, ens els trobarem ple d’obstacles. Les ànsies de construir un nou món hauran de descansar sobre fonaments escardats i malmesos. Farem front a l’home dominant que voldrà rescatar-nos a totes. Farem front a una societat amb desigualtats en auge, a un futur amb un sostre de vidre més rígid que mai. També a una crisi econòmica que qüestionarà totes les nostres previsions de present i futur. Haurem de ser la força de les qui més estan patint ara i l’impuls de la recuperació.

Però, si una cosa hem demostrat les dones d’aquest país en els últims anys, és que no som victimistes. El món no ens ho posarà fàcil, ara bé, com vaig escoltar fa poc en un vídeo qualsevol de la immensitat d’alguna xarxa social: “nosaltres sabem escombrar”. Una frase tan masclista i tan òptima per explicar com la lluita contra la repressió i el patriarcat, que fins ara ens ha oprimit, ens ha fet inventar i reforçar les eines per saber escombrar les runes d’aquesta crisi. Serà dur. Complex. Decebedor. Esgotador. Però serem les ‘cavalleres’ que guanyin la batalla a l’Anticrist.

Post Scriptum: aquest article està escrit des de la perspectiva d’una dona de 21 anys blanca, de classe mitjana i, de moment, heterosexual. Cal tenir en compte que tal com fa palès el feminisme interseccional, les dones racialitzades, de diferents classes socials, LGTBIQ+, entre d’altres, tindran molts més obstacles i han de ser reconeguts. Empatitzo amb totes encara que no puc conèixer en la meva pell la repressió que viuen. Però la combato al seu costat.

— El més vist —
— El més vist —