Loteria Valdés: més de cent anys repartint alegria - Diari de Barcelona
Resistents
Loteria Valdés: més de cent anys repartint alegria
La tercera generació de la família Valdés és al capdavant de l'administració, fundada al 1905 al bell mig de la Rambla
D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedi un grapat. Lluiten per resistir apujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents.
Una cua de gent ben diversa surt del 88 de la Rambla de Catalunya. Compren loteria a la centenaria administració Loteria Valdés, fundada al 1905. La seva localització i història l’han convertit en tot un mite de la ciutat, després de tres generacions “repartint alegria”.
Jordi García Valdés és l’actual propietari de Valdés i tercera generació de la família. Ara, però, ha delegat responsabilitat en l’Alejandra Arlettaz, gerent i coordinadora, tot i que “les decisions són compartides”. Ella és qui explica passat i present d’aquest negoci que ha vist Barcelona canviar i créixer des del centre.
“Valdés ha vist de tot: una guerra, una posguerra, diverses crisis…”, diu l’Alejandra pensativa, ja que des de la seva fundació per part de Miquel Valdés, avi de l’actual administrador, hi ha hagut temps per a tot això i més.
Una administració centenària
Valdés va ser la primera loteria a Barcelona, i la segona a l’Estat, després del Doña Manolita, a Madrid, i més tard les van seguir altres loteries de renom com el Gato Negro. “Quan van començar, la gent vivia amb molt poc, però el joc sempre ha existit”, diu l’Alejandra, i explica que les paperetes de llavors —que no tenen res a veure amb les que hi ha ara— van fer conèixer el nom de Valdés per tot Espanya.
Interior de la Loteria Valdés.
Tot i que Miquel Valdés és el referent en la creació de l’empresa, la segona generació de Valdés ha sigut la que ha regentat més anys la loteria. Maria Teresa Valdés, filla del fundador i mare de l’actual propietari, va estar davant del negoci fins al 2005, quan va delegar el seu càrrec a en Jordi, i va morir el 2019.
Què es manté, de la loteria Valdés dels inicis? “L’atenció personalitzada i la tradició”, assegura l’Alejandra, ja que molts dels clients de Valdés són abonats, clients que juguen cada setmana un número fixe; “hi ha una fidelització de molts anys”.
Un públic divers
L’Alejandra porta entre les mans Valdés. La loteria de la sort, un llibre publicat per Daniel Venteo, també autor d’Autobiografia de Barcelona. En ell hi repassa no només la història de la Loteria Valdés, sinó que també parla i hi entrellaça la història de la ciutat. Imatges antigues, entrevistes exclusives i contingut sobre la família Valdés per tal de no perdre el fil de la seva trajectòria.
En aquest àlbum hi veiem una Rambla plena de flors, diferent però similar a la d’ara. Degut a la localització del negoci, colze a colze amb la Boqueria o el Liceu, l’Alejandra explica que tenen compradors arreu: “a l’estar a una zona de passeig com són les Rambles i prop de punts de referència importants, els turistes —sobretot nacionals— aprofiten per comprar loteria”. Tot i així, l’Alejandra explica que la competència és molt més forta que fa anys, ja que “ara hi ha més administracions a llocs molt diversos, com aeroports i centres comercials”.
A més, aquest és un treball molt estacional. Per Nadal hi ha cua tot el dia: “molta gent gran reparteixen dècims a tota la família”, però després vénen “mesos difícils” segons l’Alejandra. Per fer front a això i oferir millor servei, Valdés s’ha adaptat a la demanda dels clients i també ven loteria des del web.
Qüestió de sort
A la loteria Valdés, tenen la sort de costat. Només un any després de la seva inauguració, en 1906, va repartir el segon premi de Nadal. Poc després, en 1921, els tres primers premis del sorteig extraordinari de Nadal també van caure a Barcelona, i Valdés en va repartir el segon. I en 1935, coincidint amb el trentè aniversari de l’administració, va caure la grossa; es van repartir quinze milions de pessetes.
Després de tots aquests premis, però, en vindran molts més. El més rellevant, en 1963: el Gordo i el Niño en un mateix any, just l’any en el qual va néixer Jordi Garcia Valdés, que des de llavors va ser considerat el talismà de l'administració.
Repartir un premi, segons l’Alejandra, sempre és una alegria, i “l’alegria compartida és doble alegria”, diu entre riures. I més, si són clients fixes: “els coneixem i fa molta il·lusió… És bonic veure aquest somriure de la gent”.
La grossa de 1935. Valdés.
Barcelona emprenedora i culé
Els inicis del Barça s’enllacen amb la història dels Valdés des dels inicis de la loteria. Quan aquesta es va fundar, Barcelona estava en plena ebullició i acabava de néixer el Barça. Un dels seus primers jugadors, del 1899 al 1902, va ser en Miquel Valdés, després de respondre a la convocatòria de Joan Gamper.
Estanquer, loter i esportista, en Miquel va ser tota una icona de la ciutat. A l’administració, que llavors era al 12 de les Rambles, el FCB hi guardava les pilotes amb pany i forrellat, però també hi celebrava i hi passava les hores després dels entrenaments.
Joc i família
“No som supersticiosos”, diu l’Alejandra quan li pregunto si elles juguen a la loteria. Com a moltes empreses comparteixen algun número de tant en tant: “som com una família, ens agrada partir-nos algun dècim”.
Sembla que, pel que fa a la família, el llegat dels Valdés acaba amb en Jordi. Tot i així, la loteria encara té molts premis a repartir: “quan una empresa porta tants anys… encara que no sigui familiar, hi haurà una continuïtat”.
Alejandra Arlettaz i 'Valdés. La loteria de la sort'
