La guerra cultural es lliura també als col·legis dels EUA. Durant l'últim any, més de 1.600 llibres han estat prohibits en milers d'escoles, degut, en part, a l'obstinació d'organitzacions vinculades a grups conservadors. La Biblioteca Pública d'Arlington (Virgínia) ha dit prou.

"Per descomptat respecto el dret d'un pare a dir 'Per al meu fill, això no'. El que no respecto és el dret d'un pare a venir i dir 'Això no, per a ningú'", explica a Efe Diane Kresh, la directora de biblioteques del comtat d'Arlington, un petit enclavament urbà separat de Washington per les aigües del riu Potomac.

Kresh atén a Efe amb motiu de la Setmana dels Llibres Prohibits, una celebració anual que enguany serveix com a resposta a la recent onada de censura parental al país, dirigida, sobretot, cap a històries de temàtica racial o amb personatges LGTB.

Com a part del festeig, la Biblioteca d'Arlington anima als seus lectors a treure algun llibre prohibit o desafiat a les escoles estatunidenques. Textos com The bluest eye, de la Premi Nobel de Literatura Toni Morrison, o Gender Queer: A Memoir, de Maia Kobabe.

El missatge sembla que ha calat: aquesta setmana, tots els llibres prohibits de la biblioteca estan prestats.

Context social

En molts casos, les prohibicions de llibres en col·legis són encoratjades, promogudes o executades per polítics conservadors, com el governador de Florida, Ron DeSantis, o el de Texas, Greg Abbott.

Malgrat que s'ha intensificat en els últims anys, la censura lligada a la defensa de la moral ha estat sempre font de controvèrsia en un país on les paraules "Confiem en Déu" adornen els bitllets de dòlar, els edificis públics, i fins i tot, les escoles.

Segons dades de PEN Amèrica, una ONG que lluita contra les prohibicions de llibres, el 40% dels més de 1.600 toms censurats en escoles estatunidenques durant l'últim curs tenen protagonistes o personatges secundaris que no són blancs.

Revisió històrica

Per a Nikole Hannah-Jones, periodista de The New York Times i autora de The 1619 Project, un projecte literari sobre la història de l'esclavitud i els seus ressons contemporanis, vetar llibres és una pràctica que sempre apareix associada a alguna mena de repressió.

"Llegir és alliberador. Llegir obre el teu món i la teva perspectiva, i et porta a qüestionar les jerarquies existents en una societat", explica l'escriptora a Efe, minuts abans de participar en un esdeveniment a la Biblioteca d'Arlington.

El projecte de Hannah-Jones ha estat desafiat pràcticament des que va néixer.

Va començar a publicar-se el 2019 en les pàgines de The New York Times, i de seguida va atreure les crítiques del llavors president, Donald Trump, que va arribar a ordenar una comissió educativa que desenvolupés un "currículum patriòtic" en reacció a les escoles que començaven a usar el treball de la periodista per a ensenyar història estatunidenca.

Alguns estats, com Florida o Texas, han arribat a aprovar lleis que prohibeixen que el text sigui ensenyat als col·legis públics.

La història dels desafiaments a la lectura als Estats Units està inevitablement lligada a l'esclavitud i al racisme. Els estats del sud no sols van prohibir als esclaus llegir, sinó que van evitar que es pogués publicar literatura abolicionista, impedint als blancs exposar-se a idees contràries a l'esclavitud.

'La teoria crítica de la raça'

Al centre de la controvèrsia: la teoria crítica de la raça, una espècie d'etiqueta-comodí que s'aplica gairebé automàticament a qualsevol treball històric que examina el rol de l'esclavitud i el racisme en el naixement de les institucions del país.

"Hauria pensat algú fa dos anys que la 'teoria crítica de la raça' era alguna cosa?", es pregunta Kresh, mig incrèdula i mig de broma.

El terme, que poca gent sap definir amb exactitud, s'ha convertit en una constant en els debats sobre educació i adoctrinament, i és usada contínuament per mitjans i grups de pressió conservadors per a assenyalar a professors que tracten el tema del racisme a les seves aules.

"El professorat als Estats Units és en un 80% dones blanques. Desafia la lògica pensar que les dones blanques estan ensenyant als nens blancs que són uns opressors", assegura Hannah-Jones.