En els carrerons del Barri Gòtic, una massa de turistes es congrega diàriament enfront d'un rostidor de pollastres en la intersecció entre el carrer dels Escudellers i el Carrer Nou de Sant Francesc. El lloc, custodiat per un pollastraire vestit amb un abillament de cambrer blanc i negre, sorprèn els presents, però la majoria no saben que darrere d'aquesta atracció hi ha un dels restaurants més antics de Barcelona: Los Caracoles, una taverna de 1835 que el 2025 complirà 190 anys servint menjar mediterrani al Barri Gòtic.

A l'esquerra del rostidor, travessant una porta vermella, es presenta un senzill bar rústic. Els nous comensals s'estranyen en entrar, però Aurora Bofarull, copropietària i cinquena generació al comandament del negoci familiar, els convida amablement a endinsar-se en el local per un petit passadís i "és allí quan se sorprenen", comenta entre riures. I és natural, perquè davant ells s'obre una antiquíssima i impressionant cuina de carbó i unes sales plenes d'història que els transporten inevitablement a segles enrere.

La gent s'atura només entrar per immortalitzar el moment. "Crec que és la cuina més fotografiada del món", fa broma l'Aurora. Els cuiners, acostumats a treballar amb aquesta multitud, continuen preparant sopes, paelles, cloïsses i els altres plats dels 250 clients que acudeixen diàriament al local i canten els cambrers amb l'ajuda d'un micròfon. Alguns treballadors fa ja més de 20 anys que són aquí, però la tradició continua també a la cuina, perquè mantenen la majoria dels plats que es feien fa segles com les anxoves o els caragols; encara que han hagut de treure alguns amb ingredients que "ja no li agraden a la gent".

En aquest sentit, el restaurant sempre ha estat molt orientat als seus comensals, des de l'elecció del nom —que en un principi era Can Bofarull i va canviar a Los Caracoles per aclamació popular després de la fama que va adquirir el plat— fins al tracte personalitzat que ofereixen. "Tenim clients que van venir fa 20 anys i els ha atès el mateix cambrer i els ha encantat... La gent viu l'experiència amb molt d'afecte i entusiasme. L'altre dia va venir una parella que tenia una foto de quan eren joves i van voler fer-se una foto a la mateixa taula", recorda emocionada la copropietària del local, juntament amb el seu germà Ramon, que l'acompanya en sala, i la seva cosina Cristina, que els acompanya des dels despatxos.

Cap als dos segles d'història

El 1835, Agustí Bofarull va fundar una taverna sota el nom de Can Bofarull, però no va ser fins que el besavi de l'Aurora, Felicià Bofarull, va heretar el negoci que es va començar a vendre menjar; i, el 1915, amb el rebateig com a Los Caracoles, es va convertir en el restaurant que és avui dia. Els clients, que en aquells temps s'asseien als tamborets i botes de vi que ara decoren les parets del local, es van començar a multiplicar quan els seus fills, Ramon i Antoni Bofarull, van prendre les regnes del negoci. El primer es va dedicar a la cuina, mentre que el segon, gràcies a la seva experiència en el món del cinema, va actuar com a relacions públiques i va atraure grans figures espanyoles com ara Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró o Lola Flores.

Van ser ells també els que van crear la popular rostisseria de pollastres a l'ast a l'entrada, convertint-se en els primers a vendre'ls a Barcelona segons Bofarull; i són ells els que viuen el 'boom' internacional del restaurant després d'un article d'Irving Penn, fotògraf de Marilyn Monroe, a la revista Vogue sobre Barcelona en el qual esmentava el molt que li va agradar la sopa Bullabessa del restaurant (des de llavors a la carta com a plat estrella). És en aquest moment quan comencen a venir més turistes americans, fins al punt que els mariners estatunidencs troben aquí "el seu lloc preferit de la ciutat". I amb ells nombroses celebritats com Jimmy Carter, Robert DeNiro, però també Giorgio Armani o Jacques Chirac.

Les fotografies de totes aquestes figures que han anat passant per Los Caracoles, que relaten la història i la importància del local al llarg dels segles, vesteixen les parets i fan de l'espai una espècie de museu. De fet, l'Aurora conta que recentment han cedit al Museu Diocesà de Barcelona una fotografia que es van prendre Dalí i el dissenyador de moda francès Christian Dior a l'interior del restaurant per a una exposició sobre l'artista de Figueres.

Amb la quarta generació, Agustín i Feliciano Bofarull, va començar a formar-se una tradició en la qual atenien personalment els clients i, als més habituals, "els feia molta gràcia" perquè ja coneixien tots els familiars. El pare i l'oncle de l'Aurora van adaptar les sortides d'emergència per a minusvàlids, però no van tocar res de la decoració del restaurant, mantenint i respectant així el treball dels seus antecessors. La propietària espera que el restaurant es mantingui durant molts anys més, arribi als dos segles, i que la sisena generació continuï amb la tradició. Tot i que apunta que "encara s'han de formar i aprendre molt".

La pandèmia, un punt i a part per a Los Caracoles

"La Covid ens va afectar moltíssim... Pensàvem que no podríem tornar a obrir", reconeix Borafull. Durant la pandèmia, no van poder rebre els turistes, la seva font principal d'ingressos, en estar en una zona extremadament confluïda, i van haver de començar a fer plats per emportar a més dels pollastres a l'ast, que ja els venien. Amb una visible angoixa, explica que la família tenia "molta pressió pel sacrifici dels pares", però sobretot perquè "el restaurant havia passat per la Guerra Civil i molts altres sots i no podíem no superar el problema". Per sort, tal com explica extremadament agraïda la propietària, la gent de la ciutat els va ajudar molt: "Ens han donat molta força", assegura.

Malgrat tot això, Los Caracoles va poder sobrepassar aquesta dura etapa i continuar sent un dels locals més icònics de la capital catalana. "El restaurant va molt unit a la història de Barcelona i és una visita obligada per a qualsevol persona que ve a la ciutat perquè et permet viatjar enrere en el temps", conclou l'Aurora.