El llac Titicaca té una de majors concentracions d'espècies d'aigua dolça amenaçades - Diari de Barcelona
situat entre el Perú i Bolívia
El llac Titicaca té una de majors concentracions d'espècies d'aigua dolça amenaçades
La contaminació provinent d'activitats agrícoles i de silvicultura, la sobrepesca, la destrucció dels seus hàbitats naturals i la introducció d'espècies invasores són unes de les principals amenaces
El Titicaca, el llac navegable més alt del món, situat entre el Perú i Bolívia, afronta una greu amenaça que compromet tant el seu ecosistema com les espècies aquàtiques que l'habiten, segons la nova Llista Vermella publicada aquest dimecres per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i que se centra en les espècies d'aigua dolça.
Així, les majors concentracions d'espècies en perill estan situades al Llac Victòria (el més gran d'Àfrica i el segon llac d'aigua dolça més gran del món, situat a la frontera entre Tanzània, Uganda i Kenya); en el Llac Titicaca i en els Ghats Occidentals, una cadena muntanyenca en el sud-oest de l'Índia de la qual neixen diverses de les principals conques fluvials que recorren aquest país.
L'estudi alerta en particular sobre el risc que corren les espècies de peixos, crancs, crancs de riu, gambetes i libèl·lules d'aigua dolça, afectades per la contaminació provinent d'activitats agrícoles i de silvicultura, la sobrepesca, la destrucció dels seus hàbitats naturals i la introducció d'espècies invasores. La troballa planteja una vegada més la necessitat urgent d'aplicar mesures de conservació específiques per a protegir els ecosistemes d'aigua dolça, vitals tant per a la biodiversitat com per a milions de persones que depenen d'ells per a la seva sustentació econòmica i per a accedir a l'aigua potable.
L'estudi, que analitza més de 23.000 espècies d'animals aquàtics, conclou que almenys 4.294 espècies estan amenaçades d'extinció.
Els científics de la UICN també van trobar més espècies amenaçades de l'esperat en sistemes d'aigua subterrània, com els crancs d'aigua dolça a Amèrica del Nord.
La construcció de rescloses també ha estat un factor nociu i que juntament amb la invasió d'espècies no natives va ser el causant de la desaparició del peix barb de palau (Squalius palaciosi) a Espanya, recorda l'estudi. Aquest peix va ser declarat estenc en la Llista Vermella de 2023 i la UICN considera que el seu cas il·lustra com les intervencions humanes, com la modificació dels cursos d'aigua i la introducció d'espècies alienes a l'hàbitat, poden tenir efectes devastadors sobre espècies endèmiques i locals en els ecosistemes aquàtics. El barb de palau era una espècie que era present en el sud d'Espanya, especialment en la conca del riu Guadalquivir i alguns dels seus afluents.