“Recordo que des de petita, si no vigilàvem prou quan ens banyàvem a la platja, ens tacàvem els peus amb quitrà i ho havíem de treure fregant amb oli. I ara ja en tinc 64”, explica la Núria, veïna de La Pineda. “Jo recordo que de petita agafava els pèl·lets i jugava amb ells a l’aigua”, explica l’Esther, que en té 21. 

La platja de La Pineda és una de les platges més contaminades de la costa catalana, i les proves assenyalen que el culpable principal és la indústria petroquímica que es situa just al costat. L’associació Good Karma Projects va detectar aquest problema, i el 2018 va contactar amb la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (UB) per analitzar el conjunt de mostres. Des de llavors, envien els residus que recullen els voluntaris i recopilen els resultats. El projecte ha anat creixent amb l’ajuda de l’associació internacional Surfrider Foundation i el suport d’administracions com l’Ajuntament de Vila-seca.

Anna Parisi, responsable de la Xarxa per a la conservació de la Natura, remarca la importància de la recollida de residus sistematitzada: "Amb les dades que han recopilat les organitzacions, tenen un fonament per denunciar el que està passant i canviar les coses". Parisi afegeix que "no n'hi ha prou amb netejar la platja, hem d'arribar al punt que no hàgim de fer-ho".

Anna Parisi, responsable de la Xarxa per a la conservació de la Natura: “Amb les dades que han recopilat les organitzacions, tenen un fonament per denunciar el què està passant i canviar les coses"

Anna Sánchez Vidal i Oriol Uviedo són oceanògrafans i treballen a la facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Des del 2014, el laboratori de la UB analitza mostres recollides al mar amb l’objectiu “d’aconseguir el màxim de mostres possibles de més llocs possibles, per saber quins plàstics hi ha, d'on provenen, com es transporten i on acaben”, expliquen.

"Els hem ajudat a l'hora de mostrejar perquè la dada sigui fiable i científica. Hem fet anàlisis per saber d'on provenien i quina composició tenen els pèl·lets", relata Sánchez. Good Karma Foundation va recollir les dades a l'informe MEDPELLETS, i conjuntament amb Surfrider Foundation, el va presentar davant del Parlament Europeu “per exigir una legislació més restrictiva pel que fa als pèl·lets, especialment referents al seu transport i a les pèrdues d'aquests”, explica Oriol Uviedo.

De fet, el passat 23 d’abril el Parlament Europeu va votar a favor d’una regulació a favor d’una proposta de regulació per prevenir la contaminació per pèl·lets de plàstic i reduir la contaminació per microplàstics a Europa. Surfrider Foundation informa que cada any, “aproximadament 1.566 contenidors de càrrega es perden en el mar”, la qual cosa evidencia el perill contaminant del transport marítim pel que fa als pèl·lets a escala global.

La nova regulació inclou uns “requisits mínims i vinculants” i “responsabilitza a totes les empreses de la cadena de valor del plàstic”. Des de productors, operadors, transformadors i recicladors de plàstics, entre d’altres. Lucie Padovani, responsable d'incidència legal sobre escombraries marines a Surfrider Foundation Europe, explica que era “molt necessari que el Parlament Europeu prengués mesures, de manera que es pot considerar una victòria parcial”.

Gràcies als esforços de les organitzacions, es va crear una plataforma de diàleg entre l'administració i l'empresa, però sense presència de grups ambientals ni tampoc del mateix Ajuntament de Vila-seca.

Good Karma Foundation va recollir les dades a l'informe MEDPELLETS, i conjuntament amb Surfrider Foundation, el va presentar davant del Parlament Europeu “per exigir una legislació més restrictiva pel que fa als pèl·lets

Així mateix, gràcies a la iniciativa de Good Karma, Surfrider i el treball científic i acadèmic de la Facultat de la UB, Acció Climàtica va obrir expedient a 13 empreses de Tarragona pel tema dels abocaments totalment incontrolats. “Uns abocaments que no han sigut accidentals, sinó que han sigut continus els últims anys, a la platja de la Pineda”, comenta Sánchez. 

L'anàlisi de les mostres es realitza amb xarxes de pesca de microplàstics. Són unes xarxes de només 0,33 mm, el que significa que "qualsevol partícula que floti d'un volum superior queda retinguda dintre d'aquesta xarxa", insisteix l’oceanògrafa. Un cop al laboratori, extreuen els microplàstics manualment amb una lupa binocular, apliquen aigua oxigenada i després fan una foto d'alta definició. Finalment, a partir de programes de processament d'imatges, analitzen les mostres.

Xarxa de pesca de microplàstics utilitzada per l’equip de la UB. Gerard Travé

Aquests microplàstics tenen un greu impacte ambiental en els ecosistemes marins. Un dels problemes principals és la dispersió d’espècies: “una espècie que està acostumada a viure a l'est de la Mediterrània pot anar a l'oest i convertir-se en una espècie invasora perquè s'ha transportat a sobre un tros de plàstic”, afirma Sánchez. Així mateix, conclou que si  un organisme interactua amb un plàstic de la seva mateixa mida, es poden produir ofegaments, bloquejos de les vies intestinals, sufocació i disminució de taxes de creixement. 

Els pèl·lets: petits i perillosos

Els pèl·lets són un dels elements que més perjudiquen el mar, tot i que només mesuren entre 3 i 5 mm. Així mateix, no és considerat com residu perillós quan en realitat ho és. L'oceanògrafa explica que s’ha vist en la interacció dels pèl·lets amb els organismes. Són cancerígens i tòxics. “Al final és material a partir del qual es faran taps i ampolles, bosses, roba i tot el que sigui. Els pèl·lets es transporten en condicions de matèria primera, però no es transporten en condicions de matèria perillosa”.

Un ocell no s'ofegarà, però, un bacteri sí que el podria colonitzar. Si un organisme molt petit respecte al plàstic fa servir aquest com a substrat, pot sorgir un problema de dispersió d’espècies. Allà on va el plàstic, va aquest organisme. “Una espècie que està acostumada a viure a l'est de la Mediterrània, se'n va cap a l'oest i es converteix en una espècie invasora perquè s'ha transportat a sobre un tros de plàstic”, incideix l’oceanògrafa.

Un altre problema és el de la ingestió d’aquests plàstics. “Si un plàstic és ingerit per un organisme, li pot produir bloqueig de les vies intestinals, enredament, sufocació, mort per asfíxia, disminució de taxes de creixement o mort per inanició (greu reducció de nutrients a causa del consum de plàstic)”, aclareix Sánchez. L’oceanògrafa afegeix que el problema recau sobretot en la perillositat dels additius i cita el cas recent dels pèl·lets que van arribar a les platges de Galícia:  “Els pèl·lets a Galícia, portaven com un protector solar o estabilitzant molt potent. Són productes químics molt bèsties”.

Si un organisme molt petit respecte al plàstic fa servir aquest com a substrat, pot sorgir un problema de dispersió d’espècies. Allà on va el plàstic, va aquest organisme

L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) s’encarrega de supervisar l’impacte de l’activitat industrial sobre el territori. El 2018 va iniciar el projecte “Zero Pellets”. Aquest projecte està adherit al programa Operation Clean Sweep (OCS), el qual es basa en “un compromís voluntari que recull les millors pràctiques, estàndards, procediments, tècniques, etc., per a prevenir i evitar una possible pèrdua o fuita accidental de pèl·lets al medi”, segons explica el gabinet de comunicació de l’AEQT. Les entitats que participen en el projecte són certificades i homologades pel programa OCS, fet que segons l’associació “fa que el compromís sigui inqüestionable”. Tot i això, Surfrider Foundation afirma que l’OCS és “totalment ineficaç”. 

L'AEQT destaca que els pèl·lets "estan subjectes al Reglament europeu REACH (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de substàncies i mescles químiques)", tot i això, Parisi explica que "el pèl·let és una matèria primera, no és un residu, per tant, s'escapa de la normativa que s'aplica". Sánchez, afirma que els pèl·lets, a part de ser matèria primera, també són cancerígens i tòxics quan interactuen amb organismes. A més, assegura que “si els pèl·lets haguessin estat emmagatzemats de manera correcta, no s'haurien escampat per tot Galícia".

Microplàstics (partícules de plàstic < 5 mm) del transsecte del 17 d’octubre de 2020 a la platja de Sant Sebastià, Barcelona. Imatge cedida per la Facultat de Ciències de la Terra de la UB

La recerca de culpables ja es va iniciar el 2019 quan la Fiscalia de Tarragona va obrir una primera investigació a partir d'una denúncia presentada pel SEPRONA, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil. La causa es va arxivar, i el 2021 es va tornar a obrir sense èxit, ja que no es van poder identificar els responsables dels vessaments de pèl·lets. Sánchez, adverteix que els abocaments durant aquests anys han estat "totalment incontrolats" i "continus".

La suma d’esforços de les diferents entitats ambientals ha acabat desembocant en una tercera denúncia davant la Generalitat per part de Good Karma Projects i Surfrider Foundation amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca. Xavier Curto, coordinador de Surfrider Espanya, celebra què s'ha acceptat la petició d’investigació de responsabilitat ambiental: “No és habitual l'inici d'expedients de responsabilitat ambiental impulsats per ONG en el nostre estat, de manera que estem molt contents amb l'inici del tràmit per part de l'administració”.

La denúncia ha donat els seus fruits, i el Departament d’Acció Climàtica està investigant tretze empreses com a responsables de la contaminació amb pèl·lets de la costa tarragonina. El Departament va presentar un llistat de presumptes responsables de la contaminació i els ha obert un expedient. Aquest mitjà va demanar una entrevista amb responsables d’Acció Climàtica, però no es va obtenir cap resposta.

Un futur ‘carregat’ de plàstics

“El que hem d’assimilar és que aquests plàstics duraran tota la nostra vida”. Així de contundent es mostra l'experta de la UB. Tot i no saber de l'antiguitat de molts dels plàstics recollits, assegura que molts dels plàstics recollits han sigut generats al llarg dels últims 20 anys. Així i tot, la situació és alarmant segons ella: “El que sí que sabem segur és que ens enfrontem a una presència creixent de plàstics al medi, perquè en produïm més. Tot aquest plàstic es va fragmentant en trossos cada vegada més petits (microplàstics) i, per tant, encara que en aquest instant paréssim de produir-ne, continuaria augmentant-ne la concentració”.

A part dels pèl·lets, ha sorgit una altra qüestió similar com és el de la gespa artificial. En moltes de les mostres recollides, els oceanògrafs han constatat una creixent presència de gespa artificial. "Això es deu a l'augment de les vendes d'aquesta gespa durant el recent període de sequera, ja que a priori permet estalviar aigua", destaca l'oceanògrafa de la UB.

La gespa artificial està composta de components com el polietilè (PE), el polipropilè (PP) i la poliamida (PA). Oriol Uviedo afirma que "són també un problema pel medi ambient, té importància i la gent no ho té del tot present". Aquesta constatació, un cop més, "fa encendre les alarmes".