[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 18 de juny 2020

Dos gegants porten més de 45 anys enfrontats pel control d'una petita regió amagada entre les muntanyes més altes del planeta. La nit del passat dilluns, el conflicte va escalar un grau més amb un enfrontament, en el qual es van produir pèrdues humanes per primera vegada.

Els gegants en qüestió són la Xina i l'Índia. Els dos països més poblats del planeta porten, al costat del Pakistan, gairebé mig segle enfrontats pel control de la regió de Caixmir, a l'Himàlaia. L'incident més recent va tenir lloc dilluns passat a la Vall de Galwan, dins de la regió de Aksai Chin, controlada per la Xina.

Una batalla a bastonades i pedres

Dimarts passat, el portaveu de l'exèrcit indi convocava una roda de premsa a mig matí: “Durant el procés de desescalada en curs a la vall de Galwan, anit es va donar un enfrontament violent en què es van produir baixes”.

Durant setmanes, un gran nombre de soldats s'havia concentrat en aquest punt de la Línia de Control Efectiu (LAC, per les seves sigles en anglès). El passat 6 de juny van acordar una desescalada de la presència militar en la zona.

Tot i això, en algun moment de la nit de dilluns, soldats de tots dos bàndols van començar una batalla que acabaria amb la mort de diversos implicats.

L'Índia confirmava aquella mateixa nit que 20 dels seus soldats havien perdut la vida en aquest enfrontament i afirmava que el bàndol contrari també havia tingut baixes. No obstant això, Pequín no ha fet declaracions encara sobre aquest tema.


Activistes indis sostenen espelmes com a homenatge als soldats indis morts en l'enfrontament amb els soldats xinesos. Foto: EFE

Segons informa The Guardian, el combat va durar hores en un terreny escarpat i irregular. Cap dels dos bàndols va utilitzar armes de foc, només escombres de ferro, pedres i els seus propis punys.

Qui va travessar la frontera?

Tots dos països s'acusen d'haver originat l'enfrontament en sobrepassar la frontera de facto, que s'estén al llarg del vessant occidental de la vall.

El primer ministre indi, Narendra Modi, es va dirigir ahir a la nació, després de guardar dos minuts de silenci en memòria dels soldats morts. "L'Índia vol la pau, però si se la provoca, és capaç de donar una resposta adequada sota qualsevol circumstància”, va afirmar Modi remarcant la intenció del país de mantenir una bona relació amb els seus veïns.

Per l’altra banda, el portaveu del Ministeri d'Exteriors xinès, Zhao Lijian, va assegurar el dimarts que els indis van ser els que “van provocar i van atacar” els xinesos.

Segons un comunicat del govern Indi publicat ahir, els ministres d'Exteriors indi, S. Jaishankar, i xinès, Wang Yi, aquest dimecres van acordar en una conversa telefònica que tractarien la crisi de manera responsable i sense que cap de les parts prengués mesures per a escalar la situació, sinó per a garantir la pau i la tranquil·litat.

La intenció de tots dos és, segons Zhao, implementar la desescalada militar que els alts comandaments militars van acordar a principis de juny, després que al maig ocorregués una altra breu topada en un altre punt de la línia fronterera.

El disputat desert de les pedres blanques

Aksai Chin significa “desert de pedres blanques” i, efectivament, aquesta regió és un desert fred i inhòspit a més de 4.200 metres d'altura on, ni tan sols a l'estiu, les temperatures tendeixen a superar els zero graus.

De fet, diverses fonts afirmen que només tres soldats van morir el dilluns directament en l'enfrontament i que la resta va morir a causa de les ferides i el fred.

Malgrat que és una zona en què a la gran majoria de la humanitat li costaria fins i tot respirar, aquest desert genera conflictes entre països des de l'època colonial.

“És com una espiral al voltant de la qual conflueixen diverses forces” comenta Oriol Farrés, coordinador de l'Anuari Internacional del CIDOB i expert en conflictes a la regió d'Àsia. Segons Farrés, aquesta és una zona de disputa a diferents nivells.

A nivell local, és un punt de disputa entre l’Índia, la Xina i el Pakistan. Després de la guerra entre el Pakistan i l’Índia el 1947, la regió es va dividir i la frontera entre aquest últim i la Xina va quedar difusa. Poc més d'una dècada després, el 1962 els dos països van anar a la guerra pel territori i des de llavors les disputes i acusacions per sobrepassar la línia fronterera o tractar d'expandir el territori han estat recurrents.

Activistes sostenen punyals i criden consignes durant una protesta contra la Xina, en Jammu, l'Índia. Foto: EFE

En un segon nivell, més regional, Aksai Chin fa frontera amb dos dels territoris més complicats de gestionar per la Xina i l’Índia: el Caixmir i el Xinjiang/Tibet.

I finalment, en un tercer nivell d’interessos, més global, Farrés explica que aquesta zona és un territori clau per l'estratègia de seguretat xinesa, que pretén obrir una ruta cap a l'Índic per a les seves províncies interiors i amb això buscar alternatives a les rutes tradicionals, molt exposades al control dels EUA i els seus aliats.

“Si ho elevem a la geopolítica, l’Índia ha vist amb preocupació com la Xina està desplegant una estratègia per arribar a l’Índic, que ells perceben com el seu pati del darrere, i es podria veure desbancada; i la Xina veu amb preocupació l'estreta relació de l'Índia amb Washington, que alguns veuen destinada a contenir la Xina” explica Farrés.

Xoc de tropes

Malgrat la complexitat dels conflictes que es desenvolupen en aquesta zona, els morts de dilluns passat són les primeres víctimes mortals oficials de l'enfrontament entre tots dos països.

Al llarg dels anys, hi ha hagut altres moments de tensió. Sense anar més lluny, el 2017 tots dos països van participar en l'enfrontament de l'altiplà de Docklam, a la frontera entre la Xina i Bhutan, cosa que va despertar inquietuds.

Un soldat paramilitar indi de guàrdia en el lloc de control al llarg d'una carretera que condueix a Ladakh. Foto: EFE

Farrés explica que donades les circumstàncies en què s'ha donat l'enfrontament aquesta setmana, sembla més un “xoc de tropes” que no una estratègia a gran escala per a ocupar o guanyar territori per part dels implicats.

“En aquest sentit, el fet que els dos països estiguin construint infraestructures a la regió fa que sigui més fàcil que col·lideixin”, explica Farrés. Tant la Xina com l'Índia han estat construint carreteres en la zona: l'Índia s'ha fixat un objectiu de construcció de carreteres entorn de la frontera per a 2022 i la Xina està construint carreteres i un altre tipus d'infraestructures en aquesta zona estratègica que connecta Pequín amb les regions de Xinjiang i el Tibet.

Un vehicle de l'exèrcit indi es mou al llarg d'una carretera que condueix a Ladakh. Foto: EFE

“Sumat a això, a l’Índia governa el primer ministre Modi, que lidera una onada nacionalista hindú que molt possiblement l’empenyerà a prendre accions i a mostrar-se fort”, afegeix Farrés.

Un cost massa alt

Malgrat les declaracions de tots dos governs de voler mantenir la pau i buscar una sortida diplomàtica a l'enfrontament, les acusacions mútues i el to desafiador per part de tots dos governs, així com l'arribada d'imatges de manifestacions i crema de retrats del president xinès a l'Índia, fan pensar que la desescalada serà complicada.

“El cost d’un enfrontament a gran escala és massa alt per les dues parts”, apunta Farrés. “Sí que caldrà mesurar l’impacte que aquest fet puntual té sobre les relacions bilaterals, ja que és possible que aquestes quedin tocades o es vegi més reforçada la dels que a l’Índia veuen la Xina com una amenaça”, afegeix.

Activistes cremen fotos del president xinès, Xi Jinping, durant una protesta a Bhopal. Foto: EFE

El paper de l'arma atòmica

Un dels factors més rellevants en el conflicte entre aquests dos gegants és que els dos tenen poder nuclear. Per a Farrés les armes nuclears són “una garantia ínfima” si es comparen amb el perill que comporten.

“En aquest cas concret, eleven tant el cost d’un enfrontament a gran escala que pot ser un incentiu més per moderar-se, però abans d’arribar a l’ús d’armament nuclear, hi ha molts estadis intermedis d’enfrontament que tindrien un cost elevadíssim en vides humanes, de combatents fins i tot en el mateix territori”, apunta. Encara així, Farrés afegeix que donades les conseqüències derivades “cap dels dos països no hauria de tenir ànsies d’iniciar un enfrontament armat”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —