Mercè Ibarz és narradora, periodista i assagista. Va néixer a Saidí, a la Franja, però es va traslladar a Barcelona per estudiar el 1971. Es va llicenciar en Ciències de la Informació el 1976 i es va doctorar a la Universitat Pompeu Fabra el 1997, on ha estat professora durant anys. Va formar part de la primera generació de periodistes amb titulació universitària i va passar per mitjans com ara l’Avui, El Diari de Barcelona o La Vanguardia.

Recentment, ha publicat el Tríptic de la terra, que aplega la crònica La terra retirada, del 1993, la novel·la La palmera de blat, del 1995, i una tercera part inèdita, de l’any 2020: Labor inacabada. També ha escrit llibres de relats com La ciutat en obres i Febre de carrer a més de les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs. És una de les biògrafes més destacades de Mercè Rodoreda i encara avui en dia col·labora com a articulista a Vilaweb i El País.

Parlem amb ella sobre el periodisme dels anys de la transició, la seva llibertat creativa a l’hora d’escriure novel·les i la manera de definir-se com una llauradora, una “pagesa de les lletres”. 

Logo: Judith Guinovart