Manifestació en defensa de la llei trans
Per Amàlia Garcia
Publicat el 08 de març 2021

Quan s’apropa el 8 de març, els discursos feministes tornen a ser a l’ordre del dia. És important, però, parlar de discursos, en plural, perquè entre els col·lectius que s’abanderen d’aquesta mateixa lluita també hi ha desacords. Una de les qüestions que últimament ha generat més polèmica ha estat l’esborrany de llei trans presentat pel Ministeri d’Igualtat.

L’esborrany preveu eliminar els requisits que l'actual llei 3/2007 exigeix a les persones trans per al canvi de sexe registral, en una proposta que ha encès debat a les xarxes i ha deslligat una disputa que fins i tot ha arribat al si del Govern. El centre del conflicte és l'autodeterminació de gènere, que converteix el canvi legal de sexe en un procés administratiu sense requisits mèdics. 

Entre tanta polèmica és fàcil perdre's en la desinformació. Amb l’objectiu de desmentir alguns dels mites que més s’han estès, parlem amb Sandra Vilaseca, activista trans, i Francisco Peña Díaz, doctor en Dret especialitzat en drets LGTBI i creador de Queeridico.es.

“La llei trans esborrarà les dones”

Una de les principals crítiques a la llei trans defensa que l’autodeterminació de gènere difumina la categoria de dona i que, després d’anys de lluita per explicar que vivim en un sistema patriarcal, la nova legislació podria ser un retrocés en la lluita feminista. “El que realment esborra a les dones és el masclisme, això és el que esborra dècades i dècades de lluita feminista”, sentencia Peña en declaracions al Diari de Barcelona

Per a Vilaseca, la llei trans busca "guanyar drets per a un col·lectiu que rebem assetjament i discriminacions constants. Això no esborra ningú”. En aquest sentit, el Consell d'Europa ha dictaminat que les persones trans pateixen una "discriminació generalitzada" en l'accés al treball, l'habitatge o els serveis de salut; i amb freqüència "són blanc de discursos i delictes d'odi, assetjament i violència". 

A més, Peña recorda que països com Noruega, Islàndia, Dinamarca o Bèlgica han aprovat normatives similars. “Cap d'aquests països ha viscut un gran retrocés en els drets de les dones. Més aviat, són un referent internacional en aquest sentit”, explica.

“Un violador pot canviar de gènere i esquivar de la justícia”

Una altre por que s’ha generat al voltant de la llei trans és el suposat perill que els agressors puguin eludir la llei de violència de gènere si canvien el seu sexe registral. En aquest sentit, per a Peña és important entendre que “en el cas de les violacions o altres tipus d'agressió sexual, el nostre codi penal no distingeix per gènere. La immensa majoria de víctimes de violència sexual són dones i la majoria dels agressors són homes, però pel que fa als càstigs no hi ha cap diferència”. Així, la llei trans no té cap efecte sobre això.

A més, per a Peña tampoc no té sentit argumentar que la llei de violència de gènere perdrà validesa, ja que els delictes es jutgen segons les circumstàncies que es van donar en el moment de cometre's el crim. “Si un home (reconegut legalment com a tal) maltracta la seva parella dona, encara que en un futur es canviï el sexe registral, se’l jutjarà per aquest fet com a home”. Això és una cosa que ja inclou l'actual llei 3/2007, amb què el canvi de sexe registral no modifica ni els drets ni les obligacions que es tenien prèviament. 

Al final, per a Vilaseca “amb aquests arguments les persones trans ens veiem criminalitzades per algú que no ens representa i que no forma part del col·lectiu".

“Hi haurà homes que ocuparan les quotes reservades per a dones”

Un altre suposat perill que assenyalen les crítiques és que, amb la nova legislació, hi ha homes que aprofitaran la llei per acollir-se a les quotes reservades per a dones, com ara als Consells d'Administració o les llistes electorals. "Però qui seran aquests homes? Les dones trans som dones i som companyes de lluita. No volem treure l’espai a ningú, sinó ser partícips de la xarxa de combat", afirma Vilaseca.

Per a Peña aquesta afirmació també és molt greu: “És important recordar que pateixen una doble discriminació i el masclisme estructural també frena les seves carreres polítiques i professionals”, explica.  

“Els infants poden fer el que vulguin, sense el control de la família” 

Un altre punt que ha generat molta polèmica de l’esborrany de la llei és el canvi de l’edat per a l’autodeterminació de gènere. La llei vigent prohibeix que els menors accedeixin a la rectificació del sexe registral. Però el Tribunal Constitucional va declarar l’any 2009 que aquesta exclusió dels menors era inconstitucional i va establir que els menors d'edat trans tenen dret que se'ls reconegui la seva identitat de gènere, sempre que siguin sufucientment madurs.

“Aquest esperit expressat pel Tribunal Constitucional s'ha traslladat a l’esborrany de la llei trans, que distingeix a les persones menors d'edat en tres franges: els majors de 16 anys, els que tenen entre 12 i 16 anys, i els menors de 12 anys”, explica Peña. Les persones majors de 16 anys s'equiparen als adults perquè s'ha pres com a referència l'edat del consentiment informat. “Una persona amb 16 anys pot decidir sobre moltes circumstàncies que l'afecten, fins i tot temes mèdics. Llavors s'entén que els 16 també marca aquesta maduresa”, argumenta l’expert. 

D'altra banda, els menors d’entre 12 i 16 anys poden presentar aquesta sol·licitud per si mateixos o a través dels seus representants legals, però sempre han de disposar del consentiment d'aquests. Finalment, els menors de 12 anys només poden sol·licitar el canvi de sexe registral a través dels seus representants legals.

“S’hormonarà a menors”

Seguint amb l’argument que no hi ha prou control sobre els menors, també s’ha criticat que la nova llei obre la porta a l’hormonació infantil. Per a Peña aquestes acusacions només generen confusió: “És molt important distingir entre el que és el canvi registral del sexe i el que és un possible tractament hormonal”.

 Per a Vilaseca, a més, cal entendre que "el tractament per a menors no és una hormonació en si, sinó que s'utilitzen bloquejadors hormonals que retarden el procés de pubertat. La idea és aturar l'evolució del cos per, en un futur, poder definir la pròpia identitat".

D’acord amb la llei 3/2007, la legislació actual obliga a passar per un tractament hormonal de com a mínim dos anys per tal d’accedir al canvi de sexe registral, a banda de disposar d'un diagnòstic de disfòria de gènere. “El que planteja l'esborrany de llei trans és precisament canviar aquest paradigma i que per al canvi de gènere no faci falta cap tractament mèdic ni cap diagnòstic”, sentencia Peña.
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —