Un dilluns a dos quarts d’onze, sembla que el centre de Barcelona no és tan caòtic com es pot pensar. Entre les Rambles i Plaça Sant Jaume, al carrer de Ferran, la majoria de comerços, molts dedicats al turisme —que ja fa temps van reemplaçar la majoria de locals emblemàtics del carrer—, encara tenen les persianes abaixades. Algunes persones caminen pel carrer, un grup de turistes adormits segueixen la seva guia, però no hi ha gaire més activitat. Assegudes davant l’emblemàtica Llibreria Sant Jordi, esperem que en Josep Morales obri la botiga.

Entrem, encara a les fosques, i el llibreter encén la música pràcticament abans que els llums. És una estança petita, però de parets altes, amb llibres fins al punt més alt de la botiga. La música clàssica, que sona amb potència, crea un ambient idoni per acompanyar el passeig entre les antigues prestatgeries de fusta de finals del segle XIX, plenes de llibres, entre els quals predominen els d’art i fotografia. N’hi ha tants que és difícil caminar entre les muntanyes a terra, inclús sobre del taulell no deixen lloc per a res més.

L'interior de la llibreria (Irene Poza)

En Josep és un home de poques paraules, però les diu amb una veu greu, de doblador de cinema, i ens explica la història de la llibreria i de la seva família. “Érem molt aficionats als llibres, sempre érem clients habituals de totes les llibreries del barri i de Barcelona”, ens diu amb un to tranquil, característic d’alguns llibreters. “El meu pare treballava a una fàbrica d’automoció fins que el van fer fora, per la regulació laboral industrial i llavors va decidir obrir la llibreria”. Això va ser l’any 1983, quan ell tenia només 17 anys. Ara, la botiga en farà 40.

"Ser llibreter no és només la venda de productes, sinó que hi ha moltes coses al voltant del client i del llibre; és una relació molt enriquidora”

El negoci el van començar el seu pare i els seus germans. “Ens anàvem tornant, perquè nosaltres estudiàvem, i anàvem fent relleu”, explica. “Des de l’inici ha sigut un negoci familiar.” Ara, ell continua amb la llibreria, motivat per la passió que sent cap a l’ofici. “És una feina que realment m’agrada i sempre s’ha de fer el que t’agrada”, assegura.

Reconeix que ell llegeix molt menys del que li agradaria. “Quasi no tens temps de llegir, s’han de fer mil gestions, comandes… és molt intens!”, exclama mentre assenyala les piles de llibres que ocupen tots els espais possibles de la botiga.

Però tot té una part atractiva, i en Josep té clar que és la relació amb els seus clients. “Al final, t’acabes fent amic seu. Ser llibreter no és només la venda de productes, sinó que hi ha moltes coses al voltant del client i del llibre”, comenta, “és una relació molt enriquidora.” A més, l’apassiona poder descobrir novetats constantment. El llibre, assegura, no és un producte estanc i sempre n’hi ha de nous. “Cada dia aprens alguna cosa nova”, diu amb il·lusió. 

Es veuen cartells de fotografia per tota la llibreria (Mariona Sales)

Més enllà del llibre

I, parlant de passions, veiem cartells de fotografia, d’exposicions i de tallers arreu de la botiga. La llibreria Sant Jordi està especialitzada en art i fotografia. Sempre ha sigut l’afició d’aquesta família i ho han volgut transmetre a la seva clientela. El llibreter explica que sempre s’han dedicat a l’art: pintura, dibuix, poesia, literatura… Obrir una llibreria i, a sobre, especialitzada en art era una cosa que els encaixava molt.

A més, en Josep organitza tallers. Els clients poden apuntar-se a tallers de fotografia, de fotografia analògica, rutes literàries… Manté ben viva l’activitat artística a la llibreria. Ell mateix està duent a terme un projecte que s’anomena "Testimonis d’un barri", on fotografia i entrevista a gent del barri i els pregunta com el recorden. Comenta que és un exercici de memòria molt bonic, per recordar el passat.

"Abans es veien moltes més botigues locals al barri, ara està quasi tot dedicat al turisme", lamenta. “Els negocis no poden sobreviure, els lloguers són astronòmics i han d’acabar marxant d’aquest barri”. En Josep pronostica un futur “tètric” per a la ciutat si acaben desapareixent tots aquests negocis. Diu que una llibreria com la seva és necessària, perquè crea teixit veïnal, és un punt de reunió dels veïns i veïnes, on poder compartir moments i reflexions. “Si tots aquests espais desapareixen, la ciutat acabarà sent un indret sòrdid, molt fred i, al final, la gent no es mourà de casa”.

De fet, la Llibreria Sant Jordi marxa del barri. Se’ls ha adjudicat un local en un concurs públic: uns baixos de protecció oficial al carrer d’en Robador, al Raval. Al maig apujaran la persiana allà i s’enduran l’emblemàtic moble, les antigues prestatgeries, part indispensable de la seva identitat.

Detall del moble centenari de la llibreria (Mariona Sales)

Després d’en Josep, no se sap qui seguirà amb la llibreria; encara no s’ho ha plantejat. Diu que encara queden molts anys, no hi vol pensar perquè pot passar qualsevol cosa, fins i tot “pot caure un meteorit a la Terra”. Suposem que fa molt de llibreter, això de pensar en mil històries i de no voler tenir-ho tot ben calculat i organitzat.