En els darrers anys, la coordinació d’intimitat ha anat introduint-se en l’audiovisual espanyol. La seva professió és encara desconeguda, alhora que fonamental per generar espais de seguretat i comunicació entre els intèrprets. 

La Lola Clavo i la Cristina Vidal són de les poques que desenvolupen aquest rol a l’Estat espanyol. Clavo, a més, és directora de cinema, especialitzada en temes de sexualitat, fet pel qual, abans de conèixer la figura de la coordinadora d’intimitat, ja buscava naturalment maneres ètiques de treballar amb els intèrprets. 

Des del punt de vista com a actriu, Vidal és encara més conscient de la transcendència d’aquesta feina. Creu fermament en la coordinació d’intimitat com una eina més humana i respectuosa de treballar.

Quan vau sentir parlar per primera vegada de la figura de la coordinadora d’intimitat?
Cristina: Jo vaig anar a una xerrada a l’ESCAC (L'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) que donava la Lola. No havia sentit mai a parlar sobre la figura de coordinador d’intimitat i em va fascinar. A més a més, jo soc actriu també i des d'aquest punt de vista de cop em va semblar una cosa supernecessària i vaig pensar: "Com és que no havia existit abans?". Vaig sortir molt entusiasmada. 

Lola: Jo soc directora de cinema i sempre m’ha interessat molt la sexualitat i en alguns tallers naturalment ja intentàvem trobar maneres ètiques de treballar amb els actors, tot i que no li havia posat cap nom. A inicis del 2020, fent investigació em vaig trobar aquesta figura i em va interessar molt, però no hi havia molta informació. Va ser com una crida total, jo crec que ens va passar igual, Cristina. En el meu cas, trobava que casava molt bé amb el que feia fa anys que desenvolupava.

Quines tasques desenvolupa la coordinadora d’intimitat avui dia?
C: D’entrada, una coordinadora d’intimitat ha d’entrar a la preproducció, mirar-se el projecte i detectar on hi ha intimitat, perquè intimitat no és només estar despullat o estar simulant sexe. També depèn si hi ha menors o proximitat o contacte físic. És un concepte molt ampli. A partir d’aquí, es tracta de dissenyar un pla d’assessorament i acompanyament al llarg del procés. I per exemple, a les escenes més íntimes sexuals, dissenyar la coreografia o proporcionar el que diem barreres o modesty garments per realitzar d’una manera més còmoda aquestes escenes. 

L: És molt important reunir-se al principi amb el director o directora perquè ens expliqui la seva visió. Saber què estem fent, com es rodarà l’escena, de què va, no només què passa en termes d’accions sinó què passa internament dintre la història. I, un cop sabem això, podem pensar maneres útils que ajudin a l’escena i respecten els límits dels actors, que ja ens hauran explicat. Al final, és un treball en realitat en equip i creatiu. 

Cristina Vidal: “Una de les nostres tasques és mitigar les dinàmiques de poder. Vulguis que no, en un rodatge sempre hi ha jerarquies”

C: Una de les nostres tasques és mitigar les dinàmiques de poder.  Vulguis que no en el teatre o en un rodatge sempre hi ha jerarquies i això t’afecta depenent de la teva posició. Precisament en aquestes escenes íntimes on es toca material molt delicat, intern i vulnerable, crec que la presència d’una persona més neutral que no tingui un poder sobre tu dona l’espai per poder cuidar-ho tot.

L: El nostre rol és el del canvi. Quan estem en una gravació, canviem una mica la dinàmica del rodatge sense voler. Intentem trencar aquestes jerarquies que són tan fortes.

Interveniu només en escenes explícitament sexuals?
L: En tot el que sigui escenes vulnerables: des d'exploracions mèdiques, parts, escenes amb menors, potser si estan a la banyera o a la piscina o hi ha un contacte amb un adult o un jove… També depèn del que et demani l’actor i l’actriu. Hi ha coses que per tu són fàcils, però a algú altre pot costar-li molt i li agradaria treballar-ho. 

Els directors i directores respecten la vostra figura? Fins a quin punt podeu suggerir canvis?
L: D’entrada costa arribar en un punt del procés on encara es puguin fer suggeriments. Molts cops està tot tancat i llavors fas el que pots. Pots intentar entrar a poc a poc i amb molt de compte, no s’ha de perdre de vista que l'important no és la teva visió sinó la de la persona que està fent la peli.

La vostra figura es veu com una càrrega als rodatges?
L: Jo he tingut bastant sort, no m’he trobat amb casos extrems. Hi ha algunes companyes que m’han explicat que el director no volia que hi fos i és un gran problema. A nosaltres ens contracta producció. Hi ha algun actor que no té moltes ganes de treballar amb tu o uns directors que els interessa que hi siguis per algunes coses i per altres, no. Fins que la gent no comenci a entendre el que fem, ho trobo normal.

C: Més que rebuig és qüestionament, perquè no saben ben bé el que fem. El nostre treball és bastant solitari i individual. No hi ha coneixement del rol a efectes pràctics aquí a Espanya. 

L: Jo crec que en general hi ha una bona acollida. Hi ha qui se sent una mica amenaçat, perquè pensa que no podrà fer el que volia fer… No saben com funcionem, com treballem i col·laborem.

C: En un rodatge que vaig anar a Astúries, la directora va celebrar que hi fos perquè rodàvem amb protocol de set reduït: “Només pel fet que siguis tu qui ho demana, ja em fan més cas que altres vegades”, em va dir. Se celebra la facilitat de treballar en equip. 

Com feu per aconseguir confiança amb l’equip?
C: És part de la nostra feina contactar amb ells, explicar qui ets i que estàs allà per acompanyar. No sé si sempre es pot generar un espai de confiança, però segur que de comunicació. Quan veuen que hi ha un espai per parlar i on et pots comunicar a tothom li genera una mica de confiança. 

L: No hi ha cap tècnica, el fet és estar disponible per si em volen explicar alguna cosa. Els pregunto si han tingut bones o males experiències abans, per fer-me una idea de com arriba aquesta persona a fer aquesta escena. En general, m’he trobat que els actors solen ser oberts i que veuen que el nostre rol és important per fer la feina bé. És un espai segur entre la coordinadora i l’intèrpret. 

Quines situacions creieu que es poden evitar amb la coordinació d’intimitat?
C: Per exemple, el tema de la nuesa en un set on tothom va vestit. També en escenes de simulació sexual on a vegades no tens molta química amb el company o companya: abans es parlava entre els actors de manera ràpida, llavors tiraves milles i bona sort, a veure si estàs còmoda. En aquestes situacions, el fet de poder-ho parlar i generar una coreografia i que no sigui ‘el que sorgeixi’ ja dona més calma. 

L: Jo no soc actriu, però trobo molt injust que s’hagi deixat als actors que s’apanyin. Inclús hi ha directors que els hi fa por dirigir aquestes escenes i els actors depenen molt del company o companya. Llavors, que hi hagi algú que et digui: “No ho treballareu sols” dona tranquil·litat i treu un pes… Sempre hi haurà nervis per molt que estiguis preparat, però per això estem. Et dona un espai de seguretat molt important, sigui per l’actor o per l’equip. 

C: Sobretot també, les peces de modèstia són molt guais, perquè de manera tècnica guanyes un petit espai que, en termes d’intimitat, sembla quelcom enorme. No cal haver tingut males experiències, les relacions amb el cos venen condicionades i et preocupes per coses normals i naturals, i poder parlar aquests petits detalls amb una persona se celebra molt. 

Creieu que l’equip d’actors se senten més segurs a expressar les seves necessitats o negar-se a fer segons quines escenes?
L: Depèn molt de l’equip on estiguis, però quan hi ha un respecte i un enteniment, pots dir: “No ho vull fer” sense por. Sí que és veritat que hi ha aquesta idea que un actor ho ha de fer tot. 

Lola Clavo: "Fins ara s'ha pensat en la intimitat com una cosa que és de mal gust parlar-ne"

Com a societat, com entenem la intimitat i els seus límits? 
L: No tenim molta educació sexual i pensem que la intimitat i la sexualitat són coses que tots coneixem. Fins i tot, m’he trobat directors a l’ESCAC que deien: “El sexe tothom sap com és”. I no, el teu sexe i el meu no és el mateix, depèn de cadascú. Fins ara s’ha pensat en la intimitat com una cosa que és de mal gust parlar-ne, llavors arriba l’escena i els toca als actors apanyar-se; aquest és el canvi que hem de fer. 

C: En l'àmbit sexual, som una societat molt naïf i conservadora, perquè sempre s’ensenya un sol tipus de sexe. No veiem la intimitat perquè sol ser a porta tancada, i quan arriba el moment de narrar-ho a l’audiovisual és molt clixé, no tenim consciència sobre què és la intimitat real. Alhora, no som conscients del que és el consentiment, no només en el sexe, i no sabem com tractar-nos mútuament. 

És aquí on feu el major canvi? En tenir més en compte la intimitat i trobar el punt comú?
C: Sí, a mi és el que més em motiva: trobar la forma més humana i de connexió real i respectuosa. En el dia a dia no sabem funcionar de manera comuna i unitària i aquesta feina fomenta això: amb aquestes diferències que tenim, trobar la forma de col·laborar. És un petit canvi, però molt significatiu, i si comencéssim a tractar-nos així, no només en els rodatges sinó en altres feines per mitigar les dinàmiques de poder i tractar el consentiment, podria anar molt més enllà. 

L: Som agents de canvi, som un símptoma que hi ha un canvi social que va lent, però és allà. De vegades, la nostra presència pot ser simbòlica, perquè no has de fer tantes coses a nivell tècnic, però t'adones que la gent ho agraeix perquè simbolitzem aquest canvi. Es pot aplicar a molts mitjans, com escoles, la dansa… Es pot adaptar a diferents medis i és una bona forma de treballar. 

Treballeu conjuntament o teniu alguns protocols comuns entre les poques coordinadores d’intimitats que sou ara mateix al país?
L: Una cosa que parlem molt entre nosaltres és quin tipus de xarxa volem crear. És a dir, trencar el model empresarial o freelancer i començar a teixir un model alternatiu d’ajudar-nos entre nosaltres, no pensar tant en la competència. 

C: És una coherència en la manera de funcionar. Quan arribem a un rodatge intentem respectar una sèrie de coses, però després el capitalisme té el seu propi funcionament i unes dinàmiques molt contràries a tot el que advoquem. Volem veure com podem construir aquesta xarxa sense dinàmiques de poder.