[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 28 de juny 2020

Traç a traç, sempre amb el dibuix com a punt de partida, els colors com a elements imprescindibles i una font de creativitat que brolla imparable. Una aposta per l’eclecticisme i l’experimentació amb tècniques diverses, mantenint l’harmonia però fugint de la simplicitat buida de significat. 

L’estil excepcional del dissenyador gràfic Milton Glaser el va convertir en un referent del disseny gràfic en l’àmbit internacional. Una de les seves majors virtuts és que aconseguia comunicar missatges potents i clars a través des les arts visuals, ja fos en un logo, un anunci, un cartell, la portada d’un llibre o una revista. 

El mateix dia que feia 91 anys, aquest passat 26 de juny, va morir després d’haver patit un ictus cerebral i una insuficiència renal, segons va explicar al New York Times la seva dona Shirley Glaser.

L’il·lustrador va néixer el 1929 barri del Bronx de Nova York en el si d’una família d’immigrants jueus hongaresos. Va estudiar a l’escola d’art Cooper Union de Nova York, d’on es va graduar el 1951. 

L’estima per la seva ciutat natal el va portar a crear una de les icones pop més populars al món. Es tracta del logo I ❤️ NY, que va crear el 1977 com a part d’una campanya publicitària impulsada per l’Estat de Nova York per tal de millorar la pròpia imatge i impulsar el turisme en un moment en que la criminalitat era molt elevada. 

La substitució del "love" pel dibuix del cor ha fet que "heart" s'arribi a utilitzar com a verb amb el mateix significat d'estimar. 

Glaser va fer el primer esbós del logo en un taxi, que es conserva al Museu d’Art Modern de Manhattan (MoMA). En aquell moment la campanya publicitària només havia de durar dues setmanes, però ningú imaginava que el disseny traspassaria les fronteres i seria replicada amb diversos altres noms de ciutats. 
 
Un cop va acabar els seus estudis a Manhattan, va obtenir una beca Fullbright que li va permetre estudiar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Bolonya, a Itàlia, amb el pintor Giorgio Morandi com a mentor. Allà va reafirmar la seva defensa del dibuix i no de l’ús de fotografies o collages per al disseny. Morandi va morir el 1964, però anys més tard, el 1989 es va fer una exposició conjunta a Bolonya, que també va ser recopilada en un llibre on s'inclouen els dissenys fets per a l'empresa Olivetti. 

Quan va tornar a Nova York va cofundar Push Pin Graphics amb els seus companys d’universitat. A través d’una publicació mensual van atraure clients i publicistes interessats en la seva feina. Glaser dirigiria la firma durant 20 anys, un període en que va realitzar obres d’estil psicodèlic, entre les que va triomfar especialment el pòster per a l’àlbum ‘Bob Dylan Greatest Hits’ del cantant, el 1967. 

L'estil psicodèlic amb formes sinuoses i colors vius va ser recurrent en Milton Glaser. Foto: Milton Glaser

Altres dissenys destacats són aquesta sèrie sobre rutina facial per a la revista Seventeen Magazine o un pòster d’Aretha Franklin per la revista Eye Magazine. 

Shirley Girton, també il·lustradora i fotògrafa, va ser la companya de vida de Glaser. Es van casar el 1957 i van editar tres llibres infantils: Si les pomes tinguessin dents (1960), The Alphazeds (2003) i The Big Race (2005)

El 1968 Glaser va emprendre un nou projecte juntament amb Clay Felker i van fundar la revista New York Magazine, que ha influenciat el disseny editorial de moltes revistes posteriors. Arran de la seva mort, la revista l’ha recordat per la seva feina a l’hora de rellançar-la i convertir-la en una publicació de referència. “Milton jugava en una altra lliga, donava en el clau, una vegada i una altra, al llarg dels setanta anys de carrera”, afirmava la revista. 

Primer número de la revista New York Magazine el 1967. Foto: Milton Glaser

El 1974, havent deixat Push Pin Studios, va creear la seva pròpia empresa, Milton Glaser Inc. Ha realitzat dissenys per al conservatori d'arts Juilliard, el zoo de Filadèlfia, el centenari de la mort de Van Gogh o fins i tot Exposició de Sevilla del 92. 

El 1983 va crear amb Walter Bernard WBMG, una nova firma de disseny principalment enfocada al món editorial. Han fet el disseny de revistes i diaris arreu del món, i també redisseny de publicacions ja existents. És el cas de La Vanguardia, que va redissenyar el 1989 en el seu pas a color amb canvis com la inclusió del fons blau a la capçalera. 

Canvi en la capçalera de La Vanguardia el 1989

Malgrat la feina de caire més editorial, Glaser no va deixar de banda la vessant creativa.  El mateix 1983 va col·laborar amb l’il·lustrador belga Jean Michel Folon en el llibre La conversa, en que un dels dos comença un dibuix i l’altre l’acaba, formant així una llarga il·lustració al llarg de les pàgines desplegables del llibre. 

Desplegable del llibre 'La conversa' entre Glaser i Folon. Foto: Milton Glaser

Tota la feina feta al llarg d’aquesta exitosa carrera li va merèixer el 2009 la Medalla Nacional de les Arts. L’honor més alt que es concedeix als artistes als Estats Units i que Obama li va atorgar als seus 80 anys. Tot i així, el dissenyador va continuar treballant. El 2014 va fer un dels últims treballs, el cartell per l’última temporada de la sèrie Mad Men, en que va recuperar l’estil psicodèlic amb el qual havia triomfat 50 anys abans. 


 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —